diumenge, 20 de setembre de 2015

POBLAT IBÈRIC D'ULLATRET - LLUÇ AMB PANSES

Aprofitant que havia d'anar a l'Escala al metge, he anat a la peixateria per comprar els ingredients per fer lluç amb panses, una de les receptes de peix que més ens agrada a la Fina i a mi. He recordat que ja la tenia escrita en un llibre, "Passejant amb l'Indiketa", que no és de cuina però inclou receptes en la narració. Aquest llibre no ha estat publicat ni crec que s'arribi a publicar mai. En realitat el vaig publicar fa temps en aquest mateix bloc, per entregues. El vaig escriure un cop acabats els altres dos que si tinc publicats , "Papallones a la panxa" i "Els romans desembarquen a Empúries", il.lustrats per Ramon Pujolboira i editats per Zènit cultura.  El primer centrat al poblat ibéric d'Ullastret i el segon a la Emporion grega. Els tres tenien la intenció d'ajudar a divulgar el  nostre patrimoni i la idea havia sorgit de la meva feina d'educador/guia i també a la recepció en els museus d'Empúries, Ullastret i Ciutadella de Roses. Passejant amb l'Indiketa a diferencia dels altres dos, està pensat pel públic jove i adult i és una mena de visita guiada pel poblat ibèric i el seu entorn amanit amb una narració que fa de fil conductor. Si el voleu llegir sencer ho podeu fer clicant aquí
Aquests que us presento a continuació son uns fragments que inclouen la recepta:
                                                       .......................

M’havia aixecat, doncs, amb ànims renovats, i amb la intenció de tornar a Ullastret a continuar el meu treball sobre el terreny.
Amb l’autoestima pels aires, després de fer-me el batut de fruites i prendre les pastilles, me’n vaig anar a comprar el diari i a esmorzar; aquest cop a un bar, que hi ha també al passeig, que té un nom curiós: “anar fent”, on hi vaig menjar un mini de pernil,  un cafè, i vaig encarregar un altre entrepà per endur-me a Ullastret. Aquest cop hi aniria amb cotxe; volia aprofitar al màxim el temps per ser a l’hora de dinar a casa i poder fer una bona migdiada per estar ben despert a la nit. De camí cap a casa, vaig passar per la peixateria on em vaig fer amb un lluç de dimensions suficients per a dues persones,.. unes gambes que no eren excessivament cares,  un grapat de xirles i una mica de morralla per, junt amb el cap del lluç, fer un bon fumet. Amb tots aquests elements pretenia preparar una recepta -que ja us explicaré després- per conquerir, almenys l’estomac, d’aquella dona que havia despertat, després d’un llarg son, la meva capacitat de sentir, d’il·lusionar-me per una dona,... aconseguint dissipar tot rastre de la meva fantasia eremítica i quasi oblidar la meva fixació per la Joana.
                                                 /....../

-Cling, clong!!
En sonar el timbre, una esgarrifança em va recórrer  tot el cos, a un pel d’un atac de pànic, vaig estar a punt de no obrir; vaig fer una profunda respiració i donant-me ànims a mi mateix, mentre em dirigia cap a la porta, m’anava dient: ànims Quimet!!, vinga que avui triomfaràs!!.

M’havia passat tota la tarda preparant fins l’últim detall. El primer que havia fet en arribar d’Ullastret havia estat encendre l’equip de musica i triar opera : un doble cd que amb el títol “Callas Life & art”, conté una selecció de les millors àries de la “Diva”;el seu cant, la seva veu, produeix  en mi un efecte tranquil·litzant, sedant, i que al mateix temps em carrega d’energia; tot plegat  era, precisament, el que necessitava.
M’havia escalfat una mica de bullida, que guardava a la nevera, i me l'havia menjat, amb un bon raig d’oli d’oliva,  una mica de pa,  un tall de formatge i una mandarina. En acabat, assegut a la  butaca, anava fent mentalment, el pla de treball per tota la tarda, mentre acabava de pair, tant el dinar, com tot el que havia succeït al mati a Ullastret. Un cop acabada “ritorna vincitor!” (https://youtu.be/sg6ESlimzQU ) de “Aida”, i posada la gravació del concert de cap d’any,  a ritme de valsos Vienesos,  m’havia posat a fer una mica d’endreça, general de la casa: la sala, cuina, el bany,... la comuna, -la tassa del vàter, que en dieu ara- l’havia deixat neta com una patena. També havia  passat l’aspiradora pel dormitori, canviat els llençols  i cremat una barreta d’encens, per donar un ambient perfumat, per si un cas....; deixant preparat a sobre el llit el pantaló,,, la samarreta, la camisa, l’armilla, els mitjons, que em posaria una mica abans de l’hora prevista per l’arribada de l’Irene.
Després duna dutxa ràpida –dues dutxes en un mateix dia era excessiu per a mi, però l’ocasió ho requeria- i vestit amb el xandall d’estar per casa i les sabatilles i protegit amb el davantal i el barret de cuiner que em va regalar l’amic invisible el Nadal passat, per “posar-me” en el  paper de “chef”, i poder preparar les receptes amb les que havia de fascinar a la dona que m’estava robant el cor:  “sopa de rap” tal com  la feia el meu avi,  i ”Lluç a l’estil de torre del breny” treta del llibre “la Teca” de Ignasi Domènech gran divulgador de la cuina casolana Catalana i del que en puc dir que he après mol en el noble art de la cuina. Editat el 1924 i del que se’n han fet setze edicions, tant la meva mare com la meva avia ja el tenien. Tot i que jo, amb el temps  l'he anat adaptant, i variant, segons el dia  , - no li vaig posar llimona, la picada la vaig fer mes abundosa, enriquida amb gambetes i xirles i vaig fer servir brou en contra d’aigua- us la vull transcriure literalment del llibre, inclosa la llegenda de l’origen de nom de la recepta "Lluç al estil de Torre del Breny", com a petit homenatge a aquest eminent cuiner:


  “ Segons una llegenda històrica, Torre del Breny va ser construït en una sola nit per un savi diable.
Una vella, amiga d’aquest diable arquitecte, li portava les pedres que necessitava per a construir-lo, que tenien prop d’un metre de llargària. Un dia, veient que la vella continuava portant a l’espatlla una d’aquestes grans pedres, va dir-li en una veu de tro: “seny, no t’has donat compte de què ja he acabat Torre de Breny”. I desapareixent deixà a la vella esglaiada.
   I feta la relació d’aquesta petita anècdota, passem a explicar la recepta d’aquest plat de lluç, que el calcularem per a sis persones.
   Escollirem un lluç d’un quilo de pes, que una vegada net i separat el cap, el tallarem en dotze rodanxes; després prepararem per cada comensal una dotzena de panses i un ou bullit. Les rodanxes de lluç, assaonades amb sal i suc de llimona, es passen per farina i es fregeixen a la paella amb abundor de d’oli que estigui molt calent. Ja fregides i escorregut l’oli, es passen a una cassola de terra envernissada interiorment i s’hi tiren les panses, que ja tindrem netes i escaldades. Tot seguit es fa una picada al morter, composta de dos alls, unes fulles de julivert, una dotzena d’ametlles i una d’avellanes (les dues coses torrades), canyella en pols i pebre negre molt, poquet de cada espècia; quan tots aquests ingredients quedin fets una pasta, hi tirarem l’oli sobrant de fregir el lluç, més una regular quantitat d’aigua bullenta. Aquesta salsa s’escampa pel damunt del peix, perquè obtingui més cos durant la seva cocció, que té de ser lenta i a cassola tapada durant deu minuts. És serveix col.locat en una plata i adornat amb un ou bullit partit per la meitat a cada persona.”


Bon profit, Salut i ....... anar fent.

2 comentaris:

  1. Quina bona olor (virtual) fa aquest plat de peix!!
    Un dia l'intentarem a casa i desvirtualitzarem l'aroma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veuràs que és molt senzill i rapid, també queda molt bé amb rap.... els resultat, per sucar-hi pa i a més va bé per impressionar convidats.

      Elimina