dimarts, 12 de juliol de 2016

DESPULLAR-SE, NUDISME, NATURISME

Vull escriure del fet de despullar-nos, no en el sentit metafòric sinó en el literal de viure despullat quan el clima i les lleis ho permeten.

És un tema que porta controvèrsia, polèmica, judicis morals o ètics i sens dubte religiosos.
No vull donar lliçons, només explicar una experiència que té una història personal però també col·lectiva.
http://www.naturisme.cat/


Podem trobar tantes definicions de nudisme com nudistes hi ha. N'he trobat una que em sembla que pot aglutinar la diversitat de pensaments. "La ideologia que veu valors en la nuesa pròpia i aliena i que serveix per al creixement personal, social i no té caràcter sexual". http://revista.blogalia.com/historias/73730

En els seus orígens a Catalunya, està íntimament relacionat amb el naturisme quan finals del segle XIX, el doctor Joaquim Collet i Gurguí va obrir la primera consulta naturista a Barcelona i Jaume Santiveri, fundador de l'empresa amb el mateix nom i pioner de la difusió de naturisme.

"En poc temps, el desig de buscar en la natura un coneixement i una pau perdudes per la naixent i agressiva segona industrialització va provocar un esclat de grups, iniciatives i publicacions. Una efervescència que va afectar igualment l'alta burgesia i el proletariat fabril, conferint-li una gran popularitat. Les idees naturistes van arrelar amb força en la societat catalana; fins al punt de sobreviure semiclandestines després de la guerra civil, i arribar als nostres dies."
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/25/catalunya/1335384558_096788.html

Entre aquesta mica d'introducció i els enllaços que us he passat us podeu fer una idea bastant completa de què és el nudisme.

No vull acabar sense explicar quina ha estat la meva experiència.
Crec que era l'estiu de 1985, encara no teníem decidit on anar de vacances i vam veure a la tele a les notícies que parlaven d'un càmping nudista a Montras (http://www.campingrelaxnat.com/) que feia poc havien obert.
Ens vam mirar la Fina i jo i no ens va caldre dir res. Al cap de pocs dies ja hi érem amb la tenda que ens havien deixat i que ja havíem fet servir l'any anterior per anar a Bellver.

No ens ho havíem plantejat mai, ni se'ns havia acudit. En veritat teníem molt poca informació del tema.

Recordo molt bé aquell dia. Les sensacions de veure tanta gent despullada, de sentir-te despullat, lliure de robes tan molestes a l'estiu, despresos de tabús i repressions, va ser com estar en un núvol, aquesta sensació però, va durar uns minuts, per no dir uns segons. Passats aquests primers instants vam ser envaïts per la normalitat, ens sentíem normals entre gent normal. Les nenes ho van viure amb mota més normalitat. Vam ser molt ben rebuts i de seguida vam fer "amics". Se'ns notava que érem
primerencs, sobretot per les marques dels banyadors que no s'esborren com els tabús o les repressions, i la gent ens va acollir i ens ho va posar fàcil.

Els anys següents, el càmping va ser lloc fixa de vacances, a més com que el teníem molt a prop de casa hi anàvem sovint a passar el diumenge.

Un canvi de feina que m'obligava a fer vacances fora estiu, l'entrada a l'adolescència de la filla ens va portar a deixar d'anar al càmping i també el nudisme en públic. Des de els anys 90 coincidint amb una època de treball en una casa de piscines, me'n vaig col·locar una a casa (polièster).




Tenint en compte el Handicap de la cadira de rodes i que anar a la platja era i és un inconvenient, ens quedem a casa on ho tenim tot ben adaptat.




Ara mantinc el contacte amb nudistes a través de: http://nucat.cat/ o  https://vimeo.com/nucat  i també pel Facebook: https://ca-es.facebook.com/nudisme.catalunya.nucat/

Us deixo un enllaç amb les platges de tradició nudista a Catalunya, i de campings per si us animeu.

https://www.google.com/maps/d/viewer?ll=42.065607%2C2.27417&spn=5.977466%2C10.283203&hl=es&t=h&msa=0&z=7&ie=UTF8&om=1&mid=1zVDhIWfBmK7BlqGv_shbRxvTQys

http://www.vayacamping.net/espanya/campings-naturistes-a-catalunya

http://www.naturisme.fr/

http://www.vayacamping.net/campings-naturistas-en-espana

Salut,  república i......... anar fent

6 comentaris:

  1. 👏👏👏
    Per aquí tenim "Es Trenc", no tantes opcions com vosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si que tenim més opcions, però com a casa amb bona companyia, res.

      Elimina
  2. L'havíem practicat molt el nudisme: a la Illa Roja de Begur, a cales perdudes del Cap de Creus, a Eivissa, Formentera i Menorca. Fins i tot a la Barceloneta, davant el club Nàutic on està tolerat.
    Darrerament hem anat uns quants cops a la Fonda (també anomenada Waikiki) prop de la Punta de la Mora, entre Altafulla i Tarragona.
    Em sento co-protagonista i privilegiat, per haver-me banyat, també nu, en aquesta piscina tan acollidora vostra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La piscina nostra la tenim declarada nudista, però esta oberta també a tèxtils tolerants.

      Elimina
  3. La llibertat del cos nu, sobretot a l hora de banyar-se, no té preu. L'he practicat poc, massa poc, però m'encanta. A l'illa Roja, si, com en Xavier, algun cop fa anys.

    Si jo tingués una piscina, també la declararia nudista, he, he, he...

    ResponElimina
  4. Enyoro molt fer vida despullat, com feiem al camping. Anar a comprar, a fer un café, a jugar al ping-pong......ara ens hem de conformar amb anar per casa.

    ResponElimina