“Vinc de tradició federalista; encara diria més,
internacionalista; fidel i lleial seguidor del PSUC primer i ICV després, a qui
he votat des de les primeres eleccions de l’any 1977.
Amb una llei darrera l’altre, les autoritats de l’estat
anaven devaluant l’autogovern i per tant Catalunya.
Amb complicitats o sense, les agressions a la cultura i a
la llengua han estat continuades i en augment progressiu, a més de les agressions als drets socials,
tant costosament conquerits; aquestes amb col·laboració del Govern de la Generalitat.
El punt culminant va ser la sentencia del TC que va
deixar totalment devaluat l’estatut del 2006, que ja havia passat pel sedàs (nos lo hemos cepillado) del
Congreso de los Diputados, amb les complicitats que tots coneixeu (per si algú no
recorda, CiU i PSC ). Aquest era el darrer intent d’encaix amb Espanya i les
actuacions posteriors del Gobierno han anat demostrant que a Espanya no hi ha
federalistes (excepte a IU) i només ens volen com a Espanyols amb peculiaritats.
Així doncs, veig que si vull arribar a la República
Federal dels pobles Ibèrics només ho podré fer des de la Independència.”
Això ho vaig escriure fa més o menys un any; ja sé que és un resum
molt ràpid i esquemàtic; segueixo pensant el mateix i amb més seguretat.
Han passat moltes coses aquest any, la Diagonal i la Gran
Via plenes de gom a gom; un mes després la plaça Catalunya.....el 9 N,
l’espectacle posterior dels partits... la convocatòria pel 27 S, les retallades
que no paren des de que van arrencar cap el 2009 i ara ens trobem a un mes vista d’aquestes eleccions que volen ser plebiscitàries.
Unes humils reflexions sobre les opcions que considero més pròximes
al meu pensament :
-Començaré per definir-me i dir-vos que votaré la CUP, no sé
si és l'opció més encertada –és la primera vegada que els voto-, però sí, la
més propera al meu pensament.
-El que més m’hauria agradat és que la confluència d'ICV i
Podemos no haguessin optat per amagar el cap sota l’ala amb la qüestió nacional i deixessin de
donar-li voltes al miratge del federalisme. En la resta hi estic completament
d’acord. Crec que estan obsessionats amb en Mas. Moltes més i més grosses ens vem
empassar als anys 70 (la monarquia tota sencera, la ruptura amb el regim o l'oblit camuflat d'amnistia, per posar uns exemples)
-També m’hauria agradat que
hagués quallat la llista unitària sense polítics.
-del PSC no en parlo, doncs ja fa anys que van desconnectar del país.
Ja veurem el que passa el 27 de setembre i encara més el
28.....
Que Deu ens agafi confessats.
Salut i......anar fent.
