dilluns, 12 d’octubre de 2015

SILENCIS - PASTÍS DE CARNS


Fa dies que estic encallat en aquest escrit.
Volia parlar del silenci i em costa explicar el que  en vull dir.
Sobretot després de llegir el que els demés en diuen.
Poques paraules  tenen  tants diferents significats i intencions. He vist, doncs que segurament el que jo volia dir del silenci té més a veure amb l'absència de paraules, en el recolliment, la introspecció.
Veiem que en diuen:
“El silenci és la virtut dels ximples.”
(Francis Bacon,  fou un filòsof, estadista i assagista anglès. 1561 - 1626 )
“El silenci és el partit més segur per a aquell qui desconfia d'ell mateix” (François de Rochefort, moralista francès. 1613 - 1680)
“La paraula pertany al temps, el Silenci pertany a l'Eternitat.”
( Thomas Carlyle, fou un crític, historiador i assagista escocès. 1795 – 1881)
“Tots els problemes de la humanitat provenen de la incapacitat de l'home d'estar assegut, sol i en silenci.”
(Blaise Pascal, fou matemàtic, físic, filòsof, escriptor, moralista, místic i teòleg occità  1623 – 1662)
“Tan sols callant es troba l'instant; mentre es parla, n'hi ha prou que es digui una sola paraula i s'esborra l'instant; només en el silenci hi ha l'instant.”
(Søren Kierkegaard fou un filòsof Danès, 1813 – 1855)
“El silenci és el germà cridaner de la soletat.”
(Josep Mª Espinàs)
“El silenci és més contundent que la paraula.”
(Joan Barril).

Com veieu n’hi ha per a tots els gusts.
Jo em quedo una mica i a estones amb totes i cada una d’aquestes interpretacions. 
Depèn del moment, la persona o la situació, totes tenen la seva raó. Ara, em volia referir al silenci com una qüestió personal, a l’absència de paraules que et permet escoltar, escoltar-te, i perdre’t en els teus pensaments o en les paraules d’altres. M’agrada molt també, compartir aquest silenci amb la persona estimada, que entengui el silenci, que no  la violenti; aquest silenci plàcid, sincer, que no és presoner de  la convenció de què si estàs amb algú, has de dir alguna cosa.
La cuina és un bon lloc per aquest silenci. Em sento envoltat per  l’agitació de les bombolles a la superfície de l'aigua de l’escudella o el xiuxiueig del primer vapor que surt de l’olla a pressió o els centenars de petits bombolleigs que esclaten d’alegria al fregir la carn arrebossada o el so suau i pausat del xup xup dels guisats.
Sovint necessito la companyia de la radio, sempre emissores de musica, en diria el silenci acompanyat. Això sí, quan cuino prefereixo estar sol; això no vol dir que també m’agradi compartir l’elaboració d’un plat, principalment amb en Carles amb qui coincidim en els gusts culinaris....el que acabo de dir em transporta a Montserrat, -ja ho he escrit en una altra ocasió (cliqueu aquí)-, on passem tres o quatre dies per cap d’any on a més de badar i jugar a cartes, cuinem. També a casa on venen amb l’Anna una mitjana d’un cop al més.
Avui valdria qualssevol recepta, el pensament que m’ha dut a aquest escrit és el recolliment, el retrobament, el silenci acompanyat que es produeix a la cuina quan està immers en l'elaboració d’una recepta.
El plat que us presento lliga amb el que estic dient, doncs  requereix temps i concentració “pastis de carns embolcallat de bacó”.
Necessitarem carns picades diferents, jo he fet servir vedella, pollastre i xai, mig quilo de cada perquè érem deu a dinar. L'he picada jo mateix.
També talls de bacó, tant com per poder folrar el motlle que fem servir i com tot bon rostit - perquè aquest plat és com un rostit presentat d’altra manera – ens farà falta fruites seques, les que més us agradin, prunes, dàtils, panses, orellons, albercocs, pinyons...etc.
Primer folrarem el motlle, d’aquests rectangulars com el que veieu a la foto, de les tires de bacó una mica cavalcades perquè quedi tot ben cobert
Després anirem col.locant les carns en l’ordre que més us agradi; jo poso el pollastre al mig per contrastar amb les altres que tenen un to més semblant i entre una i l'altra posarem la fruita seca.
Cal dir que les carns les amanirem per separat, amb sal, pebre  una mica de pa remullat amb llet, ou, un xic d’all i julivert i tot plegat batejat amb un rajolí de ratafia; si no en teniu podeu posar-hi el que us vingui de gust, brandi, vi ranci oporto..... També podem canviar l'amaniment amb cibulet i mostassa. Acabarem cobrint-ho amb el bacó i ja pot anar al forn,  que haurem preescalfat a 180º, una hora més o menys, depenent del forn que tingueu. Aquest cop ho vaig posar en una bossa de coure i com tenia espai també vaig omplir dues bosses més amb patates per completar el plat. Quan ja sigui cuit ho desemmotllarem, col·locant-ho en una plata i ho tornarem al forn a maxima temperatura perquè quedi ben torradet.

Que gaudiu dels sons del silenci.
Que tingueu bon profit, salut i .....anar fent.

2 comentaris:

  1. “Si pregunteu que és el silenci aquest us respondrà... El silenci forma el veritable coratge, ensenya a descobrir la veritat, la paciència, l’amor al paisatge...el silenci és la pedra angular del caràcter de les persones”.
    (Nico de Winter, escultor holandès instal·lat a Ossera, Alt Urgell)
    No sé segur si la cita és d'ell. La té esculpida en una pedra, a la porta de casa seva.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Plenament d'acord amb aquest pensament......i t'he de dir que les teves fotos son crits silenciosos!

      Suprimeix