diumenge, 28 de febrer de 2016

CEBA CONFITADA AMB THERMOMIX

En moltes ocasions m’he compromès a descriure com faig la ceba confitada. Com en tantes altres coses, quan me’n recordo no és el moment i quan seria el moment no me'n recordo.

Avui he fet una tongada,  la memòria estava alerta i ha coincidit amb el moment adequat per traspassar-vos-la.

Hem de tenir en compte que la ceba és la base d’un bon sofregit i de moltes salses, així que sempre resultarà convenient tenir-ne, fins i tot fent-la a mà.

Us passo la recepta per fer-la amb thermomix perquè permet fer-ne molta sense estar pendent del remenar continuo que requereix. Es conserva bé a la nevera, permet disposar-ne per distints plats i ens redueix el temps que necessitem per aquests; per exemple, si fem un arròs i ja tenim ceba confitada, redueim el temps d’aquest arròs, ben bé uns vint minuts.
Fer-la a ma tanta quantitat requereix molt temps, dedicació i no és del que, en general, es vagi sobrat.

Necessitarem:
900 g de cebes de Figueres
una tassa d’oli d’oliva verge
una cullerada de sucre morè (si no us convé el sucre, el podeu evitar)
sal (al vostre gust)
vi ranci, dos dits.

Primer de tot tallarem la ceba a trossos petits, la posarem al pot triturant-la amb tres cops de turbo i reservarem.
Sense netejar el pot del tot posarem una tassa d’oli, que es vagi escalfant, a temperatura varoma, dos minuts a velocitat dos.


Quan l’oli ja sigui calent hi retornarem la ceba, salarem i programaren vint minuts a 100° de temperatura i velocitat tres. A la boca del pot hi poso un colador per evitar els esquitxos i obro un xic la finestra de la cuina pel vapor. De tant en tant aturaren i farem baixar la ceba que hagi quedat a les parets del pot.
Quan soni l’avisador, destaparem, remenem i tornem a tancar programant varoma, velocitat tres, vint minuts. Controlant, com abans, de tant en tant, fent baixar la ceba de les parets.


Passat aquest temps tornem a fer la mateixa operació afegint-hi, aquest cop, el sucre el vi ranci i programant deu minuts a 100° a la mateixa velocitat.
Arribat el moment, tornem a destapar i amb la llengua de gat li donarem unes voltes per comprovar que tingui el punt de confitat que desitgem.


Podem rematar-ho, si cal, amb uns minuts més a temperatura varoma, això si estant a la guait que no se'ns cremés.
He de dir que això de la velocitat ho dic una mica a ull perquè, com que la meva maquina ja té els seus anys, ha anat perdent la numeració i jo la memòria; així que adapteu-la al vostre criteri.
També deixo al vostre criteri el temps de l'últim tram per si us agrada més o menys feta.
Les primeres vegades que en vaig fer, seguint receptes d’internet, cap va sortir al meu gust, l'he anat adaptant i és així com la comparteixo amb vosaltres. vosaltres també la podeu adaptar al vostre.
Per fer-la a la cassola seguirem el mateix procediment, però sense deixar de remenar, que és el que fa per nosaltres la màquina.
A mi em dura tres setmanes i no he pogut comprovar quant temps duraria sense fer-se malbé.

Salut i república.

1 comentari:

  1. Quina oloreta més bona fa aquest post!
    La Rita en diria el oloret. Nosaltres ho haurem de fer a la cassola perquè no tenim thermomix.
    Que no ens falti salut per menjar platillus amb ceba confitada.

    ResponElimina