divendres, 26 d’agost del 2016

FESTA MAJOR - PAELLA A LA MANERA VALENCIANA


Entorn del Montgrí, aquest final d'agost estem de festa major continuada fins a inicis de setembre.

El 25, Sant Genis a Torroella de Montgri. El 29, Sant Joan degollat a Bellcaire i el 2 Santa Màxima a l'Escala.

És un no parar, perquè sempre s'allarguen uns dies pel davant i pel darrere.

A Bellcaire estem al mig i suquem de les tres festes veïnes.
Qui més qui menys té algun parent a Torroella o a l'Escala.
Aquí, com a municipi som els parents pobres i es nota en les activitats.

Una que vull destacar és la segona edició del concurs d'arrossos que es farà diumenge 28 i us animo a participar-hi. Les bases i les inscripcions les trobareu al Local Social.

A casa ja vam tenir la nostra particular festa major el dia 15, ens vam trobar els quatre germans i famílies i la diada estava dedicada a en Carles, doncs l'endemà feia 25 anys.
A més estava en la ment de tots el dia que el papa hauria fet 95 anys.


En total érem 20. Aquest cop van venir la germana de'n Frede i el seu home i també a última hora vam poder comptar amb l'Aleix i l'Elisabet, encara que l'Aleix va haver de marxar perquè treballava.

Em direu..."a què ve tot això que ens expliques si no coneixem a ningú"...doncs perquè m'agraden aquestes trobades familiars. Em fa sentir que formo part d'un què que té un passat i té un futur.


M'agraden aquestes trobades al voltant d'una taula.
M'agrada recordar els que ja no hi són, pares, avis, tiets, cosins, tots els que ens han precedit i ens han obert camí, cada un a la seva manera. I també els amics que eren com de la família.
Són dies que et fan viatjar per la memòria.

Em va venir especialment al cap els arrossos que feia l'avi Pepito a Farinette plage on feien trobades amb amics exiliats. Ho dic perquè aquest dia 15 li vaig fer un petit homenatge fent l'arròs a la seva manera que era a la manera Valenciana.


No us posaré la recepta perquè més o menys és com la que ja vaig compartir (aquí) fa uns mesos, a diferencia de fer-la a l'eixida,  de no posar-hi ceba i del procediment que quan era petit vaig considerar màgic de posar el fumet a ull, fer-lo bullir abans i posar l'arròs fent una creu.
Anys després vaig saber que tenia truc, és a dir l'aigua fins a arribar al senyal dels claus de les nanses i l'arròs que càpiga fent la creu i que surti per sobre l'aigua.

Que gaudiu de "lo caloret" i d'una bona paella.
Salut, república,
i......anar fent

dilluns, 22 d’agost del 2016

MONGETA TENDRA A LA MARINERA


Estem al pic de la mongeta tendra, ho hem d'aprofitar i el món no s'acaba amb la patata i mongeta tendra bullida.


Us vull proposar un plat exquisit i de molt senzilla elaboració.

Anem per feina, aquest cop sense preliminars.




Necessitarem:

Mongeta tendra, uns 150/200 g per cap. Com que som tres, mig quilo.

(Les quantitats que venen ara, depenen de si en feu un primer plat o un plat únic, és per això que no us poso quantitats i ho deixo a la vostra decisió. També hi podeu afegir el que us vingui de gust, gambes, musclos, sèpia...)

Cloïsses.
Calamars.
Llagostins.
Alls.
Bitxo.

El primer que farem serà posar les cloïsses en aigua salada perquè deixin anar la sorra, per si en tinguessin no ens malbarates el plat.

Ja ens podem posar a netejar i tallar la mongeta a la mida que us agradi. Jo la deixo llarga.

Un cop neta i tallada la posarem a l'olla de vapor i les courem entre deu i quinze minuts. És la manera més saludable de coure les verdures. si en voleu saber més.



Mentrestant podrem anar preparant el que acompanyarà les mongetes i elevarà el seu sabor als altars.

Primer, amb una mica d'oli a la paella, li donarem volta i volta als llagostins i els reservarem.
Farem el mateix amb els calamars.

Afegirem una mica més d'oli, tirarem els alls aixafats, el bitxo i quan siguin ben daurats, quasi cremats i abocarem les cloïsses que haurem escorregut abans.

Quan es vagin obrint hi afegirem la mongeta, ja cuita, els calamars, els llagostins i ho deixarem coure uns minuts per tal que s'agermanin els sabors.

I ja ho tenim.



En menys de mitja hora tenim un plat de diumenge, que ens pot servir de primer, de guarnició o, com nosaltres, com a plat únic, acompanyat d'una bona amanida de tomata amb alls picats.

A la Marta li va encantar, espero que a vosaltres també.


Salut,
República
I......anar fent