dissabte, 14 de novembre de 2015

CALMA - CREMA DE CARBASSA AMB TROMPETES DE LA MORT

Hi ha moments que requereixen calma. Son aquells que ens posem nerviosos amb facilitat, o qualssevol cosa fora de lloc ens enerva; aquelles situacions que tot i intentar mantenir la calma, acabem enfilant-nos per les parets i  fent-ho pagar als que tenim més a prop i que sovint tenen menys culpa. També hi ha moments o situacions que justifiquen objectivament tenir els nervis alterats, per dir-ne algun, la salut o millor dit la manca de salut propia o dels estimats, les discusions, les mentires, els enganys...... 
A la Fina la posa molt nerviosa quan hem de fer alguna cosa que surt del que és habitual i quotidià. En el seu cas està justificat per les possibles –segures- dificultats i barreres amb les  que és pot trobar, com quan anem de viatge o fem alguna escapadeta, encara que crec que també li ve de caràcter. Jo em poso més fàcilment nerviós per no res. En canvi sé mantenir la calma en els moments de dificultat; ens ho tenim repartit. 

Darrerament ens refugiem en la seguretat que ens dona anar a Montserrat, tot i que ara només podem anar a l’hotel on l'habitació està molt ben adaptada. A les cel.les ja fa temps que no hi anem, perquè encara que n’hi ha algunes adaptades, el seu diseny deixa molt a desitjar i ja no tenim edat per anar trampejant amb les dificultats. A Montserrat hi trobem la calma i el repòs que busquem quan sortim. Unes hores al dia son del bullici típic d’una ciutat, que fins hi tot resulta entretingut, però la resta és de calma total.

A Catalunya estem visquent uns moments històrics que requereixen molta calma i en canvi els nervis estan a flor de pell. Només cal escoltar els discursos del parlament o donar una ullada a les xarxes per veure el nivell d’excitació, per no dir ràbia. També he trobat converses serenes i argumentades, però traspuen intranquil·litat, incertesa. 
Aquests estats acostumen a afectar l’estomac i cal que li donem una mica de calma, sigui buscant distraccions o donant-li aliments que no li donin gaire feina; de passada si donen plaer a les papil·les gustatives, arrodonim la feina. Aquest és el cas del plat que us proposo : Crema de carabassa amb trompetes de la mort.


Ingredients :
Una carbassa
Dues  cebes mitjanes

Un polsim de farigola
Oli i sal
Unes trompetes de la mort –fresques o seques si no és el temps-
Un gra d’all i julivert picats
Aigua o brou de verdures

Com que es tracta de fer un plat fàcil de digerir jo ho poso tot junt, excepte els bolets, a bullir.
Mentre, saltegem els bolets   amb molt poc oli -–penseu que son molt potents de sabor i n’hem de posar poquets, si son secs els haurem posat en remull una bona estona abans –, afegim l’all i el julivert picats i ho aboquem a l’olla amb el suc que hauran deixat anar. Quan la carabassa sigui tendra, tastem la sal i ho triturem ben fi amb la batedora. El servir el plat hi afegim un rajolinet d’oli d’oliva.

Bon profit, salut i ......anar fent.

PD: Aquesta matinada quan em disposava a donar els últims retocs a l’escrit he sabut la noticia dels atemptats salvatges a Paris i la resposta no menys salvatge (encara no està confirmada la noticia) al camp de refugiats de Calais on s’hi recullen, precisament, els que fugen d’aquesta barbàrie.
Pena, ràbia, vergonya.....

1 comentari:

  1. Tot el post és molt calmat.
    Esperem que políticament, el poble no rebi unes carbasses que no es mereix.
    Que la calma de Montserrat ens torni la salut perduda i la faci duradora.
    I que les trompetes de la mort no siguin un mal auguri, malgrat les notícies d'avui i d'ahir.
    Que s'acabi l'ull per ull. Hi perdríem tots.

    ResponElimina