dimecres, 13 de gener de 2016

AMISTAT - TORRADES AMB ALL, OLI I RAÍM

Paraula de difícil definició, com tot sentiment i que s’usa amb lleugeresa. Un bon exemple el tenim al facebook on estem carregats “d’amics”. Tot i veure les seves mancances i falsetats, no seré jo qui el critiqui, doncs em resulta una bona eina de comunicació amb qui d’altra manera ni tant sols ens coneixeríem. Tinc 255 “amics”; la majoria, gent que conec personalment, però que no tindria cap contacte si no fos així. Per aquesta via mantinc el contacte amb alguns amics italians que ens coneixem des dels anys 70; també ens telefonem de tant en tant, però el facebook fa el contacte més fluid. Tinc cosins a Barcelona que ens veiem com a molt, un cop a l’any i d’aquesta manera sabem més de nosaltres. Companys de la meva època firaire que segurament no ens veuríem. En resum, a mi, en la seva justa mesura, em resulta útil. Les parts negatives cada un les coneix prou bé i no cal que m´hi refereixi.

Tornant a la definició; n’he trobat centenars. Més que definicions, frases que fan referència a l’amistat:

“Un amic és aquell que et dóna consells durant hores tot i saber que quan arribi l'hora no en seguiràs cap.”
“Els amics es fereixen amb les veritats per no destruir-se amb les mentides.”
“Els amics són aquells estranys éssers que et pregunten com estàs i després es queden a escoltar tota la resta.”

El diccionari en diu:

AMISTAT f.
|| 1. Sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe; 

Em quedo amb aquesta, del diccionari català-valencià-balear, afegint-li "independent del contacte continuat". Tinc amics que passem molt temps sense veure'ns i al retrobar-nos ens sentim com si ens haguéssim vist ahir.
Amics he tingut al llarg de la vida i penso que els bons son els que encara conservo, com l’Anna i en Carles; ens coneixem des de l’adolescencia i son amb els que mantenim un contacte regular; o l’Amador, ens vam conèixer treballant al Ramon Albó (internat de protecció de menors) als anys 70 i també mantenim el contacte encara que passem períodes que no ens veiem. Precisament ha passat uns anys molt durs i no hem pogut estar al seu costat tant com hauríem volgut. La Rosa, l’Ana, la Roser i Conxi, les vaig conèixer treballant a la residencia del tribunal de menors a Girona; la Roser va morir al 1995 de cancer i l’Ana va morir al 2008 d’un bessament cerebral. Amb la Rosa que viu a Camallera ens veiem sovint i amb la Conxi també, però la relació amb ella, per qüestió d’edat i altres circumstancies que no venen al cas, té un caràcter més de caire familiar.
Si costa definir l’amistat a nivell genèric, costa molt més a nivell individual. Perquè som amics dels nostres amics ?.....només se’m acut dir que ho som, perquè s’estableix una connexió, que no li sabem donar explicació, sense que ens uneixi res en concret i tot en general.  És precisament aquesta manca d’explicació la que facilita que es mantingui sense condicions. Ens ho acabem perdonant tot i no ens cal agrair-nos res.
Un esment al tòpic de la dificultat de l’amistat amb persones de diferent sexe. Jo he tingut i tinc molt bones amigues i si ha existit atracció sexual, mantenir-la en el terreny de la fantasia no m’ha impedit ni dificultat la relació d’amistat. Quan es traspassa el terreny de la fantasia poden passar varies coses : que l’amistat se’n vagi en orris o que afegint a l’amistat el sexe esdevingui una relació de parella. Això és el que ens va passar amb la Fina que ens coneixem des de fa 43 anys i en portem 41 junts.

D’una manera metafòrica aquest apat, que avui m’ha conduit cap a aquesta reflexió és la torrada amb all, oli i raïm. No em pregunteu que té a veure amb l’amistat, no ho sé ben bé. La primera vegada que en vaig menjar va ser quan treballava a les pomeres en temps de poda. Jo al ser el més jove i inexpert, era l’encarregat d’encendre el foc una estona abans d’esmorzar, d’aquesta manera quan era l’hora ja hi havia brasa per fer les torrades que acompanyarien qualssevol vianda. Potser per la senzillesa de l’àpat, els contrasts i l’ambient del moment a la vora del foc, és el que m’ha fet pensar amb l’amistat......en definitiva una excusa per donar-vos el sermó.
Aquesta recepta no necessita explicació, només un bon pa, sense gluten en el meu cas, tot i que costa lo seu fregar-hi l'all, un bon oli, alls i un bon raïm  tipus moscatell.
Salut i república!! i....anar fent. 


6 comentaris:

  1. M'han agradat molt les definicions d'amics-amigues-amistat.
    Encara hi podríem incloure els familiars-amics.
    Si no et fa res, jo menjaré la torrada amb oli i raïm però sense all. M'agrada però em costa de pair.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he estat a punt de incloure-ho, però mereix un escrit a part juntament amb els amics que acaben sent família.
      Llàstima, precisament és el contrast del picant de l'all amb la frescor i dolçor del raïm, que li dona sentit .....pots provar fregant una mica de bitxo....

      Elimina
    2. L'escrit sobre l'amistat m'ha fet pensar en aquella frase: "qui té un amic té un tresor".
      Les torrades amb all ens agraden molt i amb raïm han de ser molt bones, pel contrast de frescor. Ho haurem de tastar.
      Com molt bé dius:
      SALUT I REPÚBLICA!

      Elimina
    3. Sí que és un tresor, i sovint no el sabem valorar.
      A mes de ser bones, les torrades son un bon remei per la pressió, tant per l'all com per l'oli, però també pel raïm que de les millors fruites per regular-la.

      Elimina
  2. A mi també m'ha agradat tot el teu article sobre l'amistat. La definició que has triat i el teu afegit. Estic d'acord també en la "connexió" difícil de precisar i de definir, la sentim, la notem, però no la sabem explicar. I també que ens ho perdonem tot... Bé seguiria dient coses, però no cal, signaria el teu article...

    I les torrades amb all i raïm... No ho he provat mai. Ho provarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules. Els sentiments en general em son difícils d'expressar en paraules.
      Si t'agrada el picant i el dolç aquesta és una bona menja.

      Elimina