dijous, 7 d’abril del 2016

DILLUNS DE PASQUA 2 - MONA DE PASQUA LLEUGERA SENSE GLUTEN NI LLET


Mentre la Fina va pelant les patates jo em puc dedicar a LA MONA, que ja vaig començar el dia abans,  deixant-ho tot a punt de muntar.

Ingredients d'una Mona per a vuit persones:

Per la crema de llimona:

160 g de sucre
Pell ratllada de dues llimones
El seu suc
60 g de margarina (o mantega si tolereu la llet)
2 ous
40 g de maizena.

Pel pessic:
4 rovells + un ou
4 clares
100 g de sucre, 50 i 50
50 g maizena
50 g de Mix Dolci de Shar o preparat similar per rebosteria
Pell de llimona
1/2 culleradeta de cafè de canyella.

Pel guarniment:
Mantega dolça (veure l'altra recepta)
ametlla crocant
200 g de xocolata de cobertura (sense gluten ni llet) o si voleu ous de xocolata ja fets
Sucre per cremar la crema.
Plomalls i pollets

Primer farem la CREMA. Jo la faig amb thermomix, però la podeu fer igual posant tots els ingredients en un caçó i batre-ho ben batut amb la batedora, posar-lo a foc baix i sense parar de remenar esperar que espesseixi al punt de crema pastissera.

Amb thermomix, posarem el sucre, la margarina,, la pell ratllada i el suc de les dues llimones, la maizena i mesclem 1/2 minuts a velocitat 2.
Incorporem els ous i batem 1/2 minut a velocitat 4.
Programem 10 minuts a 80° velocitat 2
al final mireu si ha quedat prou espessa i en tot cas afegiu un parell de minuts més.



-Aquí ajuntem els dos procediments-
La deixem reposar una estona perquè perdi temperatura i després de donar-li unes voltes amb l'espàtula -al fons del pot sol ser més espès- ho aboquem a la mànega pastissera, si no en teniu, us la podeu fabricar amb una bossa de congelar i la guardeu a la nevera quan hagi refredat.

Anirem ara pel PESSIC. He utilitzat la recepta de braç de gitano del bloc "Que hi ha de postres" adaptant-la per fer la base de la mona. La podeu seguir en aquest enllaç fins al punt de posar la pasta a la plata.

Jo la poso en un motlle rodó d'aquells que s'eixamplen, amb el fons folrat de paper de cuina per no tenir problemes per desemmotllar -com que en tinc dos he pogut avançar feina- i amb la mànega pastissera anirem fent espiral des de fora cap a dins. ho faig en dues vegades per tenir els pisos fets i no haver de tallar, que sempre és un problema.



Els tindrem al forn 5 minuts, un darrere l'altre, prèviament escalfat a 200°. Millor no perdre'ls de vista doncs cada forn és un món i no fos que ens passéssim o ens quedéssim curts. Els traurem, deixarem refredar i guardarem a la nevera fins l'hora de muntar-la.

Abans de muntar prepararem una mantega amb sucre tal com explico en l'altra recepta.

Una de les dues parts la deixem en el fons del motlle, doncs, la pasta és molt delicada, i la posarem alçada sobre un pot o bol per facilitar la feina. Farcirem amb la crema de llimona i taparem amb l'altre pessic.

Ara és el moment de cobrir tota la vora amb la mantega dolça i aquesta amb el crocant. A continuació cobrirem tota la part de dalt amb la crema que queda, escamparem sucre per sobre i el cremarem.



Només ens quedarà el guarnit final amb els plomalls, pollets o ninots que pugueu trobar; també hi podeu posar ous ja fets i si preferiu que sigui més vostra podeu fer aquestes piruletes de xocolata que vaig fer jo i que trobareu l'explicació clicant aquí.

Només ens quedarà gaudir amb la família d'aquestes menges.




Ara deixaré uns dies de compartir escrits amb vosaltres doncs he de construir un assecador solar i posar ordre en el taller......i a mi mateix.

Salut i república.....
amb la salut vaig trampejant,
però la república, tal com van les coses,
no sé si els meus ulls la veuran.

Mentrestant.....anar fent.

2 comentaris:

  1. Potser la mona de l'any que ve encara no serà republicana, però penso que abans de que s'acabi la dècada tindrem República.
    El segle XXI tornarem a gaudir dels feliços 20.
    I tant que veurem la República!!

    ResponElimina
  2. Doncs jo estic pessimista. Veig senyals, en politics capdevanters o que ho van voler fer creure, de que la cosa s'està aturant.CDC refundant-se i sembla que enyorant el peix al cove, ANC fent la mijdiada, Omnium sense la Muriel. ERC que, de veritat, no sé a que juguen. Com no sigui que els Comuns se'n adonin per fi que el federalisme només serà possible des de la independencia.....Tot plegat em recorda allò del cartell del bar "avui paguin, demà gratis"; quan tornaves l'endemà el cartell era el mateix.

    ResponElimina