La ceràmica negra deu el seu nom al color que li
dona el fum en la cocció i no al color del fang utilitzat. És una tècnica
mil.lenària, que encara es fa servir avui en dia.
La seva semblança amb
el ferro i les propietats antisèptiques que li dona la carbonització, son unes
de les raons que han mantingut la seva producció al llarg de la historia.
Per aconseguir-ho utilitzo l'anomenada cocció Etrusca.
Col·loquem les peces dins el bidó -jo faig servir d'aquests de pintura que compro nets- de manera que no es toquin entre elles i mirant d'aprofitar al màxim l'espai. En aquest cas les peces son pintades amb sigilata blanca - engalba aconseguida per decantació de fang blanc- (ja dedicaré una entrada per explicar-ho) que li dona un to gris blabós
Omplim els racons amb branquetes , en aquest cas d'olivera,
Farcim l'encaix de la tapa amb fang
I tapem, pressionant bé tota la vora de la tapa perquè quedi completament segellada
i cap el forn. El programarem tres hores fins a 400º i sis fins a 750º mantenint-lo vint minuts a aquesta temperatura.
Quan ja és fred, ja podem treure el bidó....
I....Voilà!!
Una maravilla todo lo que haces!!! Te felicito!
ResponElimina