diumenge, 28 de juny del 2015

VACANCES - DINAR A L'EIXIDA: Tronc fred de patata i costellam a la brasa.

Tècnicament si estàs sense feina, no fas vacances. Però el concepte vacança és molt ampli. Tant vol dir que una plaça o lloc de treball no està cobert com el temps de repòs que és dona a un treballador.
Convindreu amb mi que quan surt la pregunta "fas vacances?", aquesta inclou també "on aniràs de vacances?". Estem enriquint la paraula vacances amb el concepte eixida, es a dir, anar a algun lloc. Jo personalment l'enriqueixo encara més amb el concepte "vagància" que segons el diccionari és el fet de no estar ocupat en res.

         
Quan era un vailet les vacances volien dir que no anava a escola i tant per Setmana Santa com a l'estiu anava de campaments amb els escoltes. El que jo considerava vacances de veritat era quan anàvem a França a ca'ls avis. Platja, bicicleta, petanca als vespres, la tele en colors, dies en família.

Més endavant les vacances volien dir muntanya, volien dir Pirineu.
Quan vaig conèixer la Fina volien dir això, Fina.
Quan vam tenir les nenes una mica crescudetes volien dir càmping i algun viatget

He de confessar que sovint em deixo portar per la vagància però sempre estic fent alguna cosa per expiar la culpa i els problemes de consciencia que em comporta no fer res,  no estar ocupat en res, però s'hi està tant bé sense fer res. Ja sé que sembla una contradicció, però el que vull dir és que per una banda em costa no fer res i per altra m'agrada no fer res i sobretot no haver de justificar ni justificar-me per no fer res.
Llegint això podeu pensar que soc un gandul de mena i en canvi puc assegurar-vos que soc considerat un bon treballador encara que jo diria un bon complidor. Per això encara que tècnicament no puc fer vacances, les faig de totes maneres i així no he de donar/donar-me explicacions per no fer res.

Tornant a l'eixida; només he utilitzat aquesta paraula per anomenar el pati de ca'ls avis del carrer Jocs Florals i en dèiem la xida, suposo que per reducció espontània del mot. Sempre que he hagut d'anomenar l'espai descobert al costat d'una casa i comunicat amb aquesta n'he dit sempre pati. Penso que deu ser perquè per mi la xida/eixida era aquell i només aquell pati llarg amb cobert al fons, safareig a un costat i a l'altre  la comuna i el colomar.

A casa tenim una bona eixida encara que sempre li hem dit pati, amb una vella olivera, una morera, un albercoquer, un trocet d'hort, un petit galliner mòbil i la piscina, que vista des d'ara és la millor inversió que hem fet. Tot adaptat als nostres handicaps.











Dimecres, per la diada de  Sant Joan, un menú de festa, d'estiu, en família. Primer un plat fred com és el tronc de patata que ja el vaig fer de bon mati i així em quedava el temps suficient pel costellam a la brasa que requeria un tractament especial.
Pel tronc per vuit persones necessitarem:
Patates, 1/4 de quilo per persona.
Un pot de tomata al natural. He fet servir el darrer pot que em quedava de la conserva de l'any passat, de 1/2 quilo.
Ceba confitada, una cullerada.  Jo en tinc sempre feta, si no en teniu, en sofregiu una.
Una llauna d'olives farcides
4 llaunes petites de tonyina
Dos ous durs
Unes fulles d'alfàbrega
Maionesa amb all o sense, al vostre gust.
Per decorar: pebrot vermell, taperes i olives negres.

Primer posarem a bullir les patates senceres fins que es puguin pelar amb facilitat. Depèn de la mida i el tipus de patata necessitaran entre 30 minuts i 3/4 d'hora. Mentrestant si no teniu ceba confitada podeu aprofitar per fer-la, cliqueu aqui per veure recepta. Quan la tingueu feta hi afegim la tomata i la deixarem que es vagi fent lentament i quan estigui sofregit ho retirarem del foc. Quan estigui temperat o fred hi podem afegir, tot remenant, els ous, la tonyina, les olives i l'alfàbrega, tot ben esmicolat.
Tornem a les patates que ja seran cuites, les haurem deixat refredar, les podrem pelar tallant-les a trossos les passem pel passapurés. A la pasta resultant, per tal d'amorosir-la una mica, li afegirem unes cullerades de maionesa amb all tot remenant fins que aconseguim una pasta fina, però consistent. Ara agafarem un drap de cuina, net es clar,  l'humitejarem i l'estendrem sobre el taulell. A sobre hi escamparem la pasta de patata formant un rectangle i a continuació untarem per sobre amb la farsa. Amb la ajuda del drap anirem cargolant i prement amb suavitat fins a formar el tronc i abocar-lo a una plata. És el moment de adornar-lo al vostre gust. jo us he suggerit, a més de la maionesa, el pebrot vermell les olives i les taperes, però també ho he fet, alguna vegada, amb rodelles d'ou dur, o anxoves o el que tingui a ma.
Anem pel costellam. Suposo que se sobreentén que quan parlem de costellam ens referim a costellam de porc. Jo n'he comprat un de sencer però si n'hagués comprat un i mig també ens l'hauríem menjat, en Santi, el carnisser, m'hi fa un tall incomplet a de dalt a baix....va més be per coure.
també necessitarem: mostassa de Dijon, quètxup i oli.
El primer que hem de fer és empastifar generosament de mostassa tot el costellam. Jo això ho faig el dia abans... queda més gustos. Com heu vist no he posat sal doncs considero que la mostassa ja en du suficient, ara si no teniu problemes amb la sal n'hi poseu abans al vostre gust. Anirem preparant el foc per la brasa, jo de manera tradicional però ho podeu fer de manera ràpida, es a dir pastilles i carbó directament. Quan tenim la brasa ben roent, posarem el costellam en la graella doble, d'aquestes que es poden obrir i tancar i l'enrossirem banda i banda, anant amb compte amb la flama que es fa quan vessa el greix, no ens la deixi negra. En el moment que veiem que està ben rosset el retirem i el posem en una plata on l'empastifarem, aquest cop amb quetxup i l'emboliquem amb paper d'alumini com si féssim una papillot tenint cura que quedi ben tancat. el tornarem a la graella i aquesta a la brasa quan hagi perdut força. deixarem que es cogui amb el seu suc durant mitja hora, donant-li la volta passat un quart. Si teniu barbacoa d'aquestes que tenen tapa, no caldrà donar-li la volta. També es pot fer al forn seguin el mateix procedir. primer torrar-lo un xic al grill, banda i banda, embolicar-lo i tornar-lo al forn a 150º  tres quarts d'hora.
Aquesta recepta l'he treta del programa de cuina "forquilla i motxilla", amb el toc personal de la mostassa.

Bé, espero que tingueu una eixida, pati, terrassa o poder fer una dinada en família, amics, en parella o, perquè no, sols.
Bon profit, salut i......anar fent.


dimecres, 17 de juny del 2015

ESSER SENZILL, SIMPLE; NO XIMPLE....o sí - CARABASSONS FARCITS DE FORMATGE.

"Que es comporta amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació". "Que és tal cosa i res més". "Exempt de complexitat". Totes aquestes definicions les podem trobar als nostres diccionaris, però també hi trobem alguna accepció per quan volem utilitzar la paraula amb un xic de maldat: "Ingenu, lliure de segones intencions". 
He vist amb sorpresa que ximple és una variant de simple: "Mansuet, que no té malvolença" i en canvi generalment la utilitzem com a " poc seny, poca-solta; curt d'enteniment".
Tot i que em considero senzill, crec que tinc un interior complex i a vegades contradictori. També m'ha agradat ser una mica ximple, això sí, sense excedir-me. Potser tinc molt amarat dins meu una de les  màximes del papa, que em repetia quan, cap als tretze anys vaig començar a deixar-me els cabells llargs: "pots ser modern, però arregladet". Hem de tenir en compte que als anys 60-70, modern volia dir agosarat, contestatari, transgressor...i alguna cosa més. Conec molta gent senzilla, el papa ho era, la mama potser era més complexa, en el sentit que, per la vida que havia portat, estava més curtida. He dit que em considero senzill, però segur que molts que em son pròxims, em consideren complex i segur que tenen raó. Es que esser senzill és molt complicat.
Buscant un personatge, prou conegut per posar en imatge la paraula senzill, que no ximple, m'ha vingut al cap l'ex-president d'Uruguay José Mugica o la Neus Català, ex-deportada. Aquestes dues entrevistes ens en donen una idea ( cliqueu sobre el nom per veure-les). En l'entrevista a Neus Català també tenim l'oportunitat de veure la Montserrat Roig en un programa d'aquells que ja no es fan.
Les he triat perquè crec que, havent tingut una vida molt complexa, han sabut simplificar-la i explicar-la amb senzillesa. També he de dir que no m'ha vingut al cap cap personatge jove. Potser això de la senzillesa s'afiança amb l'edat.




Els carabassons farcits és una recepta senzilla amb productes senzills però que junts s'enriqueixen mútuament i donen un resultat final excel·lent. El farcit pot ser tan variat com us pugueu imaginar.  Aquest és el que jo us proposo. 
Ingredients:
Carabassons, un per persona.
Dues cebes
Un bitxo verd
un polsim de sucre
Un raget d'oporto. Si no en teniu, vi ranci
Unes llesques  gruixudes de formatge de cabra
Filets d'anxova, dos per persona
Pinyons
fulles d'alfàbrega
Sal i pebre

Primer posarem els carabassons a coure al vapor, partits per la meitat com una barca. Jo ho he fet amb la thermomix però també ho podem fer amb una cassola o també els podem bullir, però el temps just perquè quedin forts. Si els feu al vapor amb deu minuts en tindreu suficient i si els bulliu una mica menys.



Mentre es fan els carabassons posarem a la paella un bon raig d'oli, la ceba tallada en juliana, el bitxo net de llavors i un polsim de sal. Primer la courem a foc viu perquè tregui l'aigua i quan comenci a estovar-se abaixarem el foc i deixarem que es vagi fent poc a poc. 

Quan els carabassons estiguin al seu punt posarem en una plata que pugui anar al forn i els deixem refredar una mica. Mentrestant tallarem el formatge a mida una mica més estreta que el carabassó i anirem controlant la ceba perquè quan agafi un color daurat li afegirem el polsim de sucre i el raig d'oporto o vi ranci i deixarem que es vagi fent, remenant de tant en tant.
Un cop la ceba sigui ben confitada buidarem la part central dels carabassons, es a dir la part de les llavors, deixant un trosset per banda i banda, com si féssim una barca i les omplirem amb una bona capa de ceba confitada. Continuarem amb les anxoves tallades a bocins, els pinyons i a sobre el formatge. Ho posarem a gratinar entre tres i cinc minuts depenent del forn i de com us agradi de torradet el formatge.



I ja ho tindrem  a punt de menjar sigui de guarnició o de primer plat, amb el toc final que li donarem amb l' alfàbrega picada.

Bon profit, salut....i anar fent. 






diumenge, 7 de juny del 2015

DESIG - PESSIC DE XOCOLATA AMB SORPRESA

La major part de les vegades associem el desig amb el menjar, el sexe o la fantasia. El diccionari en diu que en psicologia és la tendència  a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un fet. Buscant a la paraula desitjar hi trobem, “ésser atret ( envers una persona o cosa) fins el punt de voler-la posseir”. També en una segona accepció el defineix com una taca a la pell atribuïda a un antull, no satisfet, de la mare durant l’embaràs. 
Puc dir, doncs,  que el desig és el motor de la vida. Hi ha qui diu que és l’amor el que fa anar aquest motor, però què mou l’amor sinó el desig?. 
El desig d’estimar i ser estimat. El desig de ser valorat.  El desig de posseir coses. Desitjos que moltes vegades només son fantasia. Que mai arribaran a bon fi. 
El desig d'avui pot ser la fantasia d'ahir i la realitat de demà.
Tant si s’acompleix com si no, comporta satisfacció tant sols pel fet de desitjar. També pot comportar frustració, però aquesta en condicions normals, aprenem a assumir-la, o millor dit aprenem les bases per assumir-la i sublimar-la, des de l'nfancia i sobretot a l’adolescència, època de les grans frustracions.
A mi sempre m’han agradat molt les lioneses o profiteroles, com en diém ara. Han estat per a mi objecte de desig. Molt més ara que des de fa un any soc intolerant al gluten. No hi ha res més font de desig que allò que no pots obtenir o ens està prohibit. Així doncs, perquè no gaudir simplement del desig o en el cas d’allò que ens està   restringit prohibit, dosificar-ho o adaptar-ho. 
Jo tinc la sal restringida i sovint em ve el desig de menjar bacallà, anxoves o embotits. No crec que sigui bo ni saludable retirar-ho totalment de la meva dieta. Amb la sal es pot jugar però amb el gluten no. Només hem de substituir la farina per una sense gluten, però hi ha receptes que no permeten el canvi. Resulta molt  difícil aconseguir una pasta fullada o una choux per lioneses sense gluten que s'acosti una mica a les originals, en canvi si que podem aconseguir bones coques, magdalenes o pessics.
Sempre que ens diuen la paraula sorpresa, activem el desig més absolut, el desig per allò desconegut, o per allò que sabem a mitges. Un exemple molt clar és la recepta que us ofereixo avui:
Pessic de xocolata amb sorpresa. 
Us he de dir que aquesta recepta encara no la he feta mai, però des de fa dies que és objecte de desig, l'estic imaginant, composant amb el pensament, inclús paladejant-la. No estic creant res, barrejo o adapto diverses receptes. És per això que sé de ben cert que el resultat cobrirà les meves expectatives i les dels meus comensals aquest dissabte.
Utilitzaré dues receptes i per la sorpresa una tercera que vaig veure per la tele d’on en trec el procedir.


Pel pessic necessitaré:
100 g margarina sense lactosa ni gluten
125 g de sucre glaç
3 ous
un recuit de drap 60 g (jo de cabra)
70 g d'ametlla mòlta.
130 g fe farina (jo, Mix dolci de Shar)
una cullerada de llevat en pols
ratlladura d'una llimona
sucre vainillat o aroma de vainilla (sense gluten)
dues cullerades de cacau en pols

Per la crema de llimona :
250 g de sucre
ratlladura de dues llimones
el suc de les dues llimones
100 g de margarina sense lactosa ni gluten
3 ous
Necessitarem també dues manegues pastisseres i motlles de tipus magdalena.

La crema la farem al bany Maria posant una cassola al foc amb aigua i a dins un bol de vidre. El foc el tindrem moderat ( si la cuina és amb numeració serà al 3-4 ). L’aigua no ha d’arribar a bullir, 80ºsi disposeu de termòmetre. En el bol hi posarem el suc, la ratlladura i el sucre i ho anirem remenant, amb el batedor, fins que es dissolgui. En aquest moment, sense deixar de remenar, hi afegirem la margarina a bocins i quan estigui fosa tirem poc a poc els ous, prèviament batuts i seguirem remenant. Veurem com mica en mica anirà espessint fins aconseguir la consistència de crema. El retirarem del foc, esperant es refredi posant-li un film, perquè no es faci crosta. Segurament ens en sobrarà, però ho podeu guardar a la nevera varies setmanes. De moment la posarem a una manega pastissera.
També la podeu fer amb thermomix seguin aquesta recepta: http://www.velocidadcuchara.com/lemon-curd-expres-thermomix/

Per fer el pessic, primer escalfarem el forn a 180º.
Posarem la margarina, el sucre i el recuit a un bol i amb el batedor, la barrejarem fins que estigui tot ben mesclat. Afegirem poc a poc els ous batuts sense deixar de remenar i ja hi podrem anar tirant la farina, llevat, l’ametlla mòlta, la ratlladura de llimona, la vainilla i el cacau. Seguirem batent fins que quedi una pasta fina més aviat cremosa.
Passarem la pasta a una manega i anirem omplint els motlles menys de la meitat. Ara agafarem la manega amb la crema i introduint-hi una mica la punta les farcim tenint cura que només quedi a l'interior, es a dir que no arribi a les vores. A continuació acabem d'omplir amb la pasta deixant espai perquè llevi o si ompliu fins dalt com jo, queda com un xampinyó.



Ja ho podem enfornar baixant la temperatura a 170º durant uns 15 minuts i dos minuts amb el forn apagat.

Com podeu veure en la fotografia no és exactament el que he explicat, encara que no varia el procediment. El fet és que el meu consogre, en Pere Solés, em va portar una caixa de albercocs i com estaven bastant madurs en vaig fer una melmelada i l'he aprofitada per farcir els pessics, deixant per un'altra ocasió farcir-les amb la crema de llimona.
Estan bones però no és el que jo pretenia, i la sorpresa no és tant sorpresa; però és el que té la cuina que com la vida ens anem adaptant a les circumstancies.

Bon profit, salut i ......anar fent.