diumenge, 31 de juliol del 2016

ANXOVES EN SALAÓ I EN VINAGRE - AMICS ITALIANS

Estem en plena temporada d'anxoves i vull compartir dues maneres de fer-les, una en conserva, és a dir en salaó i l'altra, mitja conserva, en vinagre.

La setmana passada ens van visitar els nostres amics italians, concretament de Faenza, una ciutat a prop de Bologna que pertany a la província de Ravenna.

Ens coneixem des de l'any 73 quan una colla vàrem anar a Taizé on, per setmana Santa feien una trobada mundial de joves en l'entorn del seu monestir ecumènic.

Una de les companyes de la colla, la Mari, va coincidir amb uns italians amb qui es van passar adreces i invitacions mútues.

Al juliol següent, la Mari, l'Anna, que també havia vingut a Taizé, la Fina, en Ferran i jo vàrem fer un viatge per Itàlia a trobar-nos amb els amics que havia fet la Mari de Milà i Faenza.



A més vam aprofitar per visitar Venezzia, Florencia i Pisa.

Érem joves i amb quatre duros (4500 pts per cap) i el Simca 1000 vàrem estar quinze dies per terres italianes.

Uns dies després ens tornaven la visita a Barcelona, tant la gent de Milà (concretament Calolziocorte), com tota la colla de Faenza, amb qui hem continuat veient-nos regularment aquests 43 anys.
Ja som família.

Som tots mediterranis i com a tals, amants de les anxoves, per ells acciughe.  No vaig perdre l'oportunitat de preparar- les de les dues formes. També els vaig fer un bon arròs i bacallà a la catalana. Aquest serà tema d'un altre escrit.


He de dir que, els mesos de març i abril, tant la Fina com jo vam tenir diverses visites mèdiques a Girona i per això sovintejava el mercat del Lleó, controlant que les anxoves que arribaven del Cantàbric tinguessin un bon calibre per poder-les salar, a la primavera tal, com acostumen a fer-ho allà.

Per salar necessitarem:
Sal marina grossa i humida; quantitat suficient perquè quedin ben cobertes.
Pebre en gra.
Anxoves (jo dos quilos). Si són del cantàbric a principis de primavera (març, abril). Si són mediterrànies a principis d'estiu.
Un recipient que es pugui tapar. ( per exemple un taper)

Segons m'han explicat alguns experimentats de l'Escala, és millor evitar que toquin aigua dolça, per això quan les degollem - acció de treure el cap i les entranyes- no les netejarem. Mirarem també de treure'ls les entranyes sense obrir el ventre.

Per altra banda farem la barreja de sal i pebre i acabarem d'humitejar si és necessari.

Com que ja tenim les anxoves i la sal preparades, ja les podem col·locar en el recipient. Primer farem un llit de sal i a sobre anirem col·locant les anxoves ben disposades, aprofitant l'espai i cobrint-les d'una altra capa de sal. Anirem fent pisos de sal i anxoves fins que les acabem.

I ja les podem guardar, un mínim de tres mesos.

A l'hora de preparar-les per menjar a mi m'agrada dessalar-les una mica i les tinc en aigua una nit, abans de netejar-les desespinar-les i posar-les en oli.


Jo ho faig uns dies abans; queden molt més bé si estan ben amarades amb l'oli.
Un cop han passat la primera nit dessalant, les netegem traurem l'espina i les col·locarem a l'escorredor i després per un paper de cuina i quedin així ben eixutes.

Fetes amb vinagre, el procés és més ràpid i si ho fem aviat, es pot menjar el mateix dia, tot i que és millor fer-ho el dia abans. De totes maneres aguanten molts dies, no us puc dir quants perquè a casa, per més que en faci, no arriben a una setmana.

Necessitarem:

Anxoves (en aquest, cas a causa del perill del parasit Anisakis, és millor congelar-les almenys 24 hores)
Vinagre.
Aigua mineral.
Oli d'oliva extra verge.
Sal i pebre.
All i julivert picats.
(no poso quantitats, doncs, ho deixo del vostre gust i lligat a la quantitat d'anxoves)

Abans que res en un pot posarem una part de vinagre per mitja d'aigua, la sal, el pebre i barrejarem ben barrejat.
Ara ja podem netejar i treure l'espinada -en aquest cas tant li fa que toquin aigua dolça que farà que després quedin ben blanques.


Anirem col·locant-les ben arrenglerades en un recipient de vidre o ceràmic i cada capa la cobrirem amb un bon raig del preparat de vinagre.
Així les tindrem una hora més o menys, a l'estiu millor a la nevera.

Mentrestant podem anar picant l'all i el julivert i ho podem barrejar amb l'oli i així es vagi amarant.
Passada l'hora, o el temps que l'hàgiu tingut marinant, si no us agraden molt fortes de vinagre, les podem esbaldir amb aigua i després escórrer-les i deixar-les ben eixutes per poder posa la barreja d'oli, all i julivert.

I ja ho tenim, una estona de repòs i ja tenim un bon aperitiu que acompanyarem amb un bon vermut o una cervesa ben fresca.
Salut i república ..........i anar fent

dijous, 21 de juliol del 2016

FESOLS D'ULL ROS AMB COÏSSES I GAMBOT ACOMPANYADES AMB SONSOS

Ens trobem en el moment ideal, finals de juliol primers d'agost, per menjar fesols d'ull ros, també dit d'ull negre.

Tenen la forma com les del ganxet però molt més petites i amb el característic ull que les identifica. Són molt sabrosos i a més no hem de patir pel gluten. . http://www.etselquemenges.cat/rebost/els-fesols-o-mongetes

L'altre dia en Pere gros, el meu consogre, me'n va donar una caixa. A casa seu li diuen així  per distingir-lo del fill, el meu gendre, que també es diu Pere.

La Fina i jo ens vam posar a pelar-les i mentrestant  les anava cuinant amb el pensament.


Finalment, com que l'endemà era dimecres i venia el peixater vaig pensar a fer-les a la marinera amb cloïsses i un parell de gambots que tenia congelats.

Ingredients:
Dos grapats de fesols frescos per cap.
200 g de cloïsses (per dues persones).
Quatre alls.
Dos gambots (congelats)
Una fulla de llorer.
Un bon ram de julivert
Una punta de bitxo.
Un bon raig d'oli d'oliva
No cal sal, ja en porta el suc que deixen les cloïsses.


El que farem primer és posar les cloïsses en un pot amb aigua i sal perquè deixin anar la sorra que poguessin tenir.

En una olla hi posarem els fesols amb el doble d'aigua, un gra d'all i la fulla de llorer.
Penseu que al ser frescos no cal posar-los en remull el dia abans.


Els tindrem entre 20 i 30 minuts bullint a foc suau.

Mentrestant en un altre caçó posem un bon raig d'oli, els grans d'all aixafats i la punta de bitxo.
En aquest mateix oli li farem un "volta i volta" als gambots i els reservarem.

Quan els alls siguin ben torrats, posarem el foc al màxim, hi abocarem les cloïsses, que haurem esbaldit i ho taparem.
En uns pocs minuts s'obriran i les podrem retirar del foc.
Quan els fesols estiguin cuits, els escorrerem lleugerament i barrejarem amb les cloïsses, els gambots i el julivert ben picat

Ho deixarem uns segons al foc perquè es barregin bé tots els sabors i ja ho tenim a punt de servir.

No cal dir que si teniu possibilitat de comprar unes gambes de Palamós o Arenys, el resultat serà molt més bo.

Per completar l'àpat he fet uns sonsos arrebossats amb farina de cigró.


Espero que us agradi.

Salut i república.......i anar fent.

diumenge, 17 de juliol del 2016

PATATES FREGIDES SENSE OLI



Fa poc més d'un any vaig compartir amb vosaltres com fer unes bones patates fregides.


http://francescpujolboira.blogspot.com.es/2015/05/contra-el-desanimun-regalet-patates.html

A la Fina a la Marta i a mi ens agraden molt les patates rosses i no ens en volem estar d'una menja tan exquisida. Els dissabtes que fem el dinar familiar no hi falten mai.

Fer dieta o millor dit cuidar el que mengem no vol fer-ho tot bullit, nosaltres no ens estem de res; això si, menys quantitat i cuinat de manera que no ens excedim en tot allò que ens pot perjudicar.
Avui us explico com fer-les, tant o més bones, sense oli o millor dit, només un rajolí.


Només necessitarem:

Dues patates mitjanes per persona
Sal i pebre vermell (jo del picant) al gust
una cullerada d'oli
Una bossa gran de plàstic tipus de congelar o de coure al forn. També es pot fer servir un taper gran.
Una safata de forn antiadherent.

Pelarem, rentarem i tallarem les patates  a palets un xic grossos.
A continuació les eixugarem ben eixutes amb un drap de cuina . Aquest pas es molt important i no ens el podem estalviar si ens volem assegurar que les patates no s'enganxin entre elles i a la safata.


Ara les podem introduir a la bossa amb la sal i el pebre.

Tanquem la bossa deixant suficient espai perquè les patates es puguin moure i les hi fem una bona sacsejada.
Obrim, li tirem la cullerada d'oli i tornem a sacsejar.

Quan veiem que les patates han quedat ben impregnades dels condiments les aboquem a la safata.


Posarem la safata al forn que tindrem escalfat a 210° i les  tindrem uns 30/35 minuts, depèn del forn. A meitat de cocció les remenarem una mica.
I ja estaran llestes i a punt de menjar.

Veureu quin Bon resultat, i no sabreu distingir que no són fregides.

Si teniu algun dubte només heu de preguntar.
Salut, república i....anar fent.

dimarts, 12 de juliol del 2016

DESPULLAR-SE, NUDISME, NATURISME

Vull escriure del fet de despullar-nos, no en el sentit metafòric sinó en el literal de viure despullat quan el clima i les lleis ho permeten.

És un tema que porta controvèrsia, polèmica, judicis morals o ètics i sens dubte religiosos.
No vull donar lliçons, només explicar una experiència que té una història personal però també col·lectiva.
http://www.naturisme.cat/


Podem trobar tantes definicions de nudisme com nudistes hi ha. N'he trobat una que em sembla que pot aglutinar la diversitat de pensaments. "La ideologia que veu valors en la nuesa pròpia i aliena i que serveix per al creixement personal, social i no té caràcter sexual". http://revista.blogalia.com/historias/73730

En els seus orígens a Catalunya, està íntimament relacionat amb el naturisme quan finals del segle XIX, el doctor Joaquim Collet i Gurguí va obrir la primera consulta naturista a Barcelona i Jaume Santiveri, fundador de l'empresa amb el mateix nom i pioner de la difusió de naturisme.

"En poc temps, el desig de buscar en la natura un coneixement i una pau perdudes per la naixent i agressiva segona industrialització va provocar un esclat de grups, iniciatives i publicacions. Una efervescència que va afectar igualment l'alta burgesia i el proletariat fabril, conferint-li una gran popularitat. Les idees naturistes van arrelar amb força en la societat catalana; fins al punt de sobreviure semiclandestines després de la guerra civil, i arribar als nostres dies."
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/25/catalunya/1335384558_096788.html

Entre aquesta mica d'introducció i els enllaços que us he passat us podeu fer una idea bastant completa de què és el nudisme.

No vull acabar sense explicar quina ha estat la meva experiència.
Crec que era l'estiu de 1985, encara no teníem decidit on anar de vacances i vam veure a la tele a les notícies que parlaven d'un càmping nudista a Montras (http://www.campingrelaxnat.com/) que feia poc havien obert.
Ens vam mirar la Fina i jo i no ens va caldre dir res. Al cap de pocs dies ja hi érem amb la tenda que ens havien deixat i que ja havíem fet servir l'any anterior per anar a Bellver.

No ens ho havíem plantejat mai, ni se'ns havia acudit. En veritat teníem molt poca informació del tema.

Recordo molt bé aquell dia. Les sensacions de veure tanta gent despullada, de sentir-te despullat, lliure de robes tan molestes a l'estiu, despresos de tabús i repressions, va ser com estar en un núvol, aquesta sensació però, va durar uns minuts, per no dir uns segons. Passats aquests primers instants vam ser envaïts per la normalitat, ens sentíem normals entre gent normal. Les nenes ho van viure amb mota més normalitat. Vam ser molt ben rebuts i de seguida vam fer "amics". Se'ns notava que érem
primerencs, sobretot per les marques dels banyadors que no s'esborren com els tabús o les repressions, i la gent ens va acollir i ens ho va posar fàcil.

Els anys següents, el càmping va ser lloc fixa de vacances, a més com que el teníem molt a prop de casa hi anàvem sovint a passar el diumenge.

Un canvi de feina que m'obligava a fer vacances fora estiu, l'entrada a l'adolescència de la filla ens va portar a deixar d'anar al càmping i també el nudisme en públic. Des de els anys 90 coincidint amb una època de treball en una casa de piscines, me'n vaig col·locar una a casa (polièster).




Tenint en compte el Handicap de la cadira de rodes i que anar a la platja era i és un inconvenient, ens quedem a casa on ho tenim tot ben adaptat.




Ara mantinc el contacte amb nudistes a través de: http://nucat.cat/ o  https://vimeo.com/nucat  i també pel Facebook: https://ca-es.facebook.com/nudisme.catalunya.nucat/

Us deixo un enllaç amb les platges de tradició nudista a Catalunya, i de campings per si us animeu.

https://www.google.com/maps/d/viewer?ll=42.065607%2C2.27417&spn=5.977466%2C10.283203&hl=es&t=h&msa=0&z=7&ie=UTF8&om=1&mid=1zVDhIWfBmK7BlqGv_shbRxvTQys

http://www.vayacamping.net/espanya/campings-naturistes-a-catalunya

http://www.naturisme.fr/

http://www.vayacamping.net/campings-naturistas-en-espana

Salut,  república i......... anar fent

dissabte, 2 de juliol del 2016

PA D'ALL, SENSE GLUTEN

Fa uns mesos vaig compartir amb vosaltres una recepta de pa. És pràcticament la mateixa canviant algun ingredient i sobretot canviant el procediment.

A vegades el canvi d'ingredients vénen condicionats per la manca d'algun d'ells i si el resultat és bo, te'l quedes.

També pot ser que tinguis el dia inspirat i decideixis improvisar.

Això si, he agafat el costum d'apuntar qualsevol canvi, doncs m'havia passat que, havent adaptat algun ingredient a les circumstancies, després no recordava el que havia fet.

En aquest cas s'han donat totes les condicions per una recepta nova, adaptació d'algun ingredient, un xic d'inspiració, a més de recuperar el procediment que utilitzava quan feia el pa amb blat; pastar al vespre i enfornar al matí.

Veureu també que les quantitats són més grans; és que faig el pa cada dos o tres dies, amb l'estalvi de feina i de despesa elèctrica.

La part d'improvisació és que un dia que vaig fer allioli pels musclos, en va sobrar i el vaig afegir a la recepta substituint la quantitat d'oli. Ens va agradar tant que ara sempre hi afegeixo alls a la recepta.

Ingredients:
260 g de preparat panificable ADPAN.
100 g de BEIQUER.
80 g de PROCELI
40 g de farina d'arros
20 g de farina de cigrò.
20 g de farina de fajol.
450 g d'aigua
40 g d'oli d'oliva verge + un rajolí
3 o 4 grans d'all.
Una pastilla de llevat fresc LEVITAL.
Un pessic d'orenga.
Un grapat de llavors (lli, sèsam, chia, pipes....)
Una cullereta de llevat químic.
Un pessic de sal

Que us indiqui marques no té intenció publicitària, és perquè els preparats panificables sense gluten varien molt d'una marca a l'altra i per tant el resultat final. La resta de farines només us heu d'assegurar que no tinguin traces.

Començarem triturant els alls amb l'oli; desfarem el llevat a l'aigua temperada i ho barrejarem tot plegat abocant-ho al bol de la pastera.


Pesarem les farines i juntament amb les llavors, el llevat i l'orenga ho afegirem al bol de la pastera.
Pastarem a velocitat 2 ajudant amb l'espàtula que no quedi res en les parets del bol.
Tindrem la màquina pastant uns 5 minuts i el l'últim moment hi tirarem un rajolí d'oli que ens permetrà treure i manipular amb facilitat la pasta.



Donarem la forma desitjada -normalment faig quatre barretes però en aquesta ocasió en vaig fer tres perquè volia que fossin mes grans- i ho posarem a la plata del forn que haurem espolsat amb farina i deixarem un parell d'hores en un lloc que no tingui corrents d'aire i mantingui la temperatura constant com per exemple el forn -si és hivern, podeu escalfar-lo mínimament una estona abans. És convenient cobrir la pasta amb un drap humit.

Passat aquest temps portem la plata a la nevera on passarà la nit.

Al matí la traurem de la nevera i la deixarem que reposi una bona estona perquè agafi temperatura i emprengui un altre cop la fermentació.

Escalfem el forn a 200° i programem 35 minuts repartits en 25 només a baix i els 10 restants dalt i baix.

Espero que ho proveu.
Salut i república JA!, i ....anar fent.