CALMA - CREMA DE CARBASSA AMB TROMPETES DE LA MORT

Hi ha moments que requereixen calma. Son aquells que ens posem nerviosos amb facilitat, o qualssevol cosa fora de lloc ens enerva; aquelles situacions que tot i intentar mantenir la calma, acabem enfilant-nos per les parets i  fent-ho pagar als que tenim més a prop i que sovint tenen menys culpa. També hi ha moments o situacions que justifiquen objectivament tenir els nervis alterats, per dir-ne algun, la salut o millor dit la manca de salut propia o dels estimats, les discusions, les mentires, els enganys...... 

A la Fina la posa molt nerviosa quan hem de fer alguna cosa que surt del que és habitual i quotidià. En el seu cas està justificat per les possibles –segures- dificultats i barreres amb les  que és pot trobar, com quan anem de viatge o fem alguna escapadeta, encara que crec que també li ve de caràcter. Jo em poso més fàcilment nerviós per no res. En canvi sé mantenir la calma en els moments de dificultat; ens ho tenim repartit. 

Darrerament ens refugiem en la seguretat que ens dona anar a Montserrat, tot i que ara només podem anar a l’hotel on l'habitació està molt ben adaptada. A les cel.les ja fa temps que no hi anem, perquè encara que n’hi ha algunes adaptades, el seu diseny deixa molt a desitjar i ja no tenim edat per anar trampejant amb les dificultats. A Montserrat hi trobem la calma i el repòs que busquem quan sortim. Unes hores al dia son del bullici típic d’una ciutat, que fins hi tot resulta entretingut, però la resta és de calma total.

A Catalunya estem visquent uns moments històrics que requereixen molta calma i en canvi els nervis estan a flor de pell. Només cal escoltar els discursos del parlament o donar una ullada a les xarxes per veure el nivell d’excitació, per no dir ràbia. També he trobat converses serenes i argumentades, però traspuen intranquil·litat, incertesa. 
Aquests estats acostumen a afectar l’estomac i cal que li donem una mica de calma, sigui buscant distraccions o donant-li aliments que no li donin gaire feina; de passada si donen plaer a les papil·les gustatives, arrodonim la feina. Aquest és el cas del plat que us proposo : Crema de carabassa amb trompetes de la mort.

Ingredients :

Una carbassa

Dues  cebes mitjanes

Un polsim de farigola

Oli i sal

Unes trompetes de la mort –fresques o seques si no és el temps-

Un gra d’all i julivert picats

Aigua o brou de verdures

Com que es tracta de fer un plat fàcil de digerir jo ho poso tot junt, excepte els bolets, a bullir.

Mentre, saltegem els bolets   amb molt poc oli -–penseu que son molt potents de sabor i n’hem de posar poquets, si son secs els haurem posat en remull una bona estona abans –, afegim l’all i el julivert picats i ho aboquem a l’olla amb el suc que hauran deixat anar. Quan la carabassa sigui tendra, tastem la sal i ho triturem ben fi amb la batedora. El servir el plat hi afegim un rajolinet d’oli d’oliva.

Bon profit, salut i ......anar fent.

PD: Aquesta matinada quan em disposava a donar els últims retocs a l’escrit he sabut la noticia dels atemptats salvatges a Paris i la resposta no menys salvatge (encara no està confirmada la noticia) al camp de refugiats de Calais on s’hi recullen, precisament, els que fugen d’aquesta barbàrie.

Pena, ràbia, vergonya.....

TARDOR - ARRÒS AMB BOLETS I CASTANYES

Som en plena tardor;  jo també. 

És l’estació que més sento físicament: estat d’ànim baix, erupcions a la pell, cansament, el cabell cau més del que cau tot l’any. En definitiva, vull creure que és el meu cos que es prepara per l’hivern.

Vitalment també estic en plena tardor. Mirant-ho des d’una vessant pessimista, en plena llevantada, tot és més fosc, sembla que ja no queda res, o molt poc per fer. Ets poc més que un espectador. La salut i l’atur hi ajuda a veure-ho així. Queda enrere l’estiu de la vida -maduresa-. Molt més enllà l’efervescència de la primavera –joventut- i tot es comença a mirar amb una perspectiva diferent com aquell que està al balcó i veu la vida passar per davant seu. Trobo a faltar aquell "gust d’un projecte que fa que et brillin els ulls" , que en parla en Carles Capdevila.

Qui fos ocell –o jubilat europeu- i pogués marxar cap el sud a passar l’hivern, o arbre, que escatint-nos algunes parts del cos ens tornessin a créixer amb

força renovada quan tornés la primavera.  Mirant des d’una vessant positiva, a més de gaudir de bona companyia i una economia ajustada, però suficient, gaire bé que puc dir el mateix que en la visió negativa, doncs el que per uns o en algun moment pot ser un handicap per altres o en altres moments pot ser un incentiu.

Per sort, per mi, sempre arriba la tramuntana que amb un parell de ventades fa que et despertis, t’allunyi les cabòries i se’t carreguin les piles, encara que no ho hagis demanat.

La tardor, l'estació, té moltes coses interessants, els boscos agafen colors embriagadors i ens ofereixen regals en forma de baies, castanyes i bolets, entre altres.

foto de Xavier Pujol  http://xavierpujolguarro.blogspot.com.es/

Aquest dissabte, vigília de Tots Sants, en Marc em va portar un cistell de bolets que havien anat a caçar a les Gavarres amb son pare i l'altre avi. Hi havia carlets, rossinyols, rovellons, pinetells i alguns terrandossos. Em vingué a la memòria quan de petit hi havíem anat amb “l’onclu” Ton i els cosinets a buscar-ne per l’Ordal, o més endavant amb la Tieta Esther pels vols de l’Alou, al Lluçanès on feia de mestra, o fins fa uns anys, mentre l’esquena m’ho va permetre hi anava amb l’Enric “Bota” i en Pere “Ametller” o en Joan Janoher pels vols de la Bisbal, ja visquent a l’Empordà.

L’endemà, Tot Sants, vaig fer un arròs amb aquells bolets que m’havia portat en Marc i unes castanyes que tenia torrades de la vigília i havien sobrat de les que donàvem a la mainada que venien a trucar a la porta, disfressats, dient “truco o trato”. Ja vaig comentar el que en pensava del Halloween fa un parell  d'escrits.

Us explico com vaig fer aquest tros de tardor a la cassola.

Ingredients per quatre comensals:

Bolets, caçats al bosc o collits a mercat. Un bon grapat

Castanyes torrades, vuit

Vuit salsitxes

Quatre ales

Una ceba

Sis alls
mig pebrot vert -del llarg-

Julivert

Una cullerada de tomata concentrat.

Una copeta de vi ranci

Un rajolí de vi negre

Un litre de brou de pollastre o d’escudella.

Quatre mesures d’arròs, jo tassetes de cafè de les petites.

Primer saltem els bolets amb un bon raig d’oli a la cassola ben calenta, salem i quan comencin a deixar anar el suc hi afegim un parell d’alls picadets i un xic de julivert; reservem amb el suc i tot.

Posem una mica més d’oli a la cassola on rostirem les salsitxes i les aletes que haurem socarrimat i tallat en dos. Abans que comencin a  agafar color hi tirem la resta d’alls també picats i uns moments després la ceba, finament picada. Ajudarem  que la ceba agafi  color siena torrada (per entendre'ns, color pela de castanya) tirant-hi un rajolí de vi negre i quan l’hagi absorbit, afegirem la tomata i la copeta de vi ranci. Amb el foc baix deixarem que vagin reduint i rossejant les carns.

Quan considerem que hem arribat a aquest punt aboquem el brou, les castanyes –no us descuideu de pelar-les- i deixarem que bulli, a foc fort, una estona abans de posar-hi l’arròs que el deixarem coure, a foc més baix, uns quinze minuts. A mitja cocció hi afegirem els bolets.

Només ens caldrà menjar-nos aquesta porció de tardor que haurà estat cuinada amb paciència, dedicació i amor.
I de postres uns bons panellets, també fets a casa.

Bon  profit salut i.....anar fent

ANIVERSARIS - GALTES DE PORC / 3 COCCIONS

A casa és temps d’aniversaris, només en el mes d’octubre en tenim sis i fem una de les trobades familiars on procurem de ser-hi tots els Pujol Boira i companyia.

També ja han passat  els aniversaris dels tres nets; en Marc, el gran, al Juliol; la Laura, la segona, al setembre i en Martí, el petit, a l’octubre. Es van fent i ens van fent grans . En Marc ja ha començat a l’institut, està en ple canvi, encetant el camí de l’adolescència, però encara no ha abandonat del tot la infància. Temps difícil que sembla l’està emprenent sense gaires dificultats. 
La Laura està a quart i és tota una nineta, té moltes coses de sa mare i actualment s’hi emmiralla en tot. 
En Martí just ha fet sis anys, ha començat primer i això li dóna molta importància. Ha de lluitar pel seu espai entre dos germans més grans, però també té l'avantatge que moltes coses ja no les ha d’aprendre. Els pares també estan molt més ensenyats i  més grans.

Tot això ve perquè sempre els pregunto, pel seu aniversari, que volen per dinar. Els altres anys no ho recordo, però aquest hi ha hagut unanimitat, els tres dies “galtes i patates fregides”.

Com que és un plat que faig sovint, i l’objectiu, a més que quedin bones, és que quedin el màxim de tendres i meloses possible, sense que és desfacin. He arribat a una manera de fer-les que pel nostre gust crec immillorable,  quan a la cocció i tenint en compte els estris de cuina que tinc a disposar.

Per això no m’entretindré en la recepta, que podeu triar la que més us agradi, sinó en el procediment: “tres coccions” que amb molt de gust compartiré amb vosaltres.

Primer pas:

Compro les galtes el dia anterior i les poso a la mateixa plata que l’endemà anirà al forn, greixades amb oli o llar, salpebrades i amb unes branques de romaní i farigola, unes fulles de llorer, uns grans d’all aixafats i les batejo generosament amb vi ranci i ratafia –la de casa, és clar, que no és tant anisada-. Cobreixo la plata amb film i cap a la nevera s’aniran amarant de tots els condiments.

Primera cocció :

Les marco una mica enfarinades, en la mateixa cassola que faré la darrera cocció i les retorno a la plata, amb la guarnició que preferiu – ceba, que no en falti i unes tomates de penjar- i la poso al forn preescalfat a 150º on estarà una hora i mitja, donant-li la volta de tant en tant –jo les tapo amb un’altra plata, però ho podeu fer amb paper d’alumini-

Segona cocció :

Retiro les branques de farigola, romaní i el llorer . Col.loco les galtes ben posades a l’olla a pressió abocant-hi els sucs i la ceba per sobre. Afegeixo, si li fa falta, una mica de brou ; és ara quan li poso la fruita seca –prunes, dàtils, panses....-  tanco l’olla i quan comenci a sortir el vapor abaixo el foc i les tinc deu minuts.

Tercera cocció o millor dit, xup-xup final:

Les retirem de l’olla, amb molta cura que no s'esberlin , juntament amb la fruita seca, col.locant-les a la cassola on les hem marcat en un primer moment. Com que per nosaltres una galta és poc i dues son massa, hi afegeixo uns peus de porc, que ja compro cuits, tallats a quarts. El suc restant junt amb la ceba el passo per la batedora, afegint-li si cal, sal i una mica més de brou; l’aboco per sobre les galtes passant-lo pel colador o el xino. Ho deixem fent xup-xup fins que hagi reduït una mica; serà el moment d’afegir-hi la picada si ho creieu convenient. Jo no n’hi poso.

I bé, espero que us faci servei. Potser ho trobareu un xic enrevessat tot plegat, però el resultat final fa que quedin tendres i meloses i se’ns desfacin a la boca.

Bon profit, salut i ......anar fent