dijous, 28 de gener del 2016

ARRÒS AMB VERDURES, CARN I MARISC - TRES COCCIONS

El plat que avui us presento necessita una especial atenció i no us entretindré amb sermonets.
No sé dir-vos quants arrossos porto fets - és el plat obligat dels diumenges- ni quants he vist fer i dels que he anat aprenent.

Els primers van ser els de la mama, que fins i tot quan el feia amb l’olla a pressió li sortia deliciós i de qui vaig aprendre que com tot guisat és essencial un bon sofregit; de retruc també tot el que ella ens va traspassar del que havia après  durant la seva estada a Benicàssim  on estava ingressat el papa, a centre de termalisme per rehabilitar-se del vessament cerebral :  “a ser possible que no hi faltin les carxofes” .

També recordo les paelles que feia l'avi Pepito al foc a terra, a Farinette plage de Vias.
D’en Nèlo, un amic de Gandia en vaig aprendre una altra premissa : “posa-hi el que vulguis, però no hi poden faltar mai dos alls per cap, xafats, mai tallats”. La resta l'he anat aprenent a base de provatures i fallides.

També he de fer esment que on visc, Bellcaire d’Empordà, juntament amb Pals, és terra d’arrossars i per tant amb tradició de cuinar l’arròs amb una gran varietat de receptes.


L’arròs d’avui és el resultat de la darrera provatura que ha vingut obligada per la dificultat de mastegar sobretot de la Marta, que ja li queden poques dents i de nosaltres que ens anem fent grans: part de la cocció l'he feta a l’olla a pressió. Us asseguro que quan la sèpia o el calamar s’us desfaci a la boca, veureu que ha valgut la pena l’operació.

Racions per quatre : ( com que no estem per gaires festes la sèpia, el calamar i les gambes, son congelades )
320g d’arròs, jo rodó de Pals
700g de brou de peix, jo de la confraria de Roses
el suc de ½ k de musclos (els musclos els menjarem d’aperitiu) hi podeu barrejar també unes xirles.
tres carxofes
½ pebrot verd, llarg italià
120g de mongeta tendra, jo perona
un grapat de pèsols
quatre cullerades de tomata, jo de la meva conserva
una ceba mitjana, jo una cullerada de confitada, sempre en tinc feta, us ho aconsello ( a la cassola o amb thermomix, veieu enllaç)
vuit grans d’all
una tira de costelló tallat petit
vuit salsitxes tallades a trossets
una sèpia petita bruta
un calamar
una dotzena de gambots pelats

Primer de tot prepararem els musclos, doncs n’hem d’aprofitar el suc i menjar-los mentre s’acaba de coure l’arròs. Posarem a l’olla tres o quatre alls aixafats i amb la pell, una mica de bitxo i un bon raig d’oli, quan estiguin ben daurats – a prop de cremats - hi abocarem els musclos i deixarem que s’obrin amb l’olla tapada.

Mentrestant a la paella on acabarem finalment l’arròs, amb un bon raig d’oli li donarem unes voltes a les gambes i les reservarem; a continuació enrossirem les viandes, els costelló, les salsitxes, la sèpia i el calamar i els anirem posant  a l’olla exprés juntament amb la major part del seu oli on també hi abocarem el suc dels musclos i la cullerada de ceba confitada i la tomata.
Taparem i ho tindrem deu minuts a partir que xiuli el vapor.

Mentre l’olla a pressió fa la seva feina d’entendrir les viandes, sobretot la sèpia i el calamar, a la paella donarem una mica de color als alls que he aixafat amb un ganivet ample o al morter.

Quan estigui una mica rosset hi afegirem les carxofes tallades a quarts, la mongeta tallada petita i els pèsols, saltant-ho una bona estona i si convé afegint un rajolí de vi, millor negre que li donarà més color.
Ja hauran passat els deu minuts i podrem descomprimir l’olla i retornar el contingut a la paella i seguir amb la cocció a foc lent perquè s’amarin tots els ingredients i ja hi podem tirar l’arròs augmentant la potencia del foc i que vagi absorbint tots els sabors.

Entretant haurem posat el brou al foc i preescalfant el forn a 200º.
Quan bulli l’abocarem a la paella i  començarem a contar els 15 minuts que necessitarà en total la seva cocció. Passats un parell de minuts abaixarem un terç el foc i al cap de tres minuts més entrarem la paella al forn.

Quan soni el timbre de l’avisador (no puc passar sense ell....ja he cremat un parell de cassoles) posem la paella sobre una baieta ben molla, per tal de tallar la cocció, i la cobrim amb un drap humitejat i deixem reposar el temps de menjar-nos els musclos i veure’ns el vermut o la cervesa.

I ja el podrem servir.
Bon profit, salut i ........anar fent.


diumenge, 24 de gener del 2016

ENDOLCIR – GALETES DE GINGEBRE I LLIMONA SENSE GLUTEN NI LLET.

Endolcir l’esperit,
el pensament,
els actes,
les actituds,
les paraules,
els gests,
les mirades,
les intencions,
tot plegat per tal de temperar,
assuaujar,
ablanir,
amorosir,
suavitzar,
emmelar,
apaivagar,
humanitzar l’ànima i les amargors de la vida.

El perill és quan ho fem literalment, pels efectes col.laterals que comporten les menges massa ensucrades. Però és que son tan bones, resulta tant fàcil deixar-s’hi arrossegar. Per això és millor endolcir-nos metafòricament, amb activitats que també ajuden a endreçar l’ànima. No hi ha recepta, cada un se la sap o l'ha de trobar.
Jo miro d'endorcir-me la vida amb la companyia dels meus estimats, família i amics. Amb la musica, tota....clàssica, moderna, lleugera, rock, jazz, flamenc.....
Amb els records, els bons, és clar. Amb l’activitat artística i plàstica, dibuix, pintura, escultura....
Passejant pels carrers, camins i boscos.
Amb un bon llibre, encara que darrerament soc incapaç de concentrar-me en la lectura.
Fotografiant instants.
I com no, cuinant i dintre la cuina fer coques, pastissos, galetes i tota classe de dolces.
Avui us proposo de fer galetes. Com ja he comentat en alguna ocasió a casa tenim problemes amb el gluten i també amb la soja i com que  costa trobar galetes sense gluten que no tinguin soja, des de fa un temps, me les faig jo. No podem prescindir d’elles, doncs la Marta esmorza, alguns dies, galetes amb llet i li complementen el iogurt del berenar.
Vaig partir d’una recepta que em va passar l’Helena, “novia”, “amiga”, “companya” o com sigui que s’ho diguin, del meu nebot Adrià, (en aquest enllaç la trobareu, si preferiu fer l'original) afegint, reduint o traient algun ingredient :

300g de farina sense gluten ( preparat per rebosteria)
30g de farina d’ametlles
120g de mantega
100g de sucre morè (si no us convé el sucre 50g de xarop d'agave)
la pell d’una llimona ratllada
un ou
1 cc* de gingebre
½ cc de canyella
½ cc llevat en pols
¼ cc sal
*cc = cullereta cafè
Jo ho he fet amb la Thermomix, posant primer el sucre, la mantega, la pell de llimona ratllada i l’ou, batent-ho uns 30 segons a velocitat 6. Traiem la pasta resultant, formem una bola i l’emboliquem amb film de cuina, deixant-ho a la nevera un mínim d’una hora. Passat aquest temps l’estenem amb el roleu sobre el taulell enfarinat fins aconseguir una làmina de ½ cm . Retallem amb el tallapastes, col·locant-les a la plata del forn, on hi haurem posat paper de cuina, una mica separades. En surten cap a 50, depen del gruix i la grandària. Abans haurem preescalfat el forn a 180º i les tindrem entre 10 i 15 minuts. Haureu d’estar a l'aguait. Quant son fredes, posades en una llauna es guarden molts dies sense estoveír-se.
Salut i República......ben dolces ambdues !!   i....anar fent.

dimecres, 13 de gener del 2016

AMISTAT - TORRADES AMB ALL, OLI I RAÍM

Paraula de difícil definició, com tot sentiment i que s’usa amb lleugeresa. Un bon exemple el tenim al facebook on estem carregats “d’amics”. Tot i veure les seves mancances i falsetats, no seré jo qui el critiqui, doncs em resulta una bona eina de comunicació amb qui d’altra manera ni tant sols ens coneixeríem. Tinc 255 “amics”; la majoria, gent que conec personalment, però que no tindria cap contacte si no fos així. Per aquesta via mantinc el contacte amb alguns amics italians que ens coneixem des dels anys 70; també ens telefonem de tant en tant, però el facebook fa el contacte més fluid. Tinc cosins a Barcelona que ens veiem com a molt, un cop a l’any i d’aquesta manera sabem més de nosaltres. Companys de la meva època firaire que segurament no ens veuríem. En resum, a mi, en la seva justa mesura, em resulta útil. Les parts negatives cada un les coneix prou bé i no cal que m´hi refereixi.

Tornant a la definició; n’he trobat centenars. Més que definicions, frases que fan referència a l’amistat:

“Un amic és aquell que et dóna consells durant hores tot i saber que quan arribi l'hora no en seguiràs cap.”
“Els amics es fereixen amb les veritats per no destruir-se amb les mentides.”
“Els amics són aquells estranys éssers que et pregunten com estàs i després es queden a escoltar tota la resta.”

El diccionari en diu:

AMISTAT f.
|| 1. Sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe; 

Em quedo amb aquesta, del diccionari català-valencià-balear, afegint-li "independent del contacte continuat". Tinc amics que passem molt temps sense veure'ns i al retrobar-nos ens sentim com si ens haguéssim vist ahir.
Amics he tingut al llarg de la vida i penso que els bons son els que encara conservo, com l’Anna i en Carles; ens coneixem des de l’adolescencia i son amb els que mantenim un contacte regular; o l’Amador, ens vam conèixer treballant al Ramon Albó (internat de protecció de menors) als anys 70 i també mantenim el contacte encara que passem períodes que no ens veiem. Precisament ha passat uns anys molt durs i no hem pogut estar al seu costat tant com hauríem volgut. La Rosa, l’Ana, la Roser i Conxi, les vaig conèixer treballant a la residencia del tribunal de menors a Girona; la Roser va morir al 1995 de cancer i l’Ana va morir al 2008 d’un bessament cerebral. Amb la Rosa que viu a Camallera ens veiem sovint i amb la Conxi també, però la relació amb ella, per qüestió d’edat i altres circumstancies que no venen al cas, té un caràcter més de caire familiar.
Si costa definir l’amistat a nivell genèric, costa molt més a nivell individual. Perquè som amics dels nostres amics ?.....només se’m acut dir que ho som, perquè s’estableix una connexió, que no li sabem donar explicació, sense que ens uneixi res en concret i tot en general.  És precisament aquesta manca d’explicació la que facilita que es mantingui sense condicions. Ens ho acabem perdonant tot i no ens cal agrair-nos res.
Un esment al tòpic de la dificultat de l’amistat amb persones de diferent sexe. Jo he tingut i tinc molt bones amigues i si ha existit atracció sexual, mantenir-la en el terreny de la fantasia no m’ha impedit ni dificultat la relació d’amistat. Quan es traspassa el terreny de la fantasia poden passar varies coses : que l’amistat se’n vagi en orris o que afegint a l’amistat el sexe esdevingui una relació de parella. Això és el que ens va passar amb la Fina que ens coneixem des de fa 43 anys i en portem 41 junts.

D’una manera metafòrica aquest apat, que avui m’ha conduit cap a aquesta reflexió és la torrada amb all, oli i raïm. No em pregunteu que té a veure amb l’amistat, no ho sé ben bé. La primera vegada que en vaig menjar va ser quan treballava a les pomeres en temps de poda. Jo al ser el més jove i inexpert, era l’encarregat d’encendre el foc una estona abans d’esmorzar, d’aquesta manera quan era l’hora ja hi havia brasa per fer les torrades que acompanyarien qualssevol vianda. Potser per la senzillesa de l’àpat, els contrasts i l’ambient del moment a la vora del foc, és el que m’ha fet pensar amb l’amistat......en definitiva una excusa per donar-vos el sermó.
Aquesta recepta no necessita explicació, només un bon pa, sense gluten en el meu cas, tot i que costa lo seu fregar-hi l'all, un bon oli, alls i un bon raïm  tipus moscatell.
Salut i república!! i....anar fent.