Estem en plena temporada de castanyes i bolets, dels de menjar també.
A l'entorn de les negociacions/converses entre Junts pel SÍ, i la
CUP, salten les castanyes per tots cantons, i algun bolet, verbals, és clar. La
majoria, castanyes dolces, ben cuites, a la brasa o al forn, amb la intenció
d'afeblir o pressionar al contrari, però algunes es llencen crues, amb mala
baba, sense pelar, fins i tot corcades.
La qüestió és que al final tots acabarem menjant les castanyes,
siguin gallegues o de Viladrau, a la vora del foc cantant, dansant,
fins i tot repartint caramels a la canalla que disfressats se'ns acosten
a casa; al cap i a la fi també ho haurem d'anar assimilant de la mateixa manera
que anem assimilant els anglicismes que quotidianament sentim i utilitzem.
Tot plegat, encara que només sigui per un dia i a l'endemà
començar a preparar els torrons i tot el que faci falta, perquè tot està per
fer i tot és possible.
Quan a les castanyes de menjar i més concretament el dia de la
castanyada, anem comprovant any rere any com es va introduint amb força el
costum anglosaxó d'origen celta del Halloween i com va creixent l'èxit entre la
mainada; ells s'ho passen molt bé anant per les cases dient allò de
"broma o regal" (en realitat "truco o trato").
Per tant
crec que els nostres esforços no han d'anar contra aquesta festa estrangera,
sinó en preservar, potenciar la nostra i perquè no, integrant les dues. A casa
en contra de donar caramels o galetes com fins ara farem una bona torrada de
castanyes per anar repartint. M’agradaria repartir també panellets, però seria
una ruïna.
El plat del que us vull parlar, parteix del tradicional Fricandó, però
amb algunes variacions que he anat aprenent al llarg dels anys; és per això que
no l’he titulat així.
Jo no el faig amb vedella, sinó amb cap de llom de porc; la mama
ja ho feia així i a nosaltres ens agrada més, queda més tendre i resulta més
econòmic.
- un parell de talls per cap i uns quants de propina. En el meu cas com que érem vuit, vint.
- quatre cebes mitjanes.
- un parell d’alls.
- un xic de tomata, el suficient per donar color.
- moixernons secs i un rajolí de ratafia per remullar-los.
- bolets frescos o en pot. Segons temporada.
- castanyes, un parell o tres per comensal.
- una copeta de vi ranci i porto a parts iguals.
- una cervesa mitjana(jo sense gluten) i una mica d’aigua, per si
fa falta.
- farina (jo sense gluten, faig una barreja de farina de cigrons i
Farina shar).
- sal, pebre i mitja culleradeta de cacau en pols.
El primer a fer serà salpebrar, enfarinar i fregir lleugerament la
carn reservant-la en una plata. En la mateixa cassola i abocarem, primer l’all
i a continuació la seva, tot picat ben fines; salant-ho facilitarem que suï la
seva i se sofregeixi millor. Aquest és un procés lent i que requereix atenció i
anar remenant. La mama deia que el secret de la majoria de plats està en el
sofregit.
Posarem mentrestant en remull els moixernons amb la ratafia i l’aigua
fins a cobrir-los. Ara podem aprofitar
per a rostir les castanyes, jo ho he fet al forn aprofitant que estava coent el
pa, però també ho podem fer en una paella. No hem de treure ull del sofregit i
de tant en tant li tirarem un rajolí del vi ranci o aigua, perquè no se’ns eixugui
i es pogués recremar. Hi anirem abocant, també, el suc que haurà deixat anar la
carn que tenim reservada a la plata i el xic de tomata. (jo li poso d’aquest
concentrat)
Quan la ceba agafi color, com de sucre morè, ja hi podem posar la
carn, els moixernons amb el seu suc, els bolets, si són de pot -si són
frescos millor saltar-los un xic per la paella i posar-los cap al final- la cervesa, el cacau –millor posar-lo en
dues vegades, remenant i tastant, per evitar que el sabor del cacau predomini;
a mi m’agrada quan els comensals em diuen :”hi ha un sabor que no acabo d’identificar”,...no
sé si m’explico els que vull dir- les castanyes pelades i deixar que el xup-xup vagi fent la seva
feina d’entendrir la carn, les castanyes i amb la seva musiqueta entendrir-nos a nosaltres
també.....uix!
Quan veiem que la carn ja està tendreta, i nosaltres satisfets amb
el resultat, el plat ja està a punt. Si el feu amb temps, fins i tot el dia
abans, que li doni temps a reposar, quedarà molt més bo.
Ull viu amb les castanyes i els bolets, també amb els que es mengen.
Bon profit, salut i.......anar fent