He de confessar que el què em va fer decidir a comprar la thermomix va ser que em van assegurar que es podia fer allioli.
Anteriorment quan feia allioli acabava amb el braç engarrotat i anava a lo fàcil que era fer "l'allioli" amb el minipimer, és a dir amb ou.
Amb la thermomix, no tot han estat flors i violes. Té els seus misteris la Thermomix i els que pengen receptes encara més i quan seguia, al peu de la lletra una recepta d'allioli....fracàs assegurat.
He arribat a la conclusió que molts que pengen receptes no l'han fet, sinó que transcriuen receptes d'altres.
Amb les receptes d'allioli he arribat al convenciment que el problema era l'excés d'oli, he acabat reduint dràsticament la quantitat d'oli i ja no se'm talla.
Necessitarem:
200 + 40 g d'oli d'oliva, jo faig meitat i meitat d'oli suau i extra verge. M'agrada sentir el gust d'oli.
50 g d'alls pelats.
Una cullereta de cafè de sal.
Primer pelarem els alls. Jo ho faig posant els alls en un pot de vidre i un cop tapat sacsejo amb energia. Veureu que es pelen sols i els que no la pell els salta només tocar-los.
Posarem al pot els alls els 40 g d'oli i la sal i ho trituraren dos minuts a 37° i a velocitat 6 aturant l'aparell de tant en tant per fer baixar de les parets les miques d'all que si va quedant enganxat.
Ha de quedar una pasta ben desfeta i sense trossos d'all. No us faci res tornar a repetir el triturat fins que ho aconseguiu. La mica de temperatura li matarà un xic la fortor i evitarà que retorni a mitja tarda.
Ara posarem la papallona, taparem i la posarem en marxa a velocitat 3,5 i anirem abocant l'oli molt a poc a poc sobre la tapa, gota a gota com si el féssim al morter.
Com veieu a la fotografia, ho faig amb un biberó de cuina col·locat de manera que no l'he d'estar aguantant i mentrestant puc anar fent altres coses. Ara bé, hem d'estar atents que no surti l'oli massa de pressa.
Al cap de 20 minuts ja tindrem l'allioli llest i a punt de ser menjat i a més es pot conservar a la nevera setmanes, diuen, doncs a casa mai ha passat dels deu dies.
Si no teniu thermomix i voleu un allioli autèntic, sense ou i a mà, aquí teniu una bona recepta:
http://www.lacuinadesempre.cat/2013/09/allioli-autentic.html
Salut, República i.....anar fent
dissabte, 3 de setembre del 2016
divendres, 26 d’agost del 2016
FESTA MAJOR - PAELLA A LA MANERA VALENCIANA
Entorn del Montgrí, aquest final d'agost estem de festa major continuada fins a inicis de setembre.
El 25, Sant Genis a Torroella de Montgri. El 29, Sant Joan degollat a Bellcaire i el 2 Santa Màxima a l'Escala.
És un no parar, perquè sempre s'allarguen uns dies pel davant i pel darrere.
A Bellcaire estem al mig i suquem de les tres festes veïnes.
Qui més qui menys té algun parent a Torroella o a l'Escala.
Aquí, com a municipi som els parents pobres i es nota en les activitats.
Una que vull destacar és la segona edició del concurs d'arrossos que es farà diumenge 28 i us animo a participar-hi. Les bases i les inscripcions les trobareu al Local Social.
A casa ja vam tenir la nostra particular festa major el dia 15, ens vam trobar els quatre germans i famílies i la diada estava dedicada a en Carles, doncs l'endemà feia 25 anys.
A més estava en la ment de tots el dia que el papa hauria fet 95 anys.
En total érem 20. Aquest cop van venir la germana de'n Frede i el seu home i també a última hora vam poder comptar amb l'Aleix i l'Elisabet, encara que l'Aleix va haver de marxar perquè treballava.
Em direu..."a què ve tot això que ens expliques si no coneixem a ningú"...doncs perquè m'agraden aquestes trobades familiars. Em fa sentir que formo part d'un què que té un passat i té un futur.
M'agraden aquestes trobades al voltant d'una taula.
M'agrada recordar els que ja no hi són, pares, avis, tiets, cosins, tots els que ens han precedit i ens han obert camí, cada un a la seva manera. I també els amics que eren com de la família.
Són dies que et fan viatjar per la memòria.
Em va venir especialment al cap els arrossos que feia l'avi Pepito a Farinette plage on feien trobades amb amics exiliats. Ho dic perquè aquest dia 15 li vaig fer un petit homenatge fent l'arròs a la seva manera que era a la manera Valenciana.
No us posaré la recepta perquè més o menys és com la que ja vaig compartir (aquí) fa uns mesos, a diferencia de fer-la a l'eixida, de no posar-hi ceba i del procediment que quan era petit vaig considerar màgic de posar el fumet a ull, fer-lo bullir abans i posar l'arròs fent una creu.
Anys després vaig saber que tenia truc, és a dir l'aigua fins a arribar al senyal dels claus de les nanses i l'arròs que càpiga fent la creu i que surti per sobre l'aigua.
Que gaudiu de "lo caloret" i d'una bona paella.
Salut, república,
i......anar fent
dilluns, 22 d’agost del 2016
MONGETA TENDRA A LA MARINERA
Estem al pic de la mongeta tendra, ho hem d'aprofitar i el món no s'acaba amb la patata i mongeta tendra bullida.
Us vull proposar un plat exquisit i de molt senzilla elaboració.
Anem per feina, aquest cop sense preliminars.
Necessitarem:
Mongeta tendra, uns 150/200 g per cap. Com que som tres, mig quilo.
(Les quantitats que venen ara, depenen de si en feu un primer plat o un plat únic, és per això que no us poso quantitats i ho deixo a la vostra decisió. També hi podeu afegir el que us vingui de gust, gambes, musclos, sèpia...)
Cloïsses.
Calamars.
Llagostins.
Alls.
Bitxo.
El primer que farem serà posar les cloïsses en aigua salada perquè deixin anar la sorra, per si en tinguessin no ens malbarates el plat.
Ja ens podem posar a netejar i tallar la mongeta a la mida que us agradi. Jo la deixo llarga.
Un cop neta i tallada la posarem a l'olla de vapor i les courem entre deu i quinze minuts. És la manera més saludable de coure les verdures. si en voleu saber més.
Mentrestant podrem anar preparant el que acompanyarà les mongetes i elevarà el seu sabor als altars.
Primer, amb una mica d'oli a la paella, li donarem volta i volta als llagostins i els reservarem.
Farem el mateix amb els calamars.
Afegirem una mica més d'oli, tirarem els alls aixafats, el bitxo i quan siguin ben daurats, quasi cremats i abocarem les cloïsses que haurem escorregut abans.
Quan es vagin obrint hi afegirem la mongeta, ja cuita, els calamars, els llagostins i ho deixarem coure uns minuts per tal que s'agermanin els sabors.
I ja ho tenim.
En menys de mitja hora tenim un plat de diumenge, que ens pot servir de primer, de guarnició o, com nosaltres, com a plat únic, acompanyat d'una bona amanida de tomata amb alls picats.
A la Marta li va encantar, espero que a vosaltres també.
Salut,
República
I......anar fent
diumenge, 31 de juliol del 2016
ANXOVES EN SALAÓ I EN VINAGRE - AMICS ITALIANS
Estem en plena temporada d'anxoves i vull compartir dues maneres de fer-les, una en conserva, és a dir en salaó i l'altra, mitja conserva, en vinagre.
La setmana passada ens van visitar els nostres amics italians, concretament de Faenza, una ciutat a prop de Bologna que pertany a la província de Ravenna.
Ens coneixem des de l'any 73 quan una colla vàrem anar a Taizé on, per setmana Santa feien una trobada mundial de joves en l'entorn del seu monestir ecumènic.
Una de les companyes de la colla, la Mari, va coincidir amb uns italians amb qui es van passar adreces i invitacions mútues.
Al juliol següent, la Mari, l'Anna, que també havia vingut a Taizé, la Fina, en Ferran i jo vàrem fer un viatge per Itàlia a trobar-nos amb els amics que havia fet la Mari de Milà i Faenza.
A més vam aprofitar per visitar Venezzia, Florencia i Pisa.
Érem joves i amb quatre duros (4500 pts per cap) i el Simca 1000 vàrem estar quinze dies per terres italianes.
Uns dies després ens tornaven la visita a Barcelona, tant la gent de Milà (concretament Calolziocorte), com tota la colla de Faenza, amb qui hem continuat veient-nos regularment aquests 43 anys.
Ja som família.
Som tots mediterranis i com a tals, amants de les anxoves, per ells acciughe. No vaig perdre l'oportunitat de preparar- les de les dues formes. També els vaig fer un bon arròs i bacallà a la catalana. Aquest serà tema d'un altre escrit.
He de dir que, els mesos de març i abril, tant la Fina com jo vam tenir diverses visites mèdiques a Girona i per això sovintejava el mercat del Lleó, controlant que les anxoves que arribaven del Cantàbric tinguessin un bon calibre per poder-les salar, a la primavera tal, com acostumen a fer-ho allà.
Per salar necessitarem:
Sal marina grossa i humida; quantitat suficient perquè quedin ben cobertes.
Pebre en gra.
Anxoves (jo dos quilos). Si són del cantàbric a principis de primavera (març, abril). Si són mediterrànies a principis d'estiu.
Un recipient que es pugui tapar. ( per exemple un taper)
Segons m'han explicat alguns experimentats de l'Escala, és millor evitar que toquin aigua dolça, per això quan les degollem - acció de treure el cap i les entranyes- no les netejarem. Mirarem també de treure'ls les entranyes sense obrir el ventre.
Per altra banda farem la barreja de sal i pebre i acabarem d'humitejar si és necessari.
Com que ja tenim les anxoves i la sal preparades, ja les podem col·locar en el recipient. Primer farem un llit de sal i a sobre anirem col·locant les anxoves ben disposades, aprofitant l'espai i cobrint-les d'una altra capa de sal. Anirem fent pisos de sal i anxoves fins que les acabem.
I ja les podem guardar, un mínim de tres mesos.
A l'hora de preparar-les per menjar a mi m'agrada dessalar-les una mica i les tinc en aigua una nit, abans de netejar-les desespinar-les i posar-les en oli.
Jo ho faig uns dies abans; queden molt més bé si estan ben amarades amb l'oli.
Un cop han passat la primera nit dessalant, les netegem traurem l'espina i les col·locarem a l'escorredor i després per un paper de cuina i quedin així ben eixutes.
Fetes amb vinagre, el procés és més ràpid i si ho fem aviat, es pot menjar el mateix dia, tot i que és millor fer-ho el dia abans. De totes maneres aguanten molts dies, no us puc dir quants perquè a casa, per més que en faci, no arriben a una setmana.
Necessitarem:
Anxoves (en aquest, cas a causa del perill del parasit Anisakis, és millor congelar-les almenys 24 hores)
Vinagre.
Aigua mineral.
Oli d'oliva extra verge.
Sal i pebre.
All i julivert picats.
(no poso quantitats, doncs, ho deixo del vostre gust i lligat a la quantitat d'anxoves)
Abans que res en un pot posarem una part de vinagre per mitja d'aigua, la sal, el pebre i barrejarem ben barrejat.
Ara ja podem netejar i treure l'espinada -en aquest cas tant li fa que toquin aigua dolça que farà que després quedin ben blanques.
Anirem col·locant-les ben arrenglerades en un recipient de vidre o ceràmic i cada capa la cobrirem amb un bon raig del preparat de vinagre.
Així les tindrem una hora més o menys, a l'estiu millor a la nevera.
Mentrestant podem anar picant l'all i el julivert i ho podem barrejar amb l'oli i així es vagi amarant.
Passada l'hora, o el temps que l'hàgiu tingut marinant, si no us agraden molt fortes de vinagre, les podem esbaldir amb aigua i després escórrer-les i deixar-les ben eixutes per poder posa la barreja d'oli, all i julivert.
I ja ho tenim, una estona de repòs i ja tenim un bon aperitiu que acompanyarem amb un bon vermut o una cervesa ben fresca.
Salut i república ..........i anar fent
La setmana passada ens van visitar els nostres amics italians, concretament de Faenza, una ciutat a prop de Bologna que pertany a la província de Ravenna.
Ens coneixem des de l'any 73 quan una colla vàrem anar a Taizé on, per setmana Santa feien una trobada mundial de joves en l'entorn del seu monestir ecumènic.
Una de les companyes de la colla, la Mari, va coincidir amb uns italians amb qui es van passar adreces i invitacions mútues.
Al juliol següent, la Mari, l'Anna, que també havia vingut a Taizé, la Fina, en Ferran i jo vàrem fer un viatge per Itàlia a trobar-nos amb els amics que havia fet la Mari de Milà i Faenza.
A més vam aprofitar per visitar Venezzia, Florencia i Pisa.
Érem joves i amb quatre duros (4500 pts per cap) i el Simca 1000 vàrem estar quinze dies per terres italianes.
Uns dies després ens tornaven la visita a Barcelona, tant la gent de Milà (concretament Calolziocorte), com tota la colla de Faenza, amb qui hem continuat veient-nos regularment aquests 43 anys.
Ja som família.
Som tots mediterranis i com a tals, amants de les anxoves, per ells acciughe. No vaig perdre l'oportunitat de preparar- les de les dues formes. També els vaig fer un bon arròs i bacallà a la catalana. Aquest serà tema d'un altre escrit.
He de dir que, els mesos de març i abril, tant la Fina com jo vam tenir diverses visites mèdiques a Girona i per això sovintejava el mercat del Lleó, controlant que les anxoves que arribaven del Cantàbric tinguessin un bon calibre per poder-les salar, a la primavera tal, com acostumen a fer-ho allà.
Per salar necessitarem:
Sal marina grossa i humida; quantitat suficient perquè quedin ben cobertes.
Pebre en gra.
Anxoves (jo dos quilos). Si són del cantàbric a principis de primavera (març, abril). Si són mediterrànies a principis d'estiu.
Un recipient que es pugui tapar. ( per exemple un taper)
Segons m'han explicat alguns experimentats de l'Escala, és millor evitar que toquin aigua dolça, per això quan les degollem - acció de treure el cap i les entranyes- no les netejarem. Mirarem també de treure'ls les entranyes sense obrir el ventre.
Per altra banda farem la barreja de sal i pebre i acabarem d'humitejar si és necessari.
Com que ja tenim les anxoves i la sal preparades, ja les podem col·locar en el recipient. Primer farem un llit de sal i a sobre anirem col·locant les anxoves ben disposades, aprofitant l'espai i cobrint-les d'una altra capa de sal. Anirem fent pisos de sal i anxoves fins que les acabem.
I ja les podem guardar, un mínim de tres mesos.
A l'hora de preparar-les per menjar a mi m'agrada dessalar-les una mica i les tinc en aigua una nit, abans de netejar-les desespinar-les i posar-les en oli.
Jo ho faig uns dies abans; queden molt més bé si estan ben amarades amb l'oli.
Un cop han passat la primera nit dessalant, les netegem traurem l'espina i les col·locarem a l'escorredor i després per un paper de cuina i quedin així ben eixutes.
Fetes amb vinagre, el procés és més ràpid i si ho fem aviat, es pot menjar el mateix dia, tot i que és millor fer-ho el dia abans. De totes maneres aguanten molts dies, no us puc dir quants perquè a casa, per més que en faci, no arriben a una setmana.
Necessitarem:
Anxoves (en aquest, cas a causa del perill del parasit Anisakis, és millor congelar-les almenys 24 hores)
Vinagre.
Aigua mineral.
Oli d'oliva extra verge.
Sal i pebre.
All i julivert picats.
(no poso quantitats, doncs, ho deixo del vostre gust i lligat a la quantitat d'anxoves)
Abans que res en un pot posarem una part de vinagre per mitja d'aigua, la sal, el pebre i barrejarem ben barrejat.
Ara ja podem netejar i treure l'espinada -en aquest cas tant li fa que toquin aigua dolça que farà que després quedin ben blanques.
Anirem col·locant-les ben arrenglerades en un recipient de vidre o ceràmic i cada capa la cobrirem amb un bon raig del preparat de vinagre.
Així les tindrem una hora més o menys, a l'estiu millor a la nevera.
Mentrestant podem anar picant l'all i el julivert i ho podem barrejar amb l'oli i així es vagi amarant.
Passada l'hora, o el temps que l'hàgiu tingut marinant, si no us agraden molt fortes de vinagre, les podem esbaldir amb aigua i després escórrer-les i deixar-les ben eixutes per poder posa la barreja d'oli, all i julivert.
I ja ho tenim, una estona de repòs i ja tenim un bon aperitiu que acompanyarem amb un bon vermut o una cervesa ben fresca.
Salut i república ..........i anar fent
dijous, 21 de juliol del 2016
FESOLS D'ULL ROS AMB COÏSSES I GAMBOT ACOMPANYADES AMB SONSOS
Ens trobem en el moment ideal, finals de juliol primers d'agost, per menjar fesols d'ull ros, també dit d'ull negre.
Tenen la forma com les del ganxet però molt més petites i amb el característic ull que les identifica. Són molt sabrosos i a més no hem de patir pel gluten. . http://www.etselquemenges.cat/rebost/els-fesols-o-mongetes
L'altre dia en Pere gros, el meu consogre, me'n va donar una caixa. A casa seu li diuen així per distingir-lo del fill, el meu gendre, que també es diu Pere.
La Fina i jo ens vam posar a pelar-les i mentrestant les anava cuinant amb el pensament.
Finalment, com que l'endemà era dimecres i venia el peixater vaig pensar a fer-les a la marinera amb cloïsses i un parell de gambots que tenia congelats.
Ingredients:
Dos grapats de fesols frescos per cap.
200 g de cloïsses (per dues persones).
Quatre alls.
Dos gambots (congelats)
Una fulla de llorer.
Un bon ram de julivert
Una punta de bitxo.
Un bon raig d'oli d'oliva
No cal sal, ja en porta el suc que deixen les cloïsses.
El que farem primer és posar les cloïsses en un pot amb aigua i sal perquè deixin anar la sorra que poguessin tenir.
En una olla hi posarem els fesols amb el doble d'aigua, un gra d'all i la fulla de llorer.
Penseu que al ser frescos no cal posar-los en remull el dia abans.
Els tindrem entre 20 i 30 minuts bullint a foc suau.
Mentrestant en un altre caçó posem un bon raig d'oli, els grans d'all aixafats i la punta de bitxo.
En aquest mateix oli li farem un "volta i volta" als gambots i els reservarem.
Quan els alls siguin ben torrats, posarem el foc al màxim, hi abocarem les cloïsses, que haurem esbaldit i ho taparem.
En uns pocs minuts s'obriran i les podrem retirar del foc.
Quan els fesols estiguin cuits, els escorrerem lleugerament i barrejarem amb les cloïsses, els gambots i el julivert ben picat
Ho deixarem uns segons al foc perquè es barregin bé tots els sabors i ja ho tenim a punt de servir.
No cal dir que si teniu possibilitat de comprar unes gambes de Palamós o Arenys, el resultat serà molt més bo.
Per completar l'àpat he fet uns sonsos arrebossats amb farina de cigró.
Espero que us agradi.
Salut i república.......i anar fent.
Tenen la forma com les del ganxet però molt més petites i amb el característic ull que les identifica. Són molt sabrosos i a més no hem de patir pel gluten. . http://www.etselquemenges.cat/rebost/els-fesols-o-mongetes
L'altre dia en Pere gros, el meu consogre, me'n va donar una caixa. A casa seu li diuen així per distingir-lo del fill, el meu gendre, que també es diu Pere.
La Fina i jo ens vam posar a pelar-les i mentrestant les anava cuinant amb el pensament.
Finalment, com que l'endemà era dimecres i venia el peixater vaig pensar a fer-les a la marinera amb cloïsses i un parell de gambots que tenia congelats.
Ingredients:
Dos grapats de fesols frescos per cap.
200 g de cloïsses (per dues persones).
Quatre alls.
Dos gambots (congelats)
Una fulla de llorer.
Un bon ram de julivert
Una punta de bitxo.
Un bon raig d'oli d'oliva
No cal sal, ja en porta el suc que deixen les cloïsses.
El que farem primer és posar les cloïsses en un pot amb aigua i sal perquè deixin anar la sorra que poguessin tenir.
En una olla hi posarem els fesols amb el doble d'aigua, un gra d'all i la fulla de llorer.
Penseu que al ser frescos no cal posar-los en remull el dia abans.
Els tindrem entre 20 i 30 minuts bullint a foc suau.
Mentrestant en un altre caçó posem un bon raig d'oli, els grans d'all aixafats i la punta de bitxo.
En aquest mateix oli li farem un "volta i volta" als gambots i els reservarem.
Quan els alls siguin ben torrats, posarem el foc al màxim, hi abocarem les cloïsses, que haurem esbaldit i ho taparem.
En uns pocs minuts s'obriran i les podrem retirar del foc.
Quan els fesols estiguin cuits, els escorrerem lleugerament i barrejarem amb les cloïsses, els gambots i el julivert ben picat
Ho deixarem uns segons al foc perquè es barregin bé tots els sabors i ja ho tenim a punt de servir.
No cal dir que si teniu possibilitat de comprar unes gambes de Palamós o Arenys, el resultat serà molt més bo.
Per completar l'àpat he fet uns sonsos arrebossats amb farina de cigró.
Espero que us agradi.
Salut i república.......i anar fent.
diumenge, 17 de juliol del 2016
PATATES FREGIDES SENSE OLI
Fa poc més d'un any vaig compartir amb vosaltres com fer unes bones patates fregides.
http://francescpujolboira.blogspot.com.es/2015/05/contra-el-desanimun-regalet-patates.html
A la Fina a la Marta i a mi ens agraden molt les patates rosses i no ens en volem estar d'una menja tan exquisida. Els dissabtes que fem el dinar familiar no hi falten mai.
Fer dieta o millor dit cuidar el que mengem no vol fer-ho tot bullit, nosaltres no ens estem de res; això si, menys quantitat i cuinat de manera que no ens excedim en tot allò que ens pot perjudicar.
Avui us explico com fer-les, tant o més bones, sense oli o millor dit, només un rajolí.
Només necessitarem:
Dues patates mitjanes per persona
Sal i pebre vermell (jo del picant) al gust
una cullerada d'oli
Una bossa gran de plàstic tipus de congelar o de coure al forn. També es pot fer servir un taper gran.
Una safata de forn antiadherent.
Pelarem, rentarem i tallarem les patates a palets un xic grossos.
A continuació les eixugarem ben eixutes amb un drap de cuina . Aquest pas es molt important i no ens el podem estalviar si ens volem assegurar que les patates no s'enganxin entre elles i a la safata.
Ara les podem introduir a la bossa amb la sal i el pebre.
Tanquem la bossa deixant suficient espai perquè les patates es puguin moure i les hi fem una bona sacsejada.
Obrim, li tirem la cullerada d'oli i tornem a sacsejar.
Quan veiem que les patates han quedat ben impregnades dels condiments les aboquem a la safata.
Posarem la safata al forn que tindrem escalfat a 210° i les tindrem uns 30/35 minuts, depèn del forn. A meitat de cocció les remenarem una mica.
I ja estaran llestes i a punt de menjar.
Veureu quin Bon resultat, i no sabreu distingir que no són fregides.
Si teniu algun dubte només heu de preguntar.
Salut, república i....anar fent.
dimarts, 12 de juliol del 2016
DESPULLAR-SE, NUDISME, NATURISME
Vull escriure del fet de despullar-nos, no en el sentit metafòric sinó en el literal de viure despullat quan el clima i les lleis ho permeten.
És un tema que porta controvèrsia, polèmica, judicis morals o ètics i sens dubte religiosos.
No vull donar lliçons, només explicar una experiència que té una història personal però també col·lectiva.
http://www.naturisme.cat/
Podem trobar tantes definicions de nudisme com nudistes hi ha. N'he trobat una que em sembla que pot aglutinar la diversitat de pensaments. "La ideologia que veu valors en la nuesa pròpia i aliena i que serveix per al creixement personal, social i no té caràcter sexual". http://revista.blogalia.com/historias/73730
En els seus orígens a Catalunya, està íntimament relacionat amb el naturisme quan finals del segle XIX, el doctor Joaquim Collet i Gurguí va obrir la primera consulta naturista a Barcelona i Jaume Santiveri, fundador de l'empresa amb el mateix nom i pioner de la difusió de naturisme.
"En poc temps, el desig de buscar en la natura un coneixement i una pau perdudes per la naixent i agressiva segona industrialització va provocar un esclat de grups, iniciatives i publicacions. Una efervescència que va afectar igualment l'alta burgesia i el proletariat fabril, conferint-li una gran popularitat. Les idees naturistes van arrelar amb força en la societat catalana; fins al punt de sobreviure semiclandestines després de la guerra civil, i arribar als nostres dies."
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/25/catalunya/1335384558_096788.html
Entre aquesta mica d'introducció i els enllaços que us he passat us podeu fer una idea bastant completa de què és el nudisme.
No vull acabar sense explicar quina ha estat la meva experiència.
Crec que era l'estiu de 1985, encara no teníem decidit on anar de vacances i vam veure a la tele a les notícies que parlaven d'un càmping nudista a Montras (http://www.campingrelaxnat.com/) que feia poc havien obert.
Ens vam mirar la Fina i jo i no ens va caldre dir res. Al cap de pocs dies ja hi érem amb la tenda que ens havien deixat i que ja havíem fet servir l'any anterior per anar a Bellver.
No ens ho havíem plantejat mai, ni se'ns havia acudit. En veritat teníem molt poca informació del tema.
Recordo molt bé aquell dia. Les sensacions de veure tanta gent despullada, de sentir-te despullat, lliure de robes tan molestes a l'estiu, despresos de tabús i repressions, va ser com estar en un núvol, aquesta sensació però, va durar uns minuts, per no dir uns segons. Passats aquests primers instants vam ser envaïts per la normalitat, ens sentíem normals entre gent normal. Les nenes ho van viure amb mota més normalitat. Vam ser molt ben rebuts i de seguida vam fer "amics". Se'ns notava que érem
primerencs, sobretot per les marques dels banyadors que no s'esborren com els tabús o les repressions, i la gent ens va acollir i ens ho va posar fàcil.
Els anys següents, el càmping va ser lloc fixa de vacances, a més com que el teníem molt a prop de casa hi anàvem sovint a passar el diumenge.
Un canvi de feina que m'obligava a fer vacances fora estiu, l'entrada a l'adolescència de la filla ens va portar a deixar d'anar al càmping i també el nudisme en públic. Des de els anys 90 coincidint amb una època de treball en una casa de piscines, me'n vaig col·locar una a casa (polièster).
Tenint en compte el Handicap de la cadira de rodes i que anar a la platja era i és un inconvenient, ens quedem a casa on ho tenim tot ben adaptat.
Ara mantinc el contacte amb nudistes a través de: http://nucat.cat/ o https://vimeo.com/nucat i també pel Facebook: https://ca-es.facebook.com/nudisme.catalunya.nucat/
Us deixo un enllaç amb les platges de tradició nudista a Catalunya, i de campings per si us animeu.
https://www.google.com/maps/d/viewer?ll=42.065607%2C2.27417&spn=5.977466%2C10.283203&hl=es&t=h&msa=0&z=7&ie=UTF8&om=1&mid=1zVDhIWfBmK7BlqGv_shbRxvTQys
http://www.vayacamping.net/espanya/campings-naturistes-a-catalunya
http://www.naturisme.fr/
http://www.vayacamping.net/campings-naturistas-en-espana
Salut, república i......... anar fent
És un tema que porta controvèrsia, polèmica, judicis morals o ètics i sens dubte religiosos.
No vull donar lliçons, només explicar una experiència que té una història personal però també col·lectiva.
http://www.naturisme.cat/
Podem trobar tantes definicions de nudisme com nudistes hi ha. N'he trobat una que em sembla que pot aglutinar la diversitat de pensaments. "La ideologia que veu valors en la nuesa pròpia i aliena i que serveix per al creixement personal, social i no té caràcter sexual". http://revista.blogalia.com/historias/73730
En els seus orígens a Catalunya, està íntimament relacionat amb el naturisme quan finals del segle XIX, el doctor Joaquim Collet i Gurguí va obrir la primera consulta naturista a Barcelona i Jaume Santiveri, fundador de l'empresa amb el mateix nom i pioner de la difusió de naturisme.
"En poc temps, el desig de buscar en la natura un coneixement i una pau perdudes per la naixent i agressiva segona industrialització va provocar un esclat de grups, iniciatives i publicacions. Una efervescència que va afectar igualment l'alta burgesia i el proletariat fabril, conferint-li una gran popularitat. Les idees naturistes van arrelar amb força en la societat catalana; fins al punt de sobreviure semiclandestines després de la guerra civil, i arribar als nostres dies."
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/25/catalunya/1335384558_096788.html
Entre aquesta mica d'introducció i els enllaços que us he passat us podeu fer una idea bastant completa de què és el nudisme.
No vull acabar sense explicar quina ha estat la meva experiència.
Crec que era l'estiu de 1985, encara no teníem decidit on anar de vacances i vam veure a la tele a les notícies que parlaven d'un càmping nudista a Montras (http://www.campingrelaxnat.com/) que feia poc havien obert.
Ens vam mirar la Fina i jo i no ens va caldre dir res. Al cap de pocs dies ja hi érem amb la tenda que ens havien deixat i que ja havíem fet servir l'any anterior per anar a Bellver.
No ens ho havíem plantejat mai, ni se'ns havia acudit. En veritat teníem molt poca informació del tema.
Recordo molt bé aquell dia. Les sensacions de veure tanta gent despullada, de sentir-te despullat, lliure de robes tan molestes a l'estiu, despresos de tabús i repressions, va ser com estar en un núvol, aquesta sensació però, va durar uns minuts, per no dir uns segons. Passats aquests primers instants vam ser envaïts per la normalitat, ens sentíem normals entre gent normal. Les nenes ho van viure amb mota més normalitat. Vam ser molt ben rebuts i de seguida vam fer "amics". Se'ns notava que érem
primerencs, sobretot per les marques dels banyadors que no s'esborren com els tabús o les repressions, i la gent ens va acollir i ens ho va posar fàcil.
Els anys següents, el càmping va ser lloc fixa de vacances, a més com que el teníem molt a prop de casa hi anàvem sovint a passar el diumenge.
Un canvi de feina que m'obligava a fer vacances fora estiu, l'entrada a l'adolescència de la filla ens va portar a deixar d'anar al càmping i també el nudisme en públic. Des de els anys 90 coincidint amb una època de treball en una casa de piscines, me'n vaig col·locar una a casa (polièster).
Tenint en compte el Handicap de la cadira de rodes i que anar a la platja era i és un inconvenient, ens quedem a casa on ho tenim tot ben adaptat.
Ara mantinc el contacte amb nudistes a través de: http://nucat.cat/ o https://vimeo.com/nucat i també pel Facebook: https://ca-es.facebook.com/nudisme.catalunya.nucat/
Us deixo un enllaç amb les platges de tradició nudista a Catalunya, i de campings per si us animeu.
https://www.google.com/maps/d/viewer?ll=42.065607%2C2.27417&spn=5.977466%2C10.283203&hl=es&t=h&msa=0&z=7&ie=UTF8&om=1&mid=1zVDhIWfBmK7BlqGv_shbRxvTQys
http://www.vayacamping.net/espanya/campings-naturistes-a-catalunya
http://www.naturisme.fr/
http://www.vayacamping.net/campings-naturistas-en-espana
Salut, república i......... anar fent
dissabte, 2 de juliol del 2016
PA D'ALL, SENSE GLUTEN
A vegades el canvi d'ingredients vénen condicionats per la manca d'algun d'ells i si el resultat és bo, te'l quedes.
També pot ser que tinguis el dia inspirat i decideixis improvisar.
Això si, he agafat el costum d'apuntar qualsevol canvi, doncs m'havia passat que, havent adaptat algun ingredient a les circumstancies, després no recordava el que havia fet.
En aquest cas s'han donat totes les condicions per una recepta nova, adaptació d'algun ingredient, un xic d'inspiració, a més de recuperar el procediment que utilitzava quan feia el pa amb blat; pastar al vespre i enfornar al matí.
Veureu també que les quantitats són més grans; és que faig el pa cada dos o tres dies, amb l'estalvi de feina i de despesa elèctrica.
La part d'improvisació és que un dia que vaig fer allioli pels musclos, en va sobrar i el vaig afegir a la recepta substituint la quantitat d'oli. Ens va agradar tant que ara sempre hi afegeixo alls a la recepta.
Ingredients:
260 g de preparat panificable ADPAN.
100 g de BEIQUER.
80 g de PROCELI
40 g de farina d'arros
20 g de farina de cigrò.
20 g de farina de fajol.
450 g d'aigua
40 g d'oli d'oliva verge + un rajolí
3 o 4 grans d'all.
Una pastilla de llevat fresc LEVITAL.
Un pessic d'orenga.
Un grapat de llavors (lli, sèsam, chia, pipes....)
Una cullereta de llevat químic.
Un pessic de sal
Que us indiqui marques no té intenció publicitària, és perquè els preparats panificables sense gluten varien molt d'una marca a l'altra i per tant el resultat final. La resta de farines només us heu d'assegurar que no tinguin traces.
Començarem triturant els alls amb l'oli; desfarem el llevat a l'aigua temperada i ho barrejarem tot plegat abocant-ho al bol de la pastera.
Pesarem les farines i juntament amb les llavors, el llevat i l'orenga ho afegirem al bol de la pastera.
Pastarem a velocitat 2 ajudant amb l'espàtula que no quedi res en les parets del bol.
Tindrem la màquina pastant uns 5 minuts i el l'últim moment hi tirarem un rajolí d'oli que ens permetrà treure i manipular amb facilitat la pasta.
Donarem la forma desitjada -normalment faig quatre barretes però en aquesta ocasió en vaig fer tres perquè volia que fossin mes grans- i ho posarem a la plata del forn que haurem espolsat amb farina i deixarem un parell d'hores en un lloc que no tingui corrents d'aire i mantingui la temperatura constant com per exemple el forn -si és hivern, podeu escalfar-lo mínimament una estona abans. És convenient cobrir la pasta amb un drap humit.
Passat aquest temps portem la plata a la nevera on passarà la nit.
Al matí la traurem de la nevera i la deixarem que reposi una bona estona perquè agafi temperatura i emprengui un altre cop la fermentació.
Escalfem el forn a 200° i programem 35 minuts repartits en 25 només a baix i els 10 restants dalt i baix.
Salut i república JA!, i ....anar fent.
divendres, 3 de juny del 2016
MADUIXES I CIRERES DESHIDRATADES.
Avui us mostro el resultat de la primera prova amb cireres i maduixes que ha estat un èxit.
Vull insistir en el fet que us en feu una, encara que sigui de mides reduïdes o en cas que no tingueu suficient sol a casa vostra, us en compreu una elèctrica, val la pena.
He tallat les maduixes per la meitat i les cireres les he espinyolat. Col·locant-les a les safates de manera que no es toquin.
Posarem les safates a l'assecador i les maduixes, en 36 o 48 hores les tenim llestes, depèn de la grandària.
Les cireres necessiten més temps.
Ara em caldrà esperar que estiguin a un preu raonable, comprar-ne en quantitat i proveir-nos per l'hivern.
A finals d'estiu faré un escrit amb tot el que hagi assecat.
Salut i ......... anar fent.
dimecres, 25 de maig del 2016
AUTOESTIMA - SARDINES CONFITADES EN ESCABETX.
http://www.bing.com/images |
Si aquesta afirmació és certa, en conseqüència, les nostres accions, sentiments, emocions, parteixen d'ella.
Els que s'estimen, segur que saben estimar.
Els que no s'estimen, és difícil que se sentin estimats.
Els que s'estimen massa, no tenen temps per res més.
Ben mirat, però, per regla general va a moments o a temporades i tots, en un moment o altre passem per tots i cada un aquests estats.
http://www.bing.com/images |
Hi ha dies, sense saber-ne el motiu m'aixeco amb molta energia, he dormit bé, trobo a la Fina més guapa que mai i li ho faig saber, vaig pel carrer amb el cap ben alt, faig bromes amb la gent que em trobo; en dies així segur que cuino millor, em sento content de mi mateix, en definitiva m'estimo o com diuen els llibres, tinc bé l'autoestima.
http://www.bing.com/images |
Hi ha dies que, sense saber-ne el motiu, dormo poc i malament, m'aixeco cansat, ni m'adono que tinc la Fina al costat, preferiria no sortir al carrer i no haver-me de trobar amb ningú.
En dies així la cuina és un refugi.
Resumint tinc l'autoestima baixa.
Segur que hi ha dies que em crec millor que ningú, que
http://www.bing.com/images |
Però fent honor a aquest estat, no tinc temps ni capacitat per adonar-me'n.
No sé si és primer l'ou o la gallina, si l'actitud que tens davant la vida fa que tinguis alta o baixa l'autoestima o és a l'inrevés, l'alta o baixa autoestima condiciona l'actitud davant la vida.
Segurament a dies és l'ou i a dies la gallina i precisament l'autoestima fa que la memòria es vagi tornant selectiva i vagi esborrant o desactivant els mals records.
foto imatges google |
Veure a la Marta, a tocar dels quaranta, sent feliç amb un plat de macarrons i fent abraçades.
Veure la valentia, l'empenta i la capacitat d'empatia de l'Esther.
Veure créixer en Marc fent-se un homenet, la Laura a punt de deixar la infantesa i en Martí avançant amb rapidesa, doncs ja es troba amb el camí fet.
La companyonia dels amics i família, sentint-los a prop tot i la distància.
Els petits objectius quotidians com tenir cura de les hortalisses, de les gallines.
Anar a la fleca i passar una bona estona mentre prenem cafè.
Fer un vol amb la bicicleta i fer servir mínimament l'ajut del motor, a mes de, com diu la Neus Garriga en un dels seus escrits al Facebok: "la bellesa del paisatge m'emociona. El verd intens, les muntanyes, els prats alimenten cada racó del meu cos".... i això és com carregar les bateries.
Cuinar un bon àpat i aportar-hi alguna cosa que creus que no ha fet ningú".
Això és el que vaig fer amb les sardines escabetxades que us presento. Segurament que algú les ha fet d'aquesta manera, però jo estic cofoi de pensar que he estat el primer -una beneiteria com qualssevol altra -.
Tot va venir per la necessitat d'eliminar fregits i de la manera que generalment faig el bacallà.
Necessitarem -penseu que és una conserva i val la pena fer-ne forces-:
1 quilo de sardines
tres fulles de llorer
una branca de farigola
una branca de romaní
una cabeça d'alls
uns grans de pebre
una cullerada de pebre vermell
sal
dos bitxos petitons
dos gots d'oli
1/2 de vinagre de vi blanc
1/4 de vinagre balsàmic
un rajolí de ratafia
una cullereta de mel.
Netejarem les sardines traient el cap, les tripes, les escates, les posarem a escórrer i les salarem.
Posarem en un caçó la resta d'ingredients i farem arrencar el bull.
Apagant el foc i tapant, deixarem infusionar uns 10 minuts.
Col·locarem capiculades les sardines en una cassola, paella o recipient de vidre que aguanti l'escalfor i les hi podem deixar després; la posarem al foc abocant-li l'escabetx pel damunt.
Quan veiem que torna a fer bombolles baixem el foc al mínim i deixem sense tapar entre 12 i 15 minuts.
Les podem servir calentes, tèbies o fredes. El que sí us puc assegurar que és millor menjar-les -si us en podeu estar- l'endemà i com que no les acabareu totes d'una vegada veureu que a mesura que passen els dies els puja l'autoestima i són molt més bones.
Bon profit, salut, republica, ara més que mai i ...... anar fent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)