dissabte, 2 d’abril del 2016

QUARESMA 2 - BRUNYOLS DE L'EMPORDÀ, SENSE GLUTEN

No vaig saber que existien els brunyols fins que vaig arribar a aquestes terres empordaneses. Coneixia els bunyols de vent, més suaus i tendres en boca i molt més si eren farcits de crema.

Els d'aquí són més contundents, segueixen la lògica del dejuni i l'abstinència a la que obligava l'església, però també més gustosos i sucats amb una mica de garnatxa són unes postres de primera.

Quan vam arribar a Bellcaire veia amb sorpresa i admiració com les dones compraven farina, llevat i matafaluga a ca la Pepita, botiga de queviures,estanc, quiosc on també venien pa, però que està tancada de fa uns quants anys. A la Pepita petita li van detectar un càncer de mama, després la Pepita gran va emmalaltir i van haver de tancar.


Ara la mateixa operació es repeteix encara a la botiga de fruites i verdures Font -ca la Pepeta- i també al super Nuri. Esperem que les noves generacions segueixin amb la tradició.

Fa pocs anys que vaig començar a fer brunyols, encara no s'havia declarat clarament la celiaquia i la intolerància a ningú de la família i segueixo la mateixa recepta que em va passar la Carme Miàs, dona de'n Miquelet de cala Pepeta. Encara la guardo escrita en puny i lletra per ella mateixa, només he canviat la farina de blat per farina sense gluten, l'anís per ratafia, el moscatell per garnatxa i el procediment, que l'he fet a la meva manera i amb la maquina de pastar.


Ingredients:

Un quilo de farina, jo he fet servir Mix de Gallo.
6 ous
100 g de llevat sense gluten, jo Levital
120 g de sucre
40 g de mantega, margarina o llar segons les vostres preferències o necessitats
Un potet de vainilla. (vigileu les traces)
Una culleradeta de cafè de canyella
Una copeta d'anís (com que no en tenia he posat ratafia)
Una copeta de moscatell garnatxa) Pell de 3 llimones
50 g de matafaluga en pols
30 g en gra
Un sobre de llevat químic, tipus Royal, vigilant les traces.
80 ml de llet (jo llet d'arròs)
Un polsim de sal
Oli per fregir (podeu fer amb oli de gira-sol, jo amb oli d'oliva suau)


Posem primer al bol els ous, el sucre, el llevat ben esmicolat, la mantega tova, la matafaluga, la vainilla, les ratlladures de llimona i ho batem ben batut. Tot seguit hi afegim la farina, el llevat en pols, la sal i començarem a pastar.

Quan la farina comenci a estar incorporada reguem la pasta amb l'anís i el moscatell i seguirem pastant i afegint la llet fins que la massa agafa el seu el punt, ni massa espessa ni massa clara, que no s'enganxi a les mans, ha de quedar com la massa de pa.

En total estarem pastant uns 20 minuts; arribat el moment li donarem forma de bola, l'empastifarem amb un raig d'oli i la tornarem al bol que cobrirem amb un drap humit i la deixarem que llevi fins que dobli el volum; això voldrà dir un parell d'hores més o menys, depenent del temps que faci, calorós, humit, fred... un bon lloc és el forn, lliure de corrents d'aire i a temperatura estable.


Passat aquest temps, farem talls de la massa i d'aquests talls en farem uns xurros de dos dits de gruix i en tallarem porcions de mida d'una nou, de les que en farem boles que anirem col·locant a les plates de forn sobre paper de cuina i separades suficientment, doncs ha de llevar una segona vegada, doblant la grandària. Tornarem al forn una hora i mitja més.

Com veieu entre el pastat, el primer llevat, donar forma, el segon llevat i fregir, passaran de 4 a 5 hores; això vol dir que ens hi haurem de posar de bon matí o -amb els brunyols no ho he fet mai però amb el pa sí- fent la primera fase a la vigília, deixant que la pasta faci el primer llevat a la nevera.

Hem arribat al desenllaç i hem de posar al foc una cassola amb abundant oli on fregir els brunyols. Quan sigui ben calent, començarem a fregir -penseu que ha de ser una cocció rapida però no gaire, perquè ens quedarien torrats per fora i crus per dins; ni massa lenta que ens quedarien oliosos; si teniu termòmetre a uns 140°, podem comprovar tirant un pessic de la pasta-. En aquest moment, hem de fer una operació important per tal que quedin ben cuits per dins. Cada bola que agafem pressionarem amb el polze i l'índex quedant enfonsat el centre de la bola.


Quan veiem que comencen a enrossir els girem, esperem que uns segons i ja el podem retirar sobre paper absorbent. Només quedarà, si us agraden més dolços, ensucrar-los  per sobre.

No cal que sigui quaresma per fer-ne, els podem fer tot l'any i són un bon substitut dels croissants o els dònuts.

Salut i....anar fent

12 comentaris:

  1. ummm han de ser ben bons perquè tenen molt bona pinta!
    Cada dijous al mercat hi ha unes noies que vestides de pageses fan bunyols i no puc aguantar la temptació, així que n'he de comprar encara que siguin poquets. Podríem dir que és el meu aperitiu. ;)
    Els que feia mumarona (i els d'aquí) no són així, però molt bons també.

    Qualque dia provaré de fer-los com tu. ;)
    Aferradetes i salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa hem estat molts anys sense menjar-ne per culpa del gluten, amb aquesta recepta hem tornat a gaudir dels brunyols !!
      M'agrada la paraula "aferradetes" que suposo vol dir abraçades?
      Gràcies

      Elimina
    2. Sí, aferradetes vol dir abraçadetes. :)

      Elimina
  2. Sento l'olor dels teus brunyols que entra per la finestra de l'ordinador. Llàstima que també haig de vigilar amb el sucre... però un o dos, de tant en tant, no fan cap mal.
    Hauríeu de posar una bunyoleria a Bellcaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo perfectament la botiga de queviures. La Pepita em va preguntar si era parent teu, i en dir-li que érem cosins germans, em va dir que ens assemblàvem molt. Per a mi va ser un compliment.

      Elimina
    2. Doncs 120 g de sucre, en proporció és molt menys que el que porta una coca; això sí, sense ensucrar-los per fora.

      Elimina
  3. M'encanten el bunyols de tota mena, inclosos els brunyols d'Empordà. Com que acostumem a venir a l'Empordà per setmana Santa, hem tingut la sort de provar-los moltes vegades. Amb aquesta recepta ja són nostres!!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tenia costum de fer els de vent, a casa, i uns altres més facilets i senzillets, que els farceixo amb poma. Però, ara, no en faig gaire sovint, la veritat...

      Elimina
    2. Si no digués que son sense gluten no ho notaria ningú; cosa que amb el pa no he pogut aconseguir.
      Tot arribarà.

      Elimina
    3. Bones! On aconsegueix la Matagalls, certificada sense gluten?
      Moltes gràcies per endavant
      Salut!

      Elimina
    4. Matafaluga es una manera de dir anís, jo ho trobo a l'herborista.
      Gracies.

      Elimina