dijous, 7 de maig de 2015

MONTSERRAT - BACALLÀ CONFITAT, AMB SALSA DE MERMELADA DE TOMATA

La meva relació amb Montserrat ve de ben petit. A casa per raons familiars, teníem lligams tant amb la parròquia de Sant Medir com amb la de Santa Mª de Sants; tot i que per proximitat sovintejàvem més la de Sants. Això comportava que ens apuntéssim a les romeries d'ambdues parròquies, però recordo més les de Sants, segurament perquè coincidíem amb els cosins i amics. Son records en blanc i negre, probablement construïts a partir de fotografies.


Cap als tretze o catorze anys  va deixar de ser familiar i parroquial. Em venia des de l'escoltisme; excursions, pujades a peu des de Sants o des de Monistrol, pel recorregut del cremallera. Més endavant l'escalada, que em va durar molt poc; soc molt de peus a terra. També de tant en tant col.laborant amb el servei d'ordre del monestir. Una mica més gran el motiu per acostar-m’hi era acompanyar amics de fora que no coneixien Montserrat. Després de casar-me vaig deixar d'anar-hi i fins entrat aquest segle no hi vam tornar, primer sols la Fina i jo i després inaugurant la tradició d'anar-hi  a passar el cap d'any amb els nostres amics de sempre Anna i Carles. Darrerament també s'hi ha afegit el meu germà Josep Mª.


Ens coneixem des d'adolescents i ens hem seguit veient i compartint vacances i caps de setmana, fins i tot quan vam marxar de Barcelona .  El cap d'any el solíem passar junts i l'any 2006 vam iniciar el costum de passar-lo a Montserrat on, per cert, coincidíem amb els cosinets; ells des de finals dels 70  segueixen aquesta tradició. També aprofitem per retrobar-nos amb l'Amador i la Mercedes, que viuen a Pallejà i amb un cop de tren i cremallera son a Montserrat; son també amics des dels anys 70.
Montserrat té alguna cosa que fa que ens hi sentim bé. Nosaltres no som religiosos però això no treu que ens agradi anar a sentir els monjos cantar els vespres o jo que soc matiner de mena, els laudes i si hi anem fora del període de vacances, podem escoltar els escolanets.
El que no pot faltar en els nostres sopars de cap d'any és el bacallà. Pel meu gust la recepta que m'agrada més és el bacallà confitat amb salsa de melmelada de tomata, acompanyat amb pebrots del piquillo farcits de botifarra negre.
RECEPTA :

Un tall de bacallà per persona, si teniu bé la butxaca, de morro. Jo, com que tinc problemes amb la sal, doncs soc entre altres coses, hipertens, el compro congelat que està al punt de sal i encara el deixo encara una nit amb aigua per retirar-li una mica més de sal.
Oli d'oliva
Melmelada de tomata; jo en faig cada any. Em comprometo a explicar-ho quan sigui temporada.
Bitxo, al gust
Alls, al gust.
Pebrots del "piquillo". Vigileu que siguin de qualitat i en llauna plana; son de més bon manipular.
Botifarra negra.
Una ceba.
La sal, com que el bacallà i la botifarra ja en tenen, crec que us la podeu estalviar. Si un cas, una mica per la salsa de melmelada .

Primer prepararem la salsa, posant al foc una paella o cassó amb un bon raig d'oli, uns alls aixafats i un bitxo, en la quantitat que ens sembli adient al nostre gust i també tenint en compte els nostres comensals. Jo li poso només un d'aquests de caiena, a l'estiu en poso un dels meus, del tipus cireret, just perquè deixi anar el seu aroma i no piqui gaire. Deixarem que es faci a foc suau; quan els alls siguin rossets hi aboquem un raget de vi ranci i a continuació la melmelada, salant-la al nostre gust. Alguna vegada hi he afegit un xic de vinagre, per atenuar la dolçor. però us he de dir que a mi m'agrada que contrasti amb la salabror del bacallà. Deixeu que redueixi una mica i ja la tenim llesta. El mateix procedir el podem fer servir amb altres melmelades i per altres plats; ho he fet amb melmelada de figa, de cirera i de maduixa que també podeu fer al moment només la quantitat que necessiteu.

Ara ja és l'hora dels "piquillos". Primer posarem a confitar la ceba amb un bon raig d'oli, sal i una mica de sucre i a foc baix deixarem que es vagi fent molt poc a poc. Quan vagi agafant aquell color canyella brillant, ja hi podem afegir la botifarra tallada a trossos i sense pell. A mida que vagi agafant escalfor s'anirà desfent i amb l'ajuda d'una forquilla l'ajudarem a que quedi ben esmicolada. Ho deixem temperar per poder farcir amb més facilitat els pebrots. En l'últim moment, a l'hora d'emplatar els hi farem una passejada per la paella ben calenta, amb una mica d'oli; això farà accentuar el seu sabor a més de donar-los-hi una mica d'escalfor.

Anem pel bacallà. A mi com m'agrada més és confitat, però aquest plat també el podem fer amb el bacallà enfarinat i passat per la paella o escaldat, és a dir, deixat en aigua bullint uns segons i retirar-ho del foc, perquè s'acabi de fer amb l'escalfor residual.

Darrerament, per tal d'estalviar oli, he provat una manera de coure, que amb carns dona molt bon resultat; és amb bossa de plàstic apte per coure. Faig servir les de envasar al vuit. M'explico; en cada bossa hi poso un parell de talls un raig d'oli un gra d'all xafat, un bitxo o un tros si és molt gran, i segello la bossa sense acabar de treure tot l'aire. Si no disposeu d'envasadora, ho podeu fer amb aquestes bosses de cuinar al forn; això sí, mireu que quedin ben tancades i amb poc aire, sinó flotaran. Quan l'aigua bulli, hi posarem les bosses i deixarem coure uns deu minuts.


Ja tenim tot preparat i ja ho podem servir, en aquest cas millor si ho servim emplatat, doncs el bacallà com menys el remenem millor;.....de la bossa al plat.
Bon profit, salut i.....anar fent.



2 comentaris:

  1. Anomenes el Josep Maria. Amb ell, vaig anar per primera vegada, tots dos sols caminant des de Sants a Montserrat.
    I una de les vegades que cites, amb els escoltes, hi vam coincidir tu i jo.
    Més totes les altres vegades que hem coincidit per Cap d'any.
    Ànimes bessones.
    La postura de la iaia, inconfusible.
    Ah!! i el bacallà segur que és per sucar-hi pa.

    ResponElimina
  2. Vaig deixar un comentari que es deu haver perdut.
    Acabava dient que el bacallà deu ser per llepar-se'n els dits.
    I que a Montserrat són moltes les coincidències.

    ResponElimina