dimecres, 17 de juny de 2015

ESSER SENZILL, SIMPLE; NO XIMPLE....o sí - CARABASSONS FARCITS DE FORMATGE.

"Que es comporta amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació". "Que és tal cosa i res més". "Exempt de complexitat". Totes aquestes definicions les podem trobar als nostres diccionaris, però també hi trobem alguna accepció per quan volem utilitzar la paraula amb un xic de maldat: "Ingenu, lliure de segones intencions". 
He vist amb sorpresa que ximple és una variant de simple: "Mansuet, que no té malvolença" i en canvi generalment la utilitzem com a " poc seny, poca-solta; curt d'enteniment".
Tot i que em considero senzill, crec que tinc un interior complex i a vegades contradictori. També m'ha agradat ser una mica ximple, això sí, sense excedir-me. Potser tinc molt amarat dins meu una de les  màximes del papa, que em repetia quan, cap als tretze anys vaig començar a deixar-me els cabells llargs: "pots ser modern, però arregladet". Hem de tenir en compte que als anys 60-70, modern volia dir agosarat, contestatari, transgressor...i alguna cosa més. Conec molta gent senzilla, el papa ho era, la mama potser era més complexa, en el sentit que, per la vida que havia portat, estava més curtida. He dit que em considero senzill, però segur que molts que em son pròxims, em consideren complex i segur que tenen raó. Es que esser senzill és molt complicat.
Buscant un personatge, prou conegut per posar en imatge la paraula senzill, que no ximple, m'ha vingut al cap l'ex-president d'Uruguay José Mugica o la Neus Català, ex-deportada. Aquestes dues entrevistes ens en donen una idea ( cliqueu sobre el nom per veure-les). En l'entrevista a Neus Català també tenim l'oportunitat de veure la Montserrat Roig en un programa d'aquells que ja no es fan.
Les he triat perquè crec que, havent tingut una vida molt complexa, han sabut simplificar-la i explicar-la amb senzillesa. També he de dir que no m'ha vingut al cap cap personatge jove. Potser això de la senzillesa s'afiança amb l'edat.




Els carabassons farcits és una recepta senzilla amb productes senzills però que junts s'enriqueixen mútuament i donen un resultat final excel·lent. El farcit pot ser tan variat com us pugueu imaginar.  Aquest és el que jo us proposo. 
Ingredients:
Carabassons, un per persona.
Dues cebes
Un bitxo verd
un polsim de sucre
Un raget d'oporto. Si no en teniu, vi ranci
Unes llesques  gruixudes de formatge de cabra
Filets d'anxova, dos per persona
Pinyons
fulles d'alfàbrega
Sal i pebre

Primer posarem els carabassons a coure al vapor, partits per la meitat com una barca. Jo ho he fet amb la thermomix però també ho podem fer amb una cassola o també els podem bullir, però el temps just perquè quedin forts. Si els feu al vapor amb deu minuts en tindreu suficient i si els bulliu una mica menys.



Mentre es fan els carabassons posarem a la paella un bon raig d'oli, la ceba tallada en juliana, el bitxo net de llavors i un polsim de sal. Primer la courem a foc viu perquè tregui l'aigua i quan comenci a estovar-se abaixarem el foc i deixarem que es vagi fent poc a poc. 

Quan els carabassons estiguin al seu punt posarem en una plata que pugui anar al forn i els deixem refredar una mica. Mentrestant tallarem el formatge a mida una mica més estreta que el carabassó i anirem controlant la ceba perquè quan agafi un color daurat li afegirem el polsim de sucre i el raig d'oporto o vi ranci i deixarem que es vagi fent, remenant de tant en tant.
Un cop la ceba sigui ben confitada buidarem la part central dels carabassons, es a dir la part de les llavors, deixant un trosset per banda i banda, com si féssim una barca i les omplirem amb una bona capa de ceba confitada. Continuarem amb les anxoves tallades a bocins, els pinyons i a sobre el formatge. Ho posarem a gratinar entre tres i cinc minuts depenent del forn i de com us agradi de torradet el formatge.



I ja ho tindrem  a punt de menjar sigui de guarnició o de primer plat, amb el toc final que li donarem amb l' alfàbrega picada.

Bon profit, salut....i anar fent. 






3 comentaris:

  1. Ja tens raó quan dius que de programes com el de la Montserrat Roig ja no se'n fan. Ara a aquella hora, (amb honroses excepcions) a la algunes cadenes de televisió criden... o s'insulten.
    Pel quadre inicial podríem dir que no ets simple. Que (en el bon sentit) ets la pera!
    O la repera!!!

    ResponElimina
  2. Ahir vaig deixar n comentari i veig que s'ha perdut??
    Parlava bé (com no pot ser de cap altra manera) de la Montserrat Roig, de la Neus Català...
    I pel que fa a la pintura inicial et deia que tu no ets ni ximple ni simple. Que (en el bon sentit) ets la pera...
    La repera!!!

    ResponElimina
  3. La pera.....que sempre espera -
    No sé que ha passat amb els missatges estaven guardats en un lloc que hi diu "moderacion de comentarios"

    ResponElimina