diumenge, 28 de juny de 2015

VACANCES - DINAR A L'EIXIDA: Tronc fred de patata i costellam a la brasa.

Tècnicament si estàs sense feina, no fas vacances. Però el concepte vacança és molt ampli. Tant vol dir que una plaça o lloc de treball no està cobert com el temps de repòs que és dona a un treballador.
Convindreu amb mi que quan surt la pregunta "fas vacances?", aquesta inclou també "on aniràs de vacances?". Estem enriquint la paraula vacances amb el concepte eixida, es a dir, anar a algun lloc. Jo personalment l'enriqueixo encara més amb el concepte "vagància" que segons el diccionari és el fet de no estar ocupat en res.

         
Quan era un vailet les vacances volien dir que no anava a escola i tant per Setmana Santa com a l'estiu anava de campaments amb els escoltes. El que jo considerava vacances de veritat era quan anàvem a França a ca'ls avis. Platja, bicicleta, petanca als vespres, la tele en colors, dies en família.

Més endavant les vacances volien dir muntanya, volien dir Pirineu.
Quan vaig conèixer la Fina volien dir això, Fina.
Quan vam tenir les nenes una mica crescudetes volien dir càmping i algun viatget

He de confessar que sovint em deixo portar per la vagància però sempre estic fent alguna cosa per expiar la culpa i els problemes de consciencia que em comporta no fer res,  no estar ocupat en res, però s'hi està tant bé sense fer res. Ja sé que sembla una contradicció, però el que vull dir és que per una banda em costa no fer res i per altra m'agrada no fer res i sobretot no haver de justificar ni justificar-me per no fer res.
Llegint això podeu pensar que soc un gandul de mena i en canvi puc assegurar-vos que soc considerat un bon treballador encara que jo diria un bon complidor. Per això encara que tècnicament no puc fer vacances, les faig de totes maneres i així no he de donar/donar-me explicacions per no fer res.

Tornant a l'eixida; només he utilitzat aquesta paraula per anomenar el pati de ca'ls avis del carrer Jocs Florals i en dèiem la xida, suposo que per reducció espontània del mot. Sempre que he hagut d'anomenar l'espai descobert al costat d'una casa i comunicat amb aquesta n'he dit sempre pati. Penso que deu ser perquè per mi la xida/eixida era aquell i només aquell pati llarg amb cobert al fons, safareig a un costat i a l'altre  la comuna i el colomar.

A casa tenim una bona eixida encara que sempre li hem dit pati, amb una vella olivera, una morera, un albercoquer, un trocet d'hort, un petit galliner mòbil i la piscina, que vista des d'ara és la millor inversió que hem fet. Tot adaptat als nostres handicaps.











Dimecres, per la diada de  Sant Joan, un menú de festa, d'estiu, en família. Primer un plat fred com és el tronc de patata que ja el vaig fer de bon mati i així em quedava el temps suficient pel costellam a la brasa que requeria un tractament especial.
Pel tronc per vuit persones necessitarem:
Patates, 1/4 de quilo per persona.
Un pot de tomata al natural. He fet servir el darrer pot que em quedava de la conserva de l'any passat, de 1/2 quilo.
Ceba confitada, una cullerada.  Jo en tinc sempre feta, si no en teniu, en sofregiu una.
Una llauna d'olives farcides
4 llaunes petites de tonyina
Dos ous durs
Unes fulles d'alfàbrega
Maionesa amb all o sense, al vostre gust.
Per decorar: pebrot vermell, taperes i olives negres.

Primer posarem a bullir les patates senceres fins que es puguin pelar amb facilitat. Depèn de la mida i el tipus de patata necessitaran entre 30 minuts i 3/4 d'hora. Mentrestant si no teniu ceba confitada podeu aprofitar per fer-la, cliqueu aqui per veure recepta. Quan la tingueu feta hi afegim la tomata i la deixarem que es vagi fent lentament i quan estigui sofregit ho retirarem del foc. Quan estigui temperat o fred hi podem afegir, tot remenant, els ous, la tonyina, les olives i l'alfàbrega, tot ben esmicolat.
Tornem a les patates que ja seran cuites, les haurem deixat refredar, les podrem pelar tallant-les a trossos les passem pel passapurés. A la pasta resultant, per tal d'amorosir-la una mica, li afegirem unes cullerades de maionesa amb all tot remenant fins que aconseguim una pasta fina, però consistent. Ara agafarem un drap de cuina, net es clar,  l'humitejarem i l'estendrem sobre el taulell. A sobre hi escamparem la pasta de patata formant un rectangle i a continuació untarem per sobre amb la farsa. Amb la ajuda del drap anirem cargolant i prement amb suavitat fins a formar el tronc i abocar-lo a una plata. És el moment de adornar-lo al vostre gust. jo us he suggerit, a més de la maionesa, el pebrot vermell les olives i les taperes, però també ho he fet, alguna vegada, amb rodelles d'ou dur, o anxoves o el que tingui a ma.
Anem pel costellam. Suposo que se sobreentén que quan parlem de costellam ens referim a costellam de porc. Jo n'he comprat un de sencer però si n'hagués comprat un i mig també ens l'hauríem menjat, en Santi, el carnisser, m'hi fa un tall incomplet a de dalt a baix....va més be per coure.
també necessitarem: mostassa de Dijon, quètxup i oli.
El primer que hem de fer és empastifar generosament de mostassa tot el costellam. Jo això ho faig el dia abans... queda més gustos. Com heu vist no he posat sal doncs considero que la mostassa ja en du suficient, ara si no teniu problemes amb la sal n'hi poseu abans al vostre gust. Anirem preparant el foc per la brasa, jo de manera tradicional però ho podeu fer de manera ràpida, es a dir pastilles i carbó directament. Quan tenim la brasa ben roent, posarem el costellam en la graella doble, d'aquestes que es poden obrir i tancar i l'enrossirem banda i banda, anant amb compte amb la flama que es fa quan vessa el greix, no ens la deixi negra. En el moment que veiem que està ben rosset el retirem i el posem en una plata on l'empastifarem, aquest cop amb quetxup i l'emboliquem amb paper d'alumini com si féssim una papillot tenint cura que quedi ben tancat. el tornarem a la graella i aquesta a la brasa quan hagi perdut força. deixarem que es cogui amb el seu suc durant mitja hora, donant-li la volta passat un quart. Si teniu barbacoa d'aquestes que tenen tapa, no caldrà donar-li la volta. També es pot fer al forn seguin el mateix procedir. primer torrar-lo un xic al grill, banda i banda, embolicar-lo i tornar-lo al forn a 150º  tres quarts d'hora.
Aquesta recepta l'he treta del programa de cuina "forquilla i motxilla", amb el toc personal de la mostassa.

Bé, espero que tingueu una eixida, pati, terrassa o poder fer una dinada en família, amics, en parella o, perquè no, sols.
Bon profit, salut i......anar fent.


3 comentaris:

  1. L'eixida com a pati.
    Eixir com a sortir.
    Per vacances necessitem que l'ègida ens allunyi una mica del domicili, encara que no sigui tan lluny com arribar a la Meca.

    ResponElimina
  2. A Bellcaire hi teniu una Meca....us hi esperem.

    ResponElimina