dissabte, 29 d’agost de 2015

INDEPENDÈNCIA - SENSE RECEPTA


 “Vinc de tradició federalista; encara diria més, internacionalista; fidel i lleial seguidor del PSUC primer i ICV després, a qui he votat des de les primeres eleccions de l’any 1977.   
Amb una llei darrera l’altre, les autoritats de l’estat anaven devaluant l’autogovern i per tant  Catalunya.
Amb complicitats o sense, les agressions a la cultura i a la llengua han estat continuades i en augment progressiu,  a més de les agressions als drets socials, tant costosament conquerits; aquestes amb col·laboració del Govern de la Generalitat.
El punt culminant va ser la sentencia del TC que va deixar totalment devaluat l’estatut del 2006, que ja havia passat pel sedàs (nos lo hemos cepillado) del Congreso de los Diputados, amb les complicitats que tots coneixeu (per si algú no recorda, CiU i PSC ). Aquest era el darrer intent d’encaix amb Espanya i les actuacions posteriors del Gobierno han anat demostrant que a Espanya no hi ha federalistes (excepte a IU) i només ens volen com a Espanyols amb peculiaritats.
Així doncs, veig que si vull arribar a la República Federal dels pobles Ibèrics  només ho podré fer des de la Independència.”

Això ho vaig escriure fa més o menys un any; ja sé que és un resum molt ràpid i esquemàtic; segueixo pensant el mateix i amb més seguretat.
Han passat moltes coses aquest any, la Diagonal i la Gran Via plenes de gom a gom; un mes després la plaça Catalunya.....el 9 N, l’espectacle posterior dels partits... la convocatòria pel 27 S, les retallades que no paren des de que van arrencar cap el 2009 i ara ens  trobem a un mes vista d’aquestes eleccions que volen ser  plebiscitàries.
Unes humils reflexions sobre les opcions que considero més pròximes al meu pensament :
-Començaré per definir-me i dir-vos que votaré la CUP, no sé si és l'opció més encertada –és la primera vegada que els voto-, però sí, la més propera al meu pensament.
-El que més m’hauria agradat és que la confluència d'ICV i Podemos no haguessin optat per amagar el cap sota l’ala amb la qüestió nacional i deixessin de donar-li voltes al miratge del federalisme. En la resta hi estic completament d’acord. Crec que estan obsessionats amb en Mas. Moltes més i més grosses ens vem empassar als anys 70 (la monarquia tota sencera, la ruptura amb el regim o l'oblit camuflat d'amnistia, per posar uns exemples)
-També m’hauria agradat que  hagués quallat la llista unitària sense polítics.
-del PSC no en parlo, doncs ja fa anys que van desconnectar del país.
Ja veurem el que passa el 27 de setembre i encara més el 28.....
Que Deu ens agafi confessats. 
Salut i......anar fent.

2 comentaris:

  1. Francesc, coincideixo moltíssim amb totes les reflexions que fas.
    Jo també vaig ser votant del PSUC. Anàvem a totes les edicions de la "Festa de Treball". A la transició era un partit que engrescava.
    Llàstima que com també apuntes, ICV va envellir malament. Els cagadubtes que volen quedar bé amb tothom, no queden bé amb ningú.
    Molta sort el 27 S!

    ResponElimina