dimarts, 4 d’agost de 2015

PREJUDICIS - KETXUP

Fins fa molt poc, no havia tastat mai el Kètxup, em semblava, com la Coca-cola, un símbol de l'imperialisme ianqui. A això li dic jo un prejudici. M'havia passat una cosa semblant amb les "Barbies". L'Esther, la meva filla, quan era petita ens en demanava  una quan era el seu aniversari o per reis i nosaltres - be...reconec que era cosa més aviat meva - li dèiem que triés qualssevol altra nina, com si les altres nines no simbolitzessin la dona tradicional i "femenina" tal com havien de ser les nenes-noies-dones; vist des d'ara està clar que era una gran bajanada....o no?
Veiem que en diu el diccionari del IEC  :
"Indici o opinió preconcebuts."
"Aversió no raonada per alguna cosa."
A la Wiquipedia s'estén una mica més en l'explicació :
"És una creença o valoració que hom fa de manera precipitada i sense base de certesa i que influeix i li condiciona el punt de vista"
"Els prejudicis poden ser cognitius ( distorsionen la realitat per percebre-la d'una determinada manera), afectius (lligats a allò que agrada, poden manifestar-se en el rebuig de determinats grups socials o conceptes sense un autèntic coneixement) i conatius (que porten l'individu a actuar d'acord amb els seus valors o ideals que sovint estan basats en estereotips)

Segons aquestes explicacions, tots anem sobrats de prejudicis. Frases com " els catalans són......", els espanyols són......"qui no treballa és, perquè no en té ganes", .... "a la seva edat!! no sé com gosa...."a una senyora gran no li està be portar els cabells llargs"   i un llarg reguitzell de frases fetes que prejutgen a les persones. En el vestir hi estem molt avesats a prejutjar i penso que quan anem despullats només ens podem jutjar pel nostre comportament us recomano que us atureu una estona en aquest enllaç: 


I aquest vídeo  molts ja haureu vist:


Tornant al Kètxup, que per ser correcte hauria d'escriure Quètxup, té el seu origen a la Xina en la salsa picant ketsiap, que acompanyava carns i peixos. Al segle XVIII el van importar els anglesos afegint-hi la tomata, però qui el va fer conegut a tot el mon i amb el sabor actual va ser l'estatunidenc Henry J. Heinz.
La recepta que us passo l'he anat canviant cada any i aquesta és la que he fet aquest; crec que és la que m'agrada i agrada més.
Per un litre:
1 K i 1/4 de tomata xerri - jo el  prefereixo, li dóna un gust especial, però ho podeu fer amb qualsevulla tomates ben vermelles. A més a mi en Pere, el meu consogre, me'n proporciona a galledes i son de gran qualitat.

50 g de sucre morè
65 g de vinagre, jo li poso de poma de bona qualitat. Però qualssevol altres us irà be, mentre sigui bo.
1 pebrot verd, dels llargs i prims. 
1 cullerada plena de ceba confitada o una ceba.
1 cullereta rasa  de sal.
1 cullereta de pebre vermell.
1 cullereta de mostassa.
un pessic de canyella, de clau, de pebre.
Bitxo. La quantitat i el tipus dependrà de si us agrada més o menys picant. 
1/2 cullereta de goma xantana o algun altre espessidor que tingueu a ma
Per fer-lo més nostrat m'agrada posar- li una mica de farigola, romaní i orenga.
Primer de tot netejarem bé les tomates i les posarem a coure. 
Quan es comencin a desfer les triturarem amb la batedora i a continuació ho passarem pel xino o per un colador fi . És el moment d'afegir tots els ingredients, excepte la goma xantana  i tornar-ho al foc, que haurà de ser suau. Ens donarà el temps de cocció que el pebrot i la ceba, en cas que l'hàgim posat crua, estiguin ben cuits. Ja podem tornar a triturar i afegir la goma xantana o l'espessidor. Segurament el que tindreu més a ma serà la maizena, hi posareu una cullerada, no molt plena, diluïda amb una mica d'aigua.

Només ens queda posar-ho en pots. Crec que és millor en pots petits, tipus suc de fruita perquè, com no en mengem cada dia, facilitarà que no se'ns floreixi un cop obert. Empotant en calent no caldria esterilitzar, però jo per més seguretat, els passo pel forn mitja hora al bany maria com ja explico a l'escrit "conserva de tomata".
Ah!! i no oblideu d'etiquetar.

Animeu-vos, trobareu la diferencia.
Bon profit, salut i.....anar fent






4 comentaris:

  1. Sense prejudicis envers cap tipus de persona. Ni cap al ketxup, ni a les barbies.
    Tenim la sort de ser els que tastarem el teu quètxup.
    Gràcies i... "anar fent"

    ResponElimina
  2. Caminem cap a la utopia de no tenir prejudicis... Comparteixo alguns d'aquests que dius, per exemple el de les barbies... Mai en vaig comprar cap... I ara crec que tampoc ho faré.

    Vigilo molt més amb les persones... I procuro esbandir-los de seguida que els veig aparèixer.

    El teu quetxup deu ser boníssim!!!
    Però jo no sé pas si en faré mai , perquè en faig servir poquet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc en menjo,....però els nets m'hi han empès.
      És el que té ser avi . Els arguments es desfan com la xocolata al sol.

      Elimina