diumenge, 24 d’abril del 2016

EL PERDÓ - SOPA DE FARIGOLA i ALL SENSE GLUTEN

foto- imatges Google
Perdonar, demanar perdó, perdonar-nos, tot forma part d'un mateix pac. No podem demanar perdó si no som capaços de perdonar i no sabrem perdonar si no arribem a perdonar-nos.
És un fet que generalment lliguem a la religió, per la tradició històrica jueu-cristiana que influencia la cultura dita occidental, sense oblidar la petja deixada per l'islam al sud d'Europa. Les darreres dècades també hem rebut influències de religions orientals com l'hinduisme o el budisme.
Totes elles tenen el perdó com a tema central, però és principalment el cristianisme que a més de Déu, en fa protagonista també a les persones.

foto- imatges Google
Segons el diccionari perdonar és deixar passar sense càstig una falta.
La Wikipedia s'estén una mica més en l'explicació: El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.
En psicologia també es recalca la importància del perdó, definint-lo com el pas dels pensaments i conductes destructives contra qui t'ha fet mal i com a dany col·lateral contra un mateix, cap a conductes i pensaments constructius.
Les preguntes que em faig són, es pot perdonar?
Es pot perdonar tot?
És bo i saludable perdonar?
Em responc que si a tot, amb més o menys dificultat, amb més o menys temps es pot perdonar, es pot perdonar tot i sobretot és bo i saludable perdonar perquè ens ajuda a alliberar pensaments i sentiments negatius com l'odi, la venjança o malestars que no arribem a comprendre'n l'origen.

Ara bé, hi ha coses molt difícils de perdonar. Hi ha mals i danys que no es poden restituir i només el pas del temps ens en facilitarà el perdó, però no podem confondre el perdó amb l'oblit. Podem perdonar però mai oblidar.
Aquests dies als mitjans ha ressorgit el tema dels abusos sexuals a menors, gràcies als casos que s'han denunciat dels maristes de les Corts, a Barcelona.

fotos- imatges Google

A molts els ha remogut els records que tenien amagats en un racó del pensament, a d'altres els ha encoratjat a retrobar els seus botxins i encarar-s'hi, denunciar-ho i fer les paus amb ells mateixos. Tot i que a vegades topen amb l'incomprensió i els judicis d'ignorants ..."vols dir que no te molta imaginació..?".."Ara s'ha posat de moda i en parlen a tothora".... "no sé que els hi ve ara, després de tants anys".

A mi em resulta molt difícil  perdonar fets d'aquestes característiques, tot i així em vull sentir més a prop de "perdona'ls perquè no saben el que es fan" que del "ull per ull, dent per dent". Els abusos en general m'enrabien, m'enerven.

Homes contra dones, patrons contra treballadors, governants conta ciutadans. Utilitzar el poder, sigui físic, sigui social o polític per aconseguir satisfacció o el manteniment d'aquest poder, és molt greu, però utilitzar-lo amb infants és el pitjor del pitjor, més encara si són representants de l'església que predica l'amor, la bondat, la humilitat, la compassió.

fotos- imatges Google

L'únic que pot ajudar a perdonar en aquests casos és que aquests assumeixin públicament la responsabilitat del dany i el mal ocasionat i n'acceptin les conseqüències.
La prudència fa que no m'estengui més i millor serà passar  a donar serenor a l'anima, amb una bona sopa de farigola, all i romaní.
El perdó requereix un exercici d'humilitat i uns plats humils entre els humils són les sopes de pa aromatitzades. A més resulten reconfortants per l'esperit i l'estómac, els més danyats pels trastorns que ocasionen tota classe d'abusos.
Ingredients a triar segons gustos:
Pa (sense gluten) torrat; li donarà contingut i espessor a la sopa (si no teniu problemes amb el gluten, pa de blat)
La farigola és estimulant, afavoreix la digestió, la circulació i ara (abril) està en la seva plenitud.
L'all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l'energia del cos a més d'anticoagulant, i hipotensor.
Podem afegir romaní que és un tònic que revitalitza. És útil contra l'astènia, l'esgotament, la depressió o menta que a més de deixar un bon aroma és un bàlsam per l'estómac.
No porta gaire feina; posarem primer a bullir l'aigua necessària, 1/4 de litre per cap, amb la branca de farigola i un all (romaní i menta, si voleu).
Mentrestant posarem el pa a la torradora. Passats uns deu minuts, temps necessari per infusionar les herbes, les retirarem i hi tirarem el pa torrat i triturarem juntament amb els alls, salarem, deixarem que cogui uns minuts i ja podem servir.


Que us faci profit i recordeu que el silenci o mirar cap un'altra banda és el gran aliat dels abusadors.
Salut i anar fent

7 comentaris:

  1. És un tema complicat, el perdó. Estic d'acord que hauríem de perdonar sempre, no pas en benefici dels perdonats, sinó en el nostre propi. El que passa que hi ha situacions i fets greus que són molt difícils de perdonar. Suposo que sempre és possible fer-ho. El tema que planteges tu, dels abusadors de nens, a mi també em revolta per dins i em fa venir ganes de no perdonar. Però la teva cita de "perdona'ls senyor que no saben el que es fan" sovint ens és útil també per a nosaltres.

    La sopa de pa, en unes quantes versions diferents, era un sopar molt habitual a casa meva amb els meus pares. Només amb sal i oli, amb all, amb ceba, amb farigola, amb pilotilles... i encara m'agrada molt i molt. La faig de tant en tant....

    ResponElimina
  2. El que volia venir a dir és que som els primers beneficiats del perdó, fins i tot no cal que el perdonat ho sàpiga. Els orientals ho plantegen com una neteja d'esperit.
    A casa també era i és un sopar molt habitual, la que m'agradava molt era la feta amb suc de mongetes.

    ResponElimina
  3. Qui menja sopes se les pensa totes.
    Mai s'ha de negar el perdó a qui el demana.
    Vaig presenciar molts abusos sexuals als Maristes de Sants. A mi no em van tocar finament. Ho feien amb tota la ràbia, amb el regle o amb la mà. Els hermanos Maristes, i també alguns mestres i professors contractats eren, a més d'abusadors, cruels.
    Ningú no m'ha demanat mai perdó.
    Aquí és on entra el dubte: es pot perdonar a qui no ho demana?
    Els feixistes durant la guerra i també en la postguerra van fer atrocitats. A Catalunya l'assassinat del president Companys n'és l'exemple capital. Des de l'estat, i encara menys des dels responsables militars ningú no ha demanat perdó. Els hem de perdonar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no fa falta que et demanin perdó per perdonar. Els budistes en diuen neteja interior, deixar de banda els sentiments negatius -odi, rancúnia, venjança...- .
      Quan siguem independents (o abans) haurem de perdonar moltes coses als governants espanyols, els d'ara i els de sempre, sinó no podrem abançar com a pais.
      No sé perquè les sopes de farigola em van recordar Cervelló.
      Ens veiem dissabte!!

      Elimina
  4. L'he rellegit arrel del teu comentari : "Ara potser entendreu millor l'escrit sobre el perdó".

    Ara que se mes coses encara veig mes difícil definirme.

    El que si se que es que hi ha coses que no es poden perdonar !!!

    ResponElimina