divendres, 26 d’agost de 2016

FESTA MAJOR - PAELLA A LA MANERA VALENCIANA


Entorn del Montgrí, aquest final d'agost estem de festa major continuada fins a inicis de setembre.

El 25, Sant Genis a Torroella de Montgri. El 29, Sant Joan degollat a Bellcaire i el 2 Santa Màxima a l'Escala.

És un no parar, perquè sempre s'allarguen uns dies pel davant i pel darrere.

A Bellcaire estem al mig i suquem de les tres festes veïnes.
Qui més qui menys té algun parent a Torroella o a l'Escala.
Aquí, com a municipi som els parents pobres i es nota en les activitats.

Una que vull destacar és la segona edició del concurs d'arrossos que es farà diumenge 28 i us animo a participar-hi. Les bases i les inscripcions les trobareu al Local Social.

A casa ja vam tenir la nostra particular festa major el dia 15, ens vam trobar els quatre germans i famílies i la diada estava dedicada a en Carles, doncs l'endemà feia 25 anys.
A més estava en la ment de tots el dia que el papa hauria fet 95 anys.


En total érem 20. Aquest cop van venir la germana de'n Frede i el seu home i també a última hora vam poder comptar amb l'Aleix i l'Elisabet, encara que l'Aleix va haver de marxar perquè treballava.

Em direu..."a què ve tot això que ens expliques si no coneixem a ningú"...doncs perquè m'agraden aquestes trobades familiars. Em fa sentir que formo part d'un què que té un passat i té un futur.


M'agraden aquestes trobades al voltant d'una taula.
M'agrada recordar els que ja no hi són, pares, avis, tiets, cosins, tots els que ens han precedit i ens han obert camí, cada un a la seva manera. I també els amics que eren com de la família.
Són dies que et fan viatjar per la memòria.

Em va venir especialment al cap els arrossos que feia l'avi Pepito a Farinette plage on feien trobades amb amics exiliats. Ho dic perquè aquest dia 15 li vaig fer un petit homenatge fent l'arròs a la seva manera que era a la manera Valenciana.


No us posaré la recepta perquè més o menys és com la que ja vaig compartir (aquí) fa uns mesos, a diferencia de fer-la a l'eixida,  de no posar-hi ceba i del procediment que quan era petit vaig considerar màgic de posar el fumet a ull, fer-lo bullir abans i posar l'arròs fent una creu.
Anys després vaig saber que tenia truc, és a dir l'aigua fins a arribar al senyal dels claus de les nanses i l'arròs que càpiga fent la creu i que surti per sobre l'aigua.

Que gaudiu de "lo caloret" i d'una bona paella.
Salut, república,
i......anar fent

1 comentari: