Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artesania. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artesania. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de juliol del 2016

PA D'ALL, SENSE GLUTEN

Fa uns mesos vaig compartir amb vosaltres una recepta de pa. És pràcticament la mateixa canviant algun ingredient i sobretot canviant el procediment.

A vegades el canvi d'ingredients vénen condicionats per la manca d'algun d'ells i si el resultat és bo, te'l quedes.

També pot ser que tinguis el dia inspirat i decideixis improvisar.

Això si, he agafat el costum d'apuntar qualsevol canvi, doncs m'havia passat que, havent adaptat algun ingredient a les circumstancies, després no recordava el que havia fet.

En aquest cas s'han donat totes les condicions per una recepta nova, adaptació d'algun ingredient, un xic d'inspiració, a més de recuperar el procediment que utilitzava quan feia el pa amb blat; pastar al vespre i enfornar al matí.

Veureu també que les quantitats són més grans; és que faig el pa cada dos o tres dies, amb l'estalvi de feina i de despesa elèctrica.

La part d'improvisació és que un dia que vaig fer allioli pels musclos, en va sobrar i el vaig afegir a la recepta substituint la quantitat d'oli. Ens va agradar tant que ara sempre hi afegeixo alls a la recepta.

Ingredients:
260 g de preparat panificable ADPAN.
100 g de BEIQUER.
80 g de PROCELI
40 g de farina d'arros
20 g de farina de cigrò.
20 g de farina de fajol.
450 g d'aigua
40 g d'oli d'oliva verge + un rajolí
3 o 4 grans d'all.
Una pastilla de llevat fresc LEVITAL.
Un pessic d'orenga.
Un grapat de llavors (lli, sèsam, chia, pipes....)
Una cullereta de llevat químic.
Un pessic de sal

Que us indiqui marques no té intenció publicitària, és perquè els preparats panificables sense gluten varien molt d'una marca a l'altra i per tant el resultat final. La resta de farines només us heu d'assegurar que no tinguin traces.

Començarem triturant els alls amb l'oli; desfarem el llevat a l'aigua temperada i ho barrejarem tot plegat abocant-ho al bol de la pastera.


Pesarem les farines i juntament amb les llavors, el llevat i l'orenga ho afegirem al bol de la pastera.
Pastarem a velocitat 2 ajudant amb l'espàtula que no quedi res en les parets del bol.
Tindrem la màquina pastant uns 5 minuts i el l'últim moment hi tirarem un rajolí d'oli que ens permetrà treure i manipular amb facilitat la pasta.



Donarem la forma desitjada -normalment faig quatre barretes però en aquesta ocasió en vaig fer tres perquè volia que fossin mes grans- i ho posarem a la plata del forn que haurem espolsat amb farina i deixarem un parell d'hores en un lloc que no tingui corrents d'aire i mantingui la temperatura constant com per exemple el forn -si és hivern, podeu escalfar-lo mínimament una estona abans. És convenient cobrir la pasta amb un drap humit.

Passat aquest temps portem la plata a la nevera on passarà la nit.

Al matí la traurem de la nevera i la deixarem que reposi una bona estona perquè agafi temperatura i emprengui un altre cop la fermentació.

Escalfem el forn a 200° i programem 35 minuts repartits en 25 només a baix i els 10 restants dalt i baix.

Espero que ho proveu.
Salut i república JA!, i ....anar fent.

divendres, 3 de juny del 2016

MADUIXES I CIRERES DESHIDRATADES.

Els que em seguiu ja veu veure el procés per construir una assecadora de fruites i verdures, els que no, podeu clicar aquí.
Avui us mostro el resultat de la primera prova amb cireres i maduixes que ha estat un èxit.
Vull insistir en el fet que us en feu una, encara que sigui de mides reduïdes o en cas que no tingueu suficient sol a casa vostra, us en compreu una elèctrica, val la pena.





He tallat les maduixes per la meitat i les cireres les he espinyolat. Col·locant-les a les safates de manera que no es toquin.
Posarem les safates a l'assecador i les maduixes, en 36 o 48 hores les tenim llestes, depèn de la grandària.
Les cireres necessiten més temps.


Ara em caldrà esperar que estiguin a un preu raonable, comprar-ne en quantitat i proveir-nos per l'hivern.
A finals d'estiu faré un escrit amb tot el que hagi assecat.

Salut i ......... anar fent.

dijous, 19 de maig del 2016

DESHIDRATADOR DE FRUITES I HORTALISSES

Com us vaig prometre, us presento el meu deshidratador solar que he estat fent aquestes darreres setmanes, a poc a poc, sense presses, lluitant amb mi mateix, doncs quan començo una cosa voldria que ja estigués acabada.
Mirant de no cometre errors - les presses sempre porten errors-. Tot i així n'han aparegut, resolent-los sobre la marxa amb bastant èxit.

La pregunta més habitual aquests dies, quan comentava el que estava fent era, "perquè serveix?" i suposo que molts de vosaltres també la faríeu. Als països del sud d'Europa no hi ha tant costum d'assecar aliments excepte algunes fruites, com les figues, les prunes o les panses.

És un sistema de conserva que no requereix cap classe d'additiu ni conservant i això ens va molt bé els que hem de prescindir de la sal o el sucre.

Els últims dies s'ha endarrerit una mica per raons que no vénen al cas; els que ens coneixeu ja sabeu de què parlo i els que no, si ho voleu saber, veieu aquest enllaç.

M'ho he tornat a passar molt bé; he recordat quan, acabats de casar vaig fer alguns mobles de casa.
També he pensat molt amb el papa, he heretat moltes coses d'ell i fer de fuster -amb perdó dels fusters- és una d'elles.

He buscat molt per internet i de tot el que he trobat, com si fos una recepta de cuina, adaptant-la a les meves necessitats n'he tret la que us presento.

Les mides que us dono no són exactament les que veieu en les fotos, doncs he corregit algun error, com no tenir en compte les mides estàndard de la planxa de poliestirè i la de composite.
També les podeu adaptar a les vostres necessitats, jo tinc molt espai a l'eixida i l'he fet grossa.

Pel caixó:
Tauler de pi de 120 x 35 x 1,6 cm tallat a:
2 de 117 cm.
2 de 55 cm.
8 angles amb els seus caragols per reforçar les escaires
Tauler de composite (material ecològic, reciclat i reciclable) 120 x 55 cm. -vaig agafar aquest perquè estava d'oferta, però podeu triar qualsevol tauler de 0,5 cm.
Puntes de 3 cm
puntes de 1,5 cm. o grapes 14 mm.

Per les lleixes:
llistó d'avet de 2400 x 3 x 1,5 cm tallat a:
12 de 45 cm
12 de 51,5 cm
llistó d'avet de 2400 x 1,5 x 1 cm tallat a:
12 de 5
tela mosquitera.
He fet servir grapes de fuster (14 mm) que podeu substituir per puntes de 1,5 cm.

Per la porta:
Llistó d'avet de 2400 x 4,5 x 2 cm. tallat a;
2 de 120 cm.
2 de 55 cm.
Tauler de poliestirè transparent 115 x 50 (substitut del vidre)
tapajunts de 2400 x 3 x 0,3 cm. tallat a:
2 de 119 cm.
2 de 54 cm.
2 frontises i els seus caragols
Una balda
Rivet aïllant autoadhesiu

Per les potes:
llistó de 2400 x 38 x 38 tallat a:
2 de 77 cm.
2 de 30 cm.
caragols
si voleu, hi podeu posar rodes.

També necessitarem cola blanca i pintura negra ecològica.

Ara que tenim tots els materials ja podem començar i ho farem muntant el caixó, col·locant els taulers curts per sobre els llargs, quedant d'aquesta manera un caixó de 120 x 55 cm.
Reforçarem amb els 8 angles i vigilarem les escaires.
També hem de recordar que és important encolar sempre les peces que anem a clavar entre elles. Aquest avís val per tots els passos.


El segon pas serà clavar les guies per les lleixes als laterals interiors del caixó.
Marcarem primer a llapis on han d'anar situades. Donarem una separació de 12 cm. i en angle de 45º respecte al cantó on anirà la porta.
Apuntarem els claus en els llistons que faran de guies i els clavem seguin les línies que ja hem marcat.
Fet això ja podem clavar el tauler del fons. Jo ho he fet amb grapes, també ho podeu fer amb puntes.


Ja podem anar per fer les lleixes, que seran les safates on posarem els productes que volem assecar.
Seran com marcs de tela de pintor que en comptes de tela hi posarem mosquitera.
El primer pas serà marcar els encaixos a tots els llistons i després serrar-los com es veu a les fotos.
Després ja els podrem muntar controlant les escaires i clavant amb grapes o puntes.
Recordeu encolar.


Quan els marcs siguin secs, ja podrem grapar la tela mosquitera, que primer haurem tallat a mida.


Serà el moment de fer els forats a dalt i a baix del caixó, per la circulació de l'aire i posar-hi també mosquitera.


Ara anirem per fer les potes. Potser és el que necessita una feina més acurada, ja que hem d'aconseguir que tot plegat quedi ben anivellat.
Buscarem un punt on sostenir el caixó simulant la posició final, amb una alça a la part de baix, comprovant l'angle amb el cartabó i el nivell com veiem a la fotografia.
Marcarem la posició de les potes segons les indicacions del croquis, sempre comprovant angle i nivell.


Recolzarem el caixó a terra, sobre el lateral, per poder collar les potes amb més comoditat. Presentarem les potes en el lloc marcat i collarem amb caragols de 5 cm.


Per bastir la porta farem els encaixos igual que les lleixes i muntarem vigilant, com sempre, les escaires i recordant d'encolar.
Reforçarem els cantons amb uns angles.


Tallarem els tapajunts que subjectaran el polietilè i ja ens podem posar a pintar.
Com veieu a la foto, un dels laterals és doble. És així per adaptar-me a les mides estàndard de la planxa de polietilè, que vaig comprar més tard.. Amb les mides que us he donat ja està rectificat en el caixó.


Per pintar he comptat amb l'ajuda del meu nét Marc, el més gran, que li agrada molt això de fer coses.
Vaig consultar a la botiga de pintures de l'Escala que regenten els nostres veïns Antònia i Esteve per assegurar-me que fos una pintura que amb l'escalfor del sol, no desprengués substàncies tòxiques.


Un cop sec, podem acabar de muntar la porta acoplant la planxa de polietilè amb silicona segelladora, clavant els tapajunts i col·locar-la al caixó juntament amb les viseres pels forats superiors.
És aconsellable reforçar les vores de la porta amb un rivet autoadhesiu per evitar pèrdues d'aire pels costats.
Com veieu a la foto, per col·locar la porta al caixó, vaig comptar amb l'ajuda, en aquesta ocasió, de la Fina.


I ja la tenim acabada, jo engreixat de satisfacció per la feina bastant ben acabada. El papa sempre deia que quan una feina està a prop de bé, millor deixar-la com està. perquè si no encara la podem espatllar.
Ara esperant que faci sol i la puguem estrenar.


Salut, república........i anar fent.
PD: si teniu algun dubte en les explicacions no dubteu en preguntar, sigui en un missatge o via mail. Penseu que m'ha costat molt més explicar el procés que construir-lo i segur que alguna cosa no l'hauré explicat del tot bé.






dijous, 8 de setembre del 2011

TÈCNICA "EL APRETÓN"

Les tècniques que faig servir per fer les peces son "la colada", procés que es fa amb motlles de guix i amb fang liquid, que ja us explicaré un altre dia, i "el apretón" que en català seria "per pressió" pero m'agrada més l'expressió en castellà . A partir de motlles ceràmics o de guix es va donant la forma a la peça pressionant el fang donant-li el gruix convenient.  Aquesta és la que us mostro el procés.
.
Primer faig un esbós del model que vull fer. Darrerament estic treballant models inspirats en la ceràmica ibèrica, i en aquest cas és una urna cinerària, que he vist al Museu d'Ullastret.

Després cal triar el motlle o motlles que m'aniran bé.

Un cop escollit el motlle, en aquest cas de guix, passo a l'acció.

Agafant trossos de fang, el vaig pressionant contra la paret del motlle i seguint la forma d'aquest, vaig deixant el gruix adequat.

Repetim el procés un altre cop per tenir dues peces que enganxaré l'una amb l'altra

amb l'eina de vores de serra, rasquem tota la vora de les dues peces.

Amb una mica de barbotina (fang liquid) untem les vores d'ambdues peces.

i amb cura de no deformar-la col.loco una sobre l'altra, vora amb vora.


amb els dits i eines retoco per dissimular la junta
Amb un cúter tallo la part de dalt (disculpeu que he descuidat de fer foto d'aquest pas).

les nances les faig amb un xurro i les poso untant amb barbotina les puntes

                             
                                 busco un altre motlle per fer la tapa

  aquest cop el motlle és ceràmic; repetim la mateixa operació de "el apretón".


  en faig l'encaix amb un xurret, enganxat amb barbotina i retocat.

                                
                                  amb una bola faig l'agafador

                                 l'enganxo i  retoco


i ja tenim la peça !