La major part de les vegades associem el desig amb el menjar, el sexe o la fantasia. El diccionari en diu que en psicologia és la tendència a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un fet. Buscant a la paraula desitjar hi trobem, “ésser atret ( envers una persona o cosa) fins el punt de voler-la posseir”. També en una segona accepció el defineix com una taca a la pell atribuïda a un antull, no satisfet, de la mare durant l’embaràs.
Puc dir, doncs, que el desig és el motor de la vida. Hi ha qui diu que és l’amor el que fa anar aquest motor, però què mou l’amor sinó el desig?.
El desig d’estimar i ser estimat. El desig de ser valorat. El desig de posseir coses. Desitjos que moltes vegades només son fantasia. Que mai arribaran a bon fi.
El desig d'avui pot ser la fantasia d'ahir i la realitat de demà.
Tant si s’acompleix com si no, comporta satisfacció tant sols pel fet de desitjar. També pot comportar frustració, però aquesta en condicions normals, aprenem a assumir-la, o millor dit aprenem les bases per assumir-la i sublimar-la, des de l'nfancia i sobretot a l’adolescència, època de les grans frustracions.
A mi sempre m’han agradat molt les lioneses o profiteroles, com en diém ara. Han estat per a mi objecte de desig. Molt més ara que des de fa un any soc intolerant al gluten. No hi ha res més font de desig que allò que no pots obtenir o ens està prohibit. Així doncs, perquè no gaudir simplement del desig o en el cas d’allò que ens està restringit o prohibit, dosificar-ho o adaptar-ho.
Jo tinc la sal restringida i sovint em ve el desig de menjar bacallà, anxoves o embotits. No crec que sigui bo ni saludable retirar-ho totalment de la meva dieta. Amb la sal es pot jugar però amb el gluten no. Només hem de substituir la farina per una sense gluten, però hi ha receptes que no permeten el canvi. Resulta molt difícil aconseguir una pasta fullada o una choux per lioneses sense gluten que s'acosti una mica a les originals, en canvi si que podem aconseguir bones coques, magdalenes o pessics.
Jo tinc la sal restringida i sovint em ve el desig de menjar bacallà, anxoves o embotits. No crec que sigui bo ni saludable retirar-ho totalment de la meva dieta. Amb la sal es pot jugar però amb el gluten no. Només hem de substituir la farina per una sense gluten, però hi ha receptes que no permeten el canvi. Resulta molt difícil aconseguir una pasta fullada o una choux per lioneses sense gluten que s'acosti una mica a les originals, en canvi si que podem aconseguir bones coques, magdalenes o pessics.
Sempre que ens diuen la paraula sorpresa, activem el desig més absolut, el desig per allò desconegut, o per allò que sabem a mitges. Un exemple molt clar és la recepta que us ofereixo avui:
Pessic de xocolata amb sorpresa.
Us he de dir que aquesta recepta encara no la he feta mai, però des de fa dies que és objecte de desig, l'estic imaginant, composant amb el pensament, inclús paladejant-la. No estic creant res, barrejo o adapto diverses receptes. És per això que sé de ben cert que el resultat cobrirà les meves expectatives i les dels meus comensals aquest dissabte.
Utilitzaré dues receptes i per la sorpresa una tercera que vaig veure per la tele d’on en trec el procedir.
sucre vainillat o aroma de vainilla (sense gluten)
Utilitzaré dues receptes i per la sorpresa una tercera que vaig veure per la tele d’on en trec el procedir.
Pel pessic necessitaré:
100 g margarina sense lactosa ni gluten
125 g de sucre glaç
3 ous
un recuit de drap 60 g (jo de cabra)
70 g d'ametlla mòlta.
130 g fe farina (jo, Mix dolci de Shar)
una cullerada de llevat en pols
ratlladura d'una llimonasucre vainillat o aroma de vainilla (sense gluten)
dues cullerades de cacau en pols
Per la crema de llimona :
250 g de sucre
ratlladura de dues llimones
el suc de les dues llimones
100 g de margarina sense lactosa ni gluten
3 ous
Necessitarem també dues manegues pastisseres i motlles de tipus magdalena.
La crema la farem al bany Maria posant una cassola al foc amb aigua i a dins un bol de vidre. El foc el tindrem moderat ( si la cuina és amb numeració serà al 3-4 ). L’aigua no ha d’arribar a bullir, 80ºsi disposeu de termòmetre. En el bol hi posarem el suc, la ratlladura i el sucre i ho anirem remenant, amb el batedor, fins que es dissolgui. En aquest moment, sense deixar de remenar, hi afegirem la margarina a bocins i quan estigui fosa tirem poc a poc els ous, prèviament batuts i seguirem remenant. Veurem com mica en mica anirà espessint fins aconseguir la consistència de crema. El retirarem del foc, esperant es refredi posant-li un film, perquè no es faci crosta. Segurament ens en sobrarà, però ho podeu guardar a la nevera varies setmanes. De moment la posarem a una manega pastissera.
També la podeu fer amb thermomix seguin aquesta recepta: http://www.velocidadcuchara.com/lemon-curd-expres-thermomix/
Per fer el pessic, primer escalfarem el forn a 180º.
Posarem la margarina, el sucre i el recuit a un bol i amb el batedor, la barrejarem fins que estigui tot ben mesclat. Afegirem poc a poc els ous batuts sense deixar de remenar i ja hi podrem anar tirant la farina, llevat, l’ametlla mòlta, la ratlladura de llimona, la vainilla i el cacau. Seguirem batent fins que quedi una pasta fina més aviat cremosa.
Passarem la pasta a una manega i anirem omplint els motlles menys de la meitat. Ara agafarem la manega amb la crema i introduint-hi una mica la punta les farcim tenint cura que només quedi a l'interior, es a dir que no arribi a les vores. A continuació acabem d'omplir amb la pasta deixant espai perquè llevi o si ompliu fins dalt com jo, queda com un xampinyó.
Ja ho podem enfornar baixant la temperatura a 170º durant uns 15 minuts i dos minuts amb el forn apagat.
Com podeu veure en la fotografia no és exactament el que he explicat, encara que no varia el procediment. El fet és que el meu consogre, en Pere Solés, em va portar una caixa de albercocs i com estaven bastant madurs en vaig fer una melmelada i l'he aprofitada per farcir els pessics, deixant per un'altra ocasió farcir-les amb la crema de llimona.
Estan bones però no és el que jo pretenia, i la sorpresa no és tant sorpresa; però és el que té la cuina que com la vida ens anem adaptant a les circumstancies.
Bon profit, salut i ......anar fent.
Passarem la pasta a una manega i anirem omplint els motlles menys de la meitat. Ara agafarem la manega amb la crema i introduint-hi una mica la punta les farcim tenint cura que només quedi a l'interior, es a dir que no arribi a les vores. A continuació acabem d'omplir amb la pasta deixant espai perquè llevi o si ompliu fins dalt com jo, queda com un xampinyó.
Ja ho podem enfornar baixant la temperatura a 170º durant uns 15 minuts i dos minuts amb el forn apagat.
Com podeu veure en la fotografia no és exactament el que he explicat, encara que no varia el procediment. El fet és que el meu consogre, en Pere Solés, em va portar una caixa de albercocs i com estaven bastant madurs en vaig fer una melmelada i l'he aprofitada per farcir els pessics, deixant per un'altra ocasió farcir-les amb la crema de llimona.
Estan bones però no és el que jo pretenia, i la sorpresa no és tant sorpresa; però és el que té la cuina que com la vida ens anem adaptant a les circumstancies.
Bon profit, salut i ......anar fent.
A vegades s'obté un gised, que és un desig a l'inrevés.
ResponEliminaQuan tens un desig i la vida et respon amb un revés.
Un gised es pot compensar amb un pessic d'imaginació, de bona fe, de valentia.
Francesc m'agrada com trobes solucions benèvoles a allò que ens està prohibit.
Que els teus desigs es facin realitat!!
I el sol fet de desitjar es plaent. Algun dia faig una 6/49, soncs sempre espero a veure el resultat uns quants dies i així faig durar la il·lusió del desig. Gràcies, Xavier pels teus comentàris.
Eliminahttp://get-mcsa-mcse-training-indore.blogspot.in/
ResponEliminawww.networkace.in Nice Blog......