dissabte, 4 de juliol de 2015

DONES - ARRÒS MAR I MUNTANYA.

La major part de la meva vida l'he passada entre dones, he tingut i tinc algun amic, però més han estat les amigues.
De petit a l'escala de casa del carrer Burgos, a Sants, només hi havia nenes....i avis. Al segon, jo estava al quart, hi vivia la Mercè que, per cert, em feia tilin i pujava  a casa a jugar alguna vegada, a metges, és clar. Al tercer hi vivien la Gemma i la Roser amb les que havia jugat de ben petit. Les famílies tenien bona relació i coincidíem sovint al terrat i a més, a casa la seva avia, que vivia al pis de sobre, tenien televisió i ens convidaven a veure-la. 
A Casa som quatre germans, jo el tercer i darrera meu, a quatre anys de distancia, ve la Isabel, amb qui sempre he mantingut una relació més estreta si descomptem  l'edat beneita que em donava per “xinxar-la”.

Cap els catorze vaig conèixer la Mari (Mari Cruz, mes tard Mari Creu), ara ja és morta. Vàrem connectar molt ràpid, les nostres famílies tenien uns orígens semblants, de l'Aragó i comunistes o anarquistes ara no recordo, i ens era fàcil conversar de tot.
 Per ella vaig conèixer l'Anna, cap els setze. Ja la coneixia, millor dit les nostres famílies es coneixien, i també va ser i és bona amiga; encara mantenim relació i el seu home -un dels pocs amics que em referia a l'inici- que vaig conèixer un any després. Va ser a casa l'Anna on vaig coincidir per primera vegada amb la Fina, la que seria la meva dona dos anys desprès. En aquell temps va esdevenir  la millor amiga.

A l'escola d'educadors eren majoria les dones i a les feines relacionades també, al 1974 vaig entrar a treballar a la protecció de menors -Ramon Albó- gestionat pels germans de La Salle, tot homes clar, però els civils eren dones en majoria, allà hi vaig fer un altre dels pocs amics que he fet,  l'Amador, encara ens veiem de tant en tant. Al 77 vaig entrar a la guarderia "niu d'infants". Els homes anàvem buscats, per la cosa de la paritat, al començament érem cinc dones i jo.


Al venir a viure a Bellcaire, canvi radical de vida i de feines, primer a les pomeres, i després a la construcció. Vaig descobrir el mon d'homes, força, resistència, alcohol, parlar de dones a un nivell que no havia parlat mai o no d'aquesta manera:  Dona =sexe. En el meu retorn a l'educació, un altre cop a la protecció de menors a Girona, vaig conèixer les que serien unes bones amigues que encara mantinc, la Rosa , més tard l'Anna Dimaio que ja es  morta i la Conxi, encara que ella a més d'amiga, la tenim afillada.

Amb la Fina hem tingut dues nenes, la Marta i l'Esther que ha tingut tres fills i ha equilibrat la cosa, assolint la paritat. Als dinars de família som vuit, quatre i quatre.
Potser per tot això a vegades sento enveja de les dones, no de totes. Potser per tot això em diuen que tinc el sentit femení molt desenvolupat. En definitiva, per a la propera vida ja em tinc demanat ser dona, això sí, a poder ser...... lesbiana.

Quan escric una entrada al bloc, primer em passa pel cap la recepta i d'ella em surt la petita narració inicial. En aquest cas ha anat diferent. Cada dilluns quan veig el programa "dones" penso que he de fer una entrada sobre dones, però no se'm acut cap recepta i ho he anat deixant. Avui he pensat. sempre he estat acompanyat de dones, així doncs, quin és el plat que m'ha acompanyat sempre, que no hi ha hagut setmana que no n'hagi menjat?...la resposta ha estat ràpida : L'arròs i més concretament el mar i muntanya. La mama era una artista amb l'arròs, l'havia arribat a fer fins i tot a l'olla a pressió i també estava bonissim. La seva màxima era que el sofregit estigues ben fet. En va fer un "màster" a Benicàssim quan el papa va estar ingressat a l'hospital de termalisme, actualment un hotel.
L'arròs que us presento és un arròs senzill, amb ingredients senzills, però amb substancia. També és així com m'agraden les dones, les persones en general....senzilles i amb substancia. 
Ingredients :
arròs, 80g per persona - una tassa de cafè - per persona.
Aigua.  240g si el voleu caldós o 200 si el voleu més sec.
costelló tallat petit.
salsitxes.
pollastre tallat petit.
alls, dos per persona, aixafats no tallats.
ceba. - una per quatre persones-
tomata, per quatre 1/2 pot de quart o un parell de tomacots.
pebrot verd.
pebrot vermell.
uns brins de safrà
una llauna de sèpia en la seva tinta.
una llauna d'escopinyes.
una llauna de musclos al natural.

A Bellcaire no tenim peixateria i no sempre ve de gust anar a l'Escala o a Torroella a comprar peix per l'arròs i des que vaig veure a cuines de TV3 un cuiner de la Cerdanya -disculpeu que no pugui concretar més- que feia servir llaunes, sovint també ho faig. El resultat és excel·lent.
Primer de tot enrossirem les carns i les reservarem per poder fer el sofregit sense entrebancs. Tirarem els alls aixafats i esmicolats i quan comencin a agafar color i tirem la ceba, al punt de sal, deixant que a foc suau es vagi caramel·litzant. Quan estigui ben rosseta hi afegirem els pebrots - si el pebrot vermell és de llauna li afegirem després- li donem dues voltes i hi aboquem la tomata tornant al xup-xup fins que deixi anat tota l'aigua. Preneu-vos el temps que sigui necessari. Depèn del bon fer que tinguem amb el sofregit, el resultat final de l'arròs, que no per senzill, no mereixi tota la nostra atenció, cura i amor.
Mentrestant ja haurem encès el forn a 180ª i posat l'aigua a bullir junt amb uns brins de safrà, el suc de les llaunes de musclos i escopinyes.

És el moment d'afegir-hi la llauna de sèpia, donar-li unes voltes i quan l'aigua  anunciï la intenció d'arrencar el bull, tirarem a la cassola l'arròs, perquè es vagui amarant de tots els gusts de la cassola i li haurem donat unes quantes voltes hi aboquem el "brou". Deixem que bulli uns cinc minuts a foc fort,  després cinc minuts a foc suau i abans d'entrar la cassola al forn cinc minuts més i afegirem les llaunes de musclos i escopinyes.
A l'hora de treure-la, tinc preparat un drap xop amb aigua freda per deixar-hi a sobre la cassola i tallar així la cocció. Un parell de minuts de repòs i ja està llest per menjar.

Que tingueu bon profit, salut i....anar fent


2 comentaris:

  1. Estic d'acord amb la valoració que en fas de les dones. Jo també als tallers on he treballat he escoltat converses d'homes que ratllen l'insult envers la dona. I el poc respecte cap a la pròpia parella.
    Espero que l'home, en general hagi canviat i les converses no siguin tan barroeres com fa 45 anys quan vaig entrar d'aprenent.
    L'arròs... en sento la flaire. Els diumenges a casa n'acostumem a fer. Paella o a la cassola, ens agrada de totes les maneres.
    No sabia això de les llaunes. Ho provarem algun dia.

    ResponElimina
  2. Em sembla que no han canviat gaire.
    Ara que les converses de dones sobre homes....per sucar-hi pa.
    Lo de les llaunes, un resultat sorprenent!!!

    ResponElimina