DIVERSITAT - SAMFAINA

Som un país que es caracteritza per la diversitat i també per la integració encara que aquesta a vegades trigui una mica en assolir-se. Aquesta diversitat és fruit   d'onades migratòries i invasions que s'han anat produint al llarg dels segles. Ens hauríem de remuntar, com a mínim, al segleVI a.C amb l'arribada dels grecs i al II a.C. amb l'arribada dels romans i al VIII amb l'arribada dels àrabs, i altres migracions i invasions. Més recentment, a mitjans del segle dinou, primer una migració interior del camp a la ciutat, després de l'Aragó i País Valencià afegint-s'hi també de Múrcia. Després de la guerra civil majoritàriament provinents d'Andalusia i darrerament del Magrib, la resta d'Àfrica, Sud-america i també Àsia. Amb qui hi ha hagut més dificultat ha estat amb els que a la raça i a la diferencia lingüística s'hi suma la diferencia religiosa. Tot i que es produeixen frecs i dificultats d'adaptació i integració no podem dir que hi hagi problemes greus de racisme o xenofòbia. La integració i mescla dels nouvinguts amb els autòctons del moment, ha anat modelant la personalitat i el caràcter de la gent que viu en aquesta terra i que anomenem catalans.

No pretenc amb aquest escrit fer un tractat de sociologia, només un retrat del que he pogut observar en el què és  ara i el què va ser  el meu entorn, la meva passió per la historia.

M'atreveixo a dir que en el medi rural es donen les condicions que faciliten aquesta integració; poblacions petites, gent treballadora, en general senzilla i sociable.

Fins ara m'he referit de la diversitat cultural, però també podem parlar de diversitat funcional quan ens referim a les diferents discapacitats o la diversitat sexual  quan parlem de sexes, identitat i/o orientació sexual. Els darrers anys o millor dit dècades sentim parlar molt de Biodiversitat quan ens referim a la varietat d'éssers vius que hi ha a la terra.

A casa meva he pogut viure la diversitat cultural. Quan ens trobàvem la família a França, a ca els avis, es parlava català, castellà i francès. La meva dona és andalusa i amb les nostres filles vàrem venir a viure a Bellcaire des de Barcelona. I també la diversitat funcional, la meva dona va en cadira de rodes per un accident de cotxe. La nostra filla gran té la síndrome de Down i el meu pare va quedar en cadira de rodes i sense parla per un vessament cerebral.

Ara som testimonis de la diversitat política que viu el nostre país en un moment, miri per on es miri excepcional.  Per una banda intenten integrar en una sola llista les diferents opcions independentistes; no ho han aconseguit del tot però, s'hi han acostat i diuen que estan satisfets. Per un'altra banda diferents partits d'esquerres s'han aglutinat en una llista de confluència que en diuen "Catalunya, si que es pot" i altres que van pel seu compte. Si no vaig errat tindrem cinc opcions :
1ª Si a la independència i procés constituent, (CDC, ERC,  ANC, OMNIUM, AMI, SUMATE,...)
2ª Procés constituent per decidir-ho tot i donar resposta a l'estat d'emergència social i nacional, ( ICV, PODEM i Procés Constituent)
3ª Dos partits proposen el canvi constitucional federal, dins d'España, ( PSC-PSOE, C'S)
4ª Defensen constitució actual, PP
5ª independència, procés constituent i  ruptura, ( CUP )

Les receptes estan servides i només cal triar.  Cal dir que he fet un resum molt resumit, els propers dies sabrem amb més contingut les propostes de cada opció i també aclarir les propostes de UDC. Jo només demanaria que cada candidatura es dediqués a exposar la seva proposta i no a enfonsar la dels altres.

La recepta que m'ha portat a aquesta reflexió és la samfaina, exemple clar de diversitat i integració i a més ara és el moment que trobem tots els ingredients en el seu temps. Tots venen de fora, l'albergínia ve de  la Índia i portada pels àrabs a Europa. La ceba ve d'Àsia central i ens va arribar, crec que pels romans. La tomata, el carabassó i el pebrot venen de les Ameriques. Com a element autòcton integrador tenim l'oli d'oliva.

Una mica laboriosa però molt senzilla. La mama ho posava tot junt en cru i ho deixava que es fes poc a poc. Quedava bonissima. Jo aquest cop, després de veure a Cuines de TV3, com feien la cocció de cada producte per separat, ho he volgut provar, però he de dir que no he aconseguit millorar la de la mama. Així que seguiré fent com la mama tot talladet en daus petits, temps i xup-xup. Només faig de diferent que quan ja està arribant al final de la cocció li tiro una copeta de vi ranci.
Un bon plat d'estiu, per menjar fred, calent o tebi, sol o acompanyant altres viandes.
Que tingueu bon profit, salut i...anar fent.