CONSERVADOR - CONSERVA DE TOMATA

Avui mentre feia la conserva de tomata, pensava en les paraules, conserva, conservar, conservador, conservadorisme, totes amb la mateixa arrel, però amb significats tant diferents. A mi em provoquen pensaments antagònics.

Jo a vegades em sembla que soc conservador, m'agrada la família, les tradicions..... però quan llegeixo la definició al diccionari: "que professa idees refractàries a canvis sobtats i importants". Res més lluny de mi. És clar que m'agrada la família, però no la convencional on mana el pare, la dona és una dòcil i submisa companya i els fills continuadors de la nissaga. M'agrada la vida familiar, potser perquè m'hi sento bé amb els germans, les filles, nets i nebots o amics. hi ha amics que els considero de la família.  M'hi sentia bé, quan eren vius, amb  els pares, avis, tiets. No li poso condicions a la família, com tampoc li poso a la dels altres. Em sembla que tant li fa la condició sexual dels pares o les mares o si és monoparental o son una comuna. L'únic ingredient que és indispensable és l'estima i el respecte.

També m'agraden les tradicions, els castellers, les sardanes, la musica popular, sense que això vulgui dir que soc un català d'espardenya i barretina

Hi va haver un temps que era "progressista", com a contraposició a conservador, rebutjar la família, havíem de "matar" el pare i tallar el cordó umbilical amb la mare, deien els Freudians. Alguna raó tenien, però n'hi va haver que s'ho van prendre, quasi, al peu de la lletra. També ho era rebutjar les tradicions, fins i tot puc dir que hi ha una edat en la que rebutjar-les és "normal".

Progrés, progressar, progressista, aquestes paraules també han estat sotmeses a canvis en el significat i la intenció. "Prógres" eren els joves de classe alta amb idees d'esquerres, que no trencaven del tot amb el seu estatus social però mantenien un discurs progressista "la gauche divine", de dia a manifestacions i a la nit de copes al Boccaccio.  Un dels mals que van acabar desfent el PSUC, segons la meva modesta opinió.

Resumint, per a mi és bo conservar tot allò que et fa feliç, allò que t'és útil i et pot fer algun servei.  Això em passa amb les conserves en general i de tomates en particular. Em fa feliç fer conserves, saber que allò que he plantat, fet créixer, he collit i quant n'hi ha molta quantitat ho pots posar en ampolles i tenir-ne tot l'any.

La conserva de tomata la fem, a quatre mans, amb la Fina. Jo els escaldo, ella els pela i en treu les llavors i finalment jo les poso en pots i esterilitzo.

Com veieu és un procediment molt senzill :

Primer posarem a escalfar aigua fins que arribi a bullir, en aquest punt hi tirem les tomates, ja netes, a qui haurem fet un tall a la pell per facilitar el posterior pelat. A casa ho fem a la cuina i tinc l'aigüera plena d'aigua freda on tirarem les tomates un cop han estat uns segons en l'aigua bullint. És el moment de pelar-les i si voleu, treure les llavors i una mica d'aigua. les anem posaren en pots pressionant de manera que no hi quedi aire. Ara és el moment més delicat, doncs depèn del bon procedir que no se'ns malmeti la conserva.

Depèn de la quantitat de pots que hagi fet i per estalviar energia, es a dir si m'hi caben a l'olla, aprofito la mateixa aigua d'escaldar les tomates, que encara serà molt calenta i escurço bastant el temps d'esterilitzat. Així doncs, col·locarem els pots de manera que quedin coberts d'aigua. Si no és així els

cobrirem amb un drap moll i ja farà el fet. Els tindrem en aquesta aigua, a foc baix, a  tempera que no sobrepassi els 100º, jo a 80º durant uns tres quarts d'hora mes el temps de refredat que serà dins l'olla. I ja els podrem etiquetar i guardar al rebost. si faig més pots aquest procés el faig al forn, posant els pots en la plata plena d'aigua i a més un bol o plata plena d'aigua al terra del forn per tal que faci vapor i ho tindrem duran una hora i mitja a temperatura que no arribi a 100º.

Espero que us hi animeu tot i que sé que és més còmode d'anar comprant llaunes de tomata al súper.

Bon profit, salut i...anar fent.