dimecres, 2 de setembre del 2015

JOC DE CARTES, FELIPE, FEIXISME - BOTIFARRA BLANCA

Diumenge a Bellcaire d’Empordà, el poble on visc, com a cloenda de les festes d’estiu vàrem tenir teatre i del bo. El grup Sala Cabanyes de Mataró ens va oferir “Joc de Cartes”, adaptació de l’obra de  Katherinne Kressmann “Adreça desconeguda”.
Sinopsi : Martin, d’origen alemany, torna amb la seva família al seu país, entusiasmat pels avenços en el vell país des de la humiliació de la Gran Guerra. El seu soci de negocis, Max, un Jueu, continua vivint als Estats Units per mantenir el negoci en marxa. La història és narrada enterament en cartes entre ells, datades entre 1932 i 1934. Martin escriu sobre el “meravellós” Tercer Reich i un home anomenat Hitler. Al principi Max és gelós: “Com t’envejo ... Tu vas a una Alemanya democràtica, un país amb una cultura profunda i al començament d’una nova llibertat política!”. Però aviat, Max tindrà dubtes sobre els nous entusiasmes del seu amic...
Ens parla d’un moment clau de la historia d’Europa, el moment de l’arribada de Hitler al poder i la implantació del Nazisme, inspirat en el Feixisme italià. Molt bé tot, muntatge, interpretació i em va encantar sobretot la veu tant clara i entenedora dels dos actors, doncs crec que era requisit indispensable per una obra on hi domina el text.
Arribo a casa després d’un dia molt intens, compartint taula i sobretaula amb els membres de la companyia a casa de l’Esther, i darrer dia que estaven amb nosaltres la Isabel i en Frede, doncs un cop acabada l’obra han marxat cap a l’Hospitalet. Repassant les noticies del dia em trobo amb la carta de Felipe Gonzalez, alias “Isidoro”cliqueu aqui ver llegir-la. Feia temps que pensava que no podia caure més baix, doncs sí. Aquests cigars que es fuma li estan malmetent el cervell, per tant la memòria i la vergonya; per altra banda li està augmentant la capacitat de confondre i mentir. No vull
dir res més perquè estic molt enrabiat, i segurament diria més d’una bajanada, però sí us recomano la lectura de la resposta d’un dels seus, Francesc Martí Jusmet , Delegat del Gobierno en temps de FelipeGonzalez.
https://www.facebook.com/francesc.martijusmet/posts/738436592954048
Per distreure’m de tot plegat, -el feixisme i el mal ús que se’n fa comparant-lo amb posicions polítiques quan no es tenen més arguments per debatre-les-, l’endemà em vaig posar a fer botifarres, entre elles blanca.

Del dinar que havíem fet va sobrar molta carn, costellam al forn i l’Esther em va dir que comences a pensar que en podia fer per aprofitar-la. Com que era força greixosa vaig comprar un quilo de carn magra picant-ho tot junt salpebrant i embotint en budell gran com es veu a la foto. Després ho vaig posar a l’olla, ben punxades, cobrint-les d’aigua i a foc suau, que no arribi  a bullir -si teniu termòmetre és més fàcil, hem de procurar que no passi dels 90º- i teniu-ho a aquesta temperatura durant mitja hora.


L’endemà quan ja eren ben fredes, després de passar la nit a la nevera, cobertes amb paper film, en vaig fer talls i els vaig envasar.
Espero que us hi atreviu. Si més no li dediqueu una bona botifarra de les que tant bé sabem fer quan convé.
Bon profit, salut i.....anar fent.... via cap a la República Catalana 

4 comentaris:

  1. No he fet mai botifarres... Però n'aprendré, perquè n'hem de fer una de molt grossa...

    Jo també m'hi enfado amb aquestes coses... I millor que no. Millor fer botifarres o ni que sigui una: una bona botifarra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja has vist Carme, que a part de la recepta, hi he posat un gràfic de com fer una bona botifarra.
      Gràcies.

      Elimina
  2. De porc i de senyor...
    Veient la fotografia del que es fuma el puro, la resposta és clara.
    I la botifarra que farem tots plegats el 27 S a tota aquesta cor de porcs que ens insulta sistemàticament, serà antològica.
    Felicitats Francesc per la teva recepta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, darrerament només faig butifarres, tinc agulletes als braços.
      Salut!!!

      Elimina