ALLIOLI THERMOMIX

He de confessar que el què em va fer decidir a comprar la thermomix va ser que em van assegurar que es podia fer allioli.

Anteriorment quan feia allioli acabava amb el braç engarrotat i anava a lo fàcil que era fer "l'allioli" amb el minipimer, és a dir amb ou.

Amb la thermomix, no tot han estat flors i violes. Té els seus misteris la Thermomix i els que pengen receptes encara més i quan seguia, al peu de la lletra una recepta d'allioli....fracàs assegurat.

He arribat a la conclusió que molts que pengen receptes no l'han fet, sinó que transcriuen receptes d'altres.

Amb les receptes d'allioli he arribat al convenciment que el problema era l'excés d'oli, he acabat reduint dràsticament la quantitat d'oli i ja no se'm talla.

Necessitarem:

200 + 40 g d'oli d'oliva, jo faig meitat i meitat d'oli suau i extra verge. M'agrada sentir el gust d'oli.
50 g d'alls pelats.
Una cullereta de cafè de sal.

Primer pelarem els alls. Jo ho faig posant els alls en un pot de vidre i un cop tapat sacsejo amb energia. Veureu que es pelen sols i els que no la pell els salta només tocar-los.

Posarem al pot els alls els 40 g d'oli i la sal i ho trituraren dos minuts a 37° i a velocitat 6 aturant l'aparell de tant en tant per fer baixar de les parets les miques d'all que si va quedant enganxat.

Ha de quedar una pasta ben desfeta i sense trossos d'all. No us faci res tornar a repetir el triturat fins que ho aconseguiu. La mica de temperatura li matarà un xic la fortor i evitarà que retorni a mitja tarda.

Ara posarem la papallona, taparem i la posarem en marxa a velocitat 3,5 i anirem abocant l'oli molt a poc a poc sobre la tapa, gota a gota com si el féssim al morter.

Com veieu a la fotografia, ho faig amb un biberó de cuina col·locat de manera que no l'he d'estar aguantant i mentrestant puc anar fent altres coses. Ara bé, hem d'estar atents que no surti l'oli massa de pressa.

Al cap de 20 minuts ja tindrem l'allioli llest i a punt de ser menjat i a més es pot conservar a la nevera setmanes, diuen, doncs a casa mai ha passat dels deu dies.

Si no teniu thermomix i voleu un allioli autèntic, sense ou i a mà, aquí teniu una bona recepta:
http://www.lacuinadesempre.cat/2013/09/allioli-autentic.html

Salut, República i.....anar fent

MONGETA TENDRA A LA MARINERA

Estem al pic de la mongeta tendra, ho hem d'aprofitar i el món no s'acaba amb la patata i mongeta tendra bullida.


Us vull proposar un plat exquisit i de molt senzilla elaboració.

Anem per feina, aquest cop sense preliminars.




Necessitarem:

Mongeta tendra, uns 150/200 g per cap. Com que som tres, mig quilo.

(Les quantitats que venen ara, depenen de si en feu un primer plat o un plat únic, és per això que no us poso quantitats i ho deixo a la vostra decisió. També hi podeu afegir el que us vingui de gust, gambes, musclos, sèpia...)

Cloïsses.
Calamars.
Llagostins.
Alls.
Bitxo.

El primer que farem serà posar les cloïsses en aigua salada perquè deixin anar la sorra, per si en tinguessin no ens malbarates el plat.

Ja ens podem posar a netejar i tallar la mongeta a la mida que us agradi. Jo la deixo llarga.

Un cop neta i tallada la posarem a l'olla de vapor i les courem entre deu i quinze minuts. És la manera més saludable de coure les verdures. si en voleu saber més.

Mentrestant podrem anar preparant el que acompanyarà les mongetes i elevarà el seu sabor als altars.

Primer, amb una mica d'oli a la paella, li donarem volta i volta als llagostins i els reservarem.
Farem el mateix amb els calamars.

Afegirem una mica més d'oli, tirarem els alls aixafats, el bitxo i quan siguin ben daurats, quasi cremats i abocarem les cloïsses que haurem escorregut abans.

Quan es vagin obrint hi afegirem la mongeta, ja cuita, els calamars, els llagostins i ho deixarem coure uns minuts per tal que s'agermanin els sabors.

I ja ho tenim.

En menys de mitja hora tenim un plat de diumenge, que ens pot servir de primer, de guarnició o, com nosaltres, com a plat únic, acompanyat d'una bona amanida de tomata amb alls picats.

A la Marta li va encantar, espero que a vosaltres també.

Salut,
República
I......anar fent

FESOLS D'ULL ROS AMB COÏSSES I GAMBOT ACOMPANYADES AMB SONSOS

Ens trobem en el moment ideal, finals de juliol primers d'agost, per menjar fesols d'ull ros, també dit d'ull negre.

Tenen la forma com les del ganxet però molt més petites i amb el característic ull que les identifica. Són molt sabrosos i a més no hem de patir pel gluten. . http://www.etselquemenges.cat/rebost/els-fesols-o-mongetes

L'altre dia en Pere gros, el meu consogre, me'n va donar una caixa. A casa seu li diuen així  per distingir-lo del fill, el meu gendre, que també es diu Pere.

La Fina i jo ens vam posar a pelar-les i mentrestant  les anava cuinant amb el pensament.

Finalment, com que l'endemà era dimecres i venia el peixater vaig pensar a fer-les a la marinera amb cloïsses i un parell de gambots que tenia congelats.

Ingredients:
Dos grapats de fesols frescos per cap.
200 g de cloïsses (per dues persones).
Quatre alls.
Dos gambots (congelats)
Una fulla de llorer.
Un bon ram de julivert
Una punta de bitxo.
Un bon raig d'oli d'oliva
No cal sal, ja en porta el suc que deixen les cloïsses.

El que farem primer és posar les cloïsses en un pot amb aigua i sal perquè deixin anar la sorra que poguessin tenir.

En una olla hi posarem els fesols amb el doble d'aigua, un gra d'all i la fulla de llorer.
Penseu que al ser frescos no cal posar-los en remull el dia abans.

Els tindrem entre 20 i 30 minuts bullint a foc suau.

Mentrestant en un altre caçó posem un bon raig d'oli, els grans d'all aixafats i la punta de bitxo.
En aquest mateix oli li farem un "volta i volta" als gambots i els reservarem.

Quan els alls siguin ben torrats, posarem el foc al màxim, hi abocarem les cloïsses, que haurem esbaldit i ho taparem.
En uns pocs minuts s'obriran i les podrem retirar del foc.
Quan els fesols estiguin cuits, els escorrerem lleugerament i barrejarem amb les cloïsses, els gambots i el julivert ben picat

Ho deixarem uns segons al foc perquè es barregin bé tots els sabors i ja ho tenim a punt de servir.

No cal dir que si teniu possibilitat de comprar unes gambes de Palamós o Arenys, el resultat serà molt més bo.

Per completar l'àpat he fet uns sonsos arrebossats amb farina de cigró.

Espero que us agradi.

Salut i república.......i anar fent.

PATATES FREGIDES SENSE OLI

Fa poc més d'un any vaig compartir amb vosaltres com fer unes bones patates fregides.


http://francescpujolboira.blogspot.com.es/2015/05/contra-el-desanimun-regalet-patates.html

A la Fina a la Marta i a mi ens agraden molt les patates rosses i no ens en volem estar d'una menja tan exquisida. Els dissabtes que fem el dinar familiar no hi falten mai.

Fer dieta o millor dit cuidar el que mengem no vol fer-ho tot bullit, nosaltres no ens estem de res; això si, menys quantitat i cuinat de manera que no ens excedim en tot allò que ens pot perjudicar.
Avui us explico com fer-les, tant o més bones, sense oli o millor dit, només un rajolí.


Només necessitarem:

Dues patates mitjanes per persona
Sal i pebre vermell (jo del picant) al gust
una cullerada d'oli
Una bossa gran de plàstic tipus de congelar o de coure al forn. També es pot fer servir un taper gran.
Una safata de forn antiadherent.

Pelarem, rentarem i tallarem les patates  a palets un xic grossos.
A continuació les eixugarem ben eixutes amb un drap de cuina . Aquest pas es molt important i no ens el podem estalviar si ens volem assegurar que les patates no s'enganxin entre elles i a la safata.

Ara les podem introduir a la bossa amb la sal i el pebre.

Tanquem la bossa deixant suficient espai perquè les patates es puguin moure i les hi fem una bona sacsejada.
Obrim, li tirem la cullerada d'oli i tornem a sacsejar.

Quan veiem que les patates han quedat ben impregnades dels condiments les aboquem a la safata.

Posarem la safata al forn que tindrem escalfat a 210° i les  tindrem uns 30/35 minuts, depèn del forn. A meitat de cocció les remenarem una mica.
I ja estaran llestes i a punt de menjar.

Veureu quin Bon resultat, i no sabreu distingir que no són fregides.

Si teniu algun dubte només heu de preguntar.
Salut, república i....anar fent.

AUTOESTIMA - SARDINES CONFITADES EN ESCABETX.

http://www.bing.com/images

Al meu entendre les persones es diferencien entre les que s'estimen, les que no s'estimen i les que s'estimen massa.

Si aquesta afirmació és certa, en conseqüència, les nostres accions, sentiments, emocions, parteixen d'ella.

Els que s'estimen, segur que saben estimar.
Els que no s'estimen, és difícil que se sentin estimats.
Els que s'estimen massa, no tenen temps per res més.


Ben mirat, però, per regla general va a moments o a temporades i tots, en un moment o altre passem per tots i cada un aquests estats.

http://www.bing.com/images

Hi ha dies, sense saber-ne el motiu m'aixeco amb molta energia, he dormit bé, trobo a la Fina més guapa que mai i li ho faig saber, vaig pel carrer amb el cap ben alt, faig bromes amb la gent que em trobo; en dies així segur que cuino millor, em sento content de mi mateix, en definitiva m'estimo o com diuen els llibres, tinc bé l'autoestima.

http://www.bing.com/images

Hi ha dies que, sense saber-ne el motiu, dormo poc i malament, m'aixeco cansat, ni m'adono que tinc la Fina al costat, preferiria no sortir al carrer i no haver-me de trobar amb ningú.
En dies així la cuina és un refugi.

Resumint tinc l'autoestima baixa.


Segur que hi ha dies que em crec millor que ningú, que

http://www.bing.com/images

vaig donant lliçons a tort i a dret i em creuré un Ferran Adrià a la cuina; dit d'una altra manera, que tinc l'autoestima sobredimensionada.
Però fent honor a aquest estat, no tinc temps ni capacitat per adonar-me'n.

No sé si és primer l'ou o la gallina, si l'actitud que tens davant la vida fa que tinguis alta o baixa l'autoestima o és a l'inrevés, l'alta o baixa autoestima condiciona l'actitud davant la vida.
Segurament a dies és l'ou i a dies la gallina i precisament l'autoestima fa que la memòria es vagi tornant selectiva i vagi esborrant o desactivant els mals records.

foto imatges google

Aconseguir objectius vitals com el fet de mantenir la flama encesa després de quaranta-dos anys de convivència amb la Fina, a pesar de les tramuntanes.
Veure a la Marta, a tocar dels quaranta, sent feliç amb un plat de macarrons i fent abraçades.
Veure la valentia, l'empenta i la capacitat d'empatia de l'Esther.
Veure créixer en Marc fent-se un homenet, la Laura a punt de deixar la infantesa i en Martí avançant amb rapidesa, doncs ja es troba amb el camí fet.

La companyonia dels amics i família, sentint-los a prop tot i la distància.

Els petits objectius quotidians com tenir cura de les hortalisses, de les gallines.

Anar a la fleca i passar una bona estona mentre prenem cafè.

Fer un vol amb la bicicleta i fer servir mínimament l'ajut del motor, a mes de, com diu la Neus Garriga en un dels seus escrits al Facebok:  "la bellesa del paisatge m'emociona. El verd intens, les muntanyes, els prats alimenten cada racó del meu cos"....  i això és com carregar les bateries.

Cuinar un bon àpat i aportar-hi alguna cosa que creus que no ha fet ningú".

Això és el que vaig fer amb les sardines escabetxades que us presento. Segurament que algú les ha fet d'aquesta manera, però jo estic cofoi de pensar que he estat el primer -una beneiteria com qualssevol altra -.
Tot va venir per la necessitat d'eliminar fregits i de la manera que generalment faig el bacallà.

Necessitarem -penseu que és una conserva i val la pena fer-ne forces-:
1 quilo de sardines
tres fulles de llorer
una branca de farigola
una branca de romaní
una cabeça d'alls
uns grans de pebre
una cullerada de pebre vermell
sal
dos bitxos petitons
dos gots d'oli
1/2 de vinagre de vi blanc
1/4 de vinagre balsàmic
un rajolí de ratafia
una cullereta de mel.

Netejarem les sardines traient el cap, les tripes, les escates, les posarem a escórrer i les salarem.
Posarem en un caçó la resta d'ingredients i farem  arrencar el bull.
Apagant el foc i tapant, deixarem infusionar uns 10 minuts.

Col·locarem capiculades les sardines en una cassola, paella o recipient de vidre que aguanti l'escalfor i les hi podem deixar després; la posarem al foc abocant-li l'escabetx pel damunt.
Quan veiem que torna a fer bombolles baixem el foc al mínim i deixem sense tapar entre 12 i 15 minuts.

Les podem servir calentes, tèbies o fredes. El que sí us puc assegurar que és millor menjar-les -si us en podeu estar- l'endemà i com que no les acabareu totes d'una vegada veureu que a mesura que passen els dies els puja l'autoestima i són molt més bones.

Bon profit, salut, republica, ara més que mai  i  ...... anar fent

FAVES I PÈSOLS AMB BACALLÀ CONFITAT

Ara que estem a les darreries de la temporada de faves, almenys a casa, m'he decidit per aquest plat que feia temps que volia provar.

M'agrada molt el bacallà i també les faves, però així com el bacallà tenim el costum de fer-lo de diverses maneres, confitat, amb samfaina, amb arròs, amb cigrons i mil maneres més, les faves, en canvi, estem ancorats a fer-les a la catalana i en poques ocasions les he fet d'altra manera.

Vull dedicar aquesta recepta al meu nebot Carles, cuiner al Restaurant Debut de l'Hospitalet de Llobregat.

Carrer de Lleida, 32 
L’Hospitalet de Llobregat

Ingredients per quatre:
400 g de faves i pèsols
Bacallà dessalat. La quantitat i la qualitat del bacallà dependrà de les possibilitats i de si voleu fer un entrant o una tapa o un plat complet.
Si voleu dessalar-lo vosaltres, aquí explico com.
Quatre tomates seques amb oli. Podeu fer un sofregit però el resultat final no és el mateix.
Una ceba mitjana
Un gra d'all
Llom o pernil
Botifarra negra (al gust)
Ratafia i vi ranci, si cal.
Oli d'oliva, llorer, alls i cireret (bitxo) pel confitat

Començarem per confitar el bacallà. Buscarem un recipient que pugui anar al foc i s'adeqüi a la quantitat de bacallà, per tal d'estalviar oli.

De totes maneres, si és un xic més gran, podem acabar d'omplir-lo amb talls de patata com es veu a la foto.

Aquest truc me'l va ensenyar l'amic Carles, de qui ja he parlat en alguna ocasió i amb qui compartim el gust per la cuina.

Entretant anava preparant el confit, la Fina m'anava pelant la fava..Ai! anava pelant les faves, no sé en que estaria pensant...



En un caçó hi posarem la quantitat d'oli que necessitarem per després cobrir el bacallà, amb un parell d'alls una fulla de llorer, un trosset de cireret i el posarem a foc suau que es vagi infusionant.
Mentrestant anirem preparant el sofregit amb l'all i la ceba, que haurem picat ben petit i sense oblidar-nos de la sal.

Quan la ceba sigui ben rostida triturarem les tomates amb una copeta de ratafia i ho ajuntarem al sofregit; tallarem a dauets el llom o pernil, la botifarra,  i tot cap a l'olla.
-Vull fer un incís; la ratafia que jo uso és feta meva i és molt poc anisada; la comercial té, per mi, un gust massa anisat. És per això que us aconsello que la barregeu amb la mateixa quantitat de vi ranci; meitat per meitat.

Deixarem que perdi l'alcohol i hi abocarem les faves i els pèsols -crec, sense haver-ho tastat, que quedaria igual de bo amb pèsols sols o faves soles- amb una mica d'aigua que ajudarà a coure tot plegat entre vint minuts i mitja hora; serà el moment de tastar per si cal salar; penseu que la botifarra és salada i les tomates seques també són fortes de sabor.

Quan posem les faves serà també el moment de posar l'oli calent que cobreixi el bacallà i el deixarem sobre el foc apagat el temps que trigaran a coure les faves.

Quan les donem per cuites hi afegim el bacallà escorregut, sacsegem agafant de les nanses i ho deixem reposar una estoneta, que tots els sabors es facin amics.
Doncs bé, ja ho tenim a punt de muntar i servir.

Salut, república i ....anar fent

EL PERDÓ - SOPA DE FARIGOLA i ALL SENSE GLUTEN

foto- imatges Google

Perdonar, demanar perdó, perdonar-nos, tot forma part d'un mateix pac. No podem demanar perdó si no som capaços de perdonar i no sabrem perdonar si no arribem a perdonar-nos.
És un fet que generalment lliguem a la religió, per la tradició històrica jueu-cristiana que influencia la cultura dita occidental, sense oblidar la petja deixada per l'islam al sud d'Europa. Les darreres dècades també hem rebut influències de religions orientals com l'hinduisme o el budisme.
Totes elles tenen el perdó com a tema central, però és principalment el cristianisme que a més de Déu, en fa protagonista també a les persones.

foto- imatges Google

Segons el diccionari perdonar és deixar passar sense càstig una falta.
La Wikipedia s'estén una mica més en l'explicació: El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.
En psicologia també es recalca la importància del perdó, definint-lo com el pas dels pensaments i conductes destructives contra qui t'ha fet mal i com a dany col·lateral contra un mateix, cap a conductes i pensaments constructius.
Les preguntes que em faig són, es pot perdonar?
Es pot perdonar tot?
És bo i saludable perdonar?
Em responc que si a tot, amb més o menys dificultat, amb més o menys temps es pot perdonar, es pot perdonar tot i sobretot és bo i saludable perdonar perquè ens ajuda a alliberar pensaments i sentiments negatius com l'odi, la venjança o malestars que no arribem a comprendre'n l'origen.

Ara bé, hi ha coses molt difícils de perdonar. Hi ha mals i danys que no es poden restituir i només el pas del temps ens en facilitarà el perdó, però no podem confondre el perdó amb l'oblit. Podem perdonar però mai oblidar.
Aquests dies als mitjans ha ressorgit el tema dels abusos sexuals a menors, gràcies als casos que s'han denunciat dels maristes de les Corts, a Barcelona.

fotos- imatges Google

A molts els ha remogut els records que tenien amagats en un racó del pensament, a d'altres els ha encoratjat a retrobar els seus botxins i encarar-s'hi, denunciar-ho i fer les paus amb ells mateixos. Tot i que a vegades topen amb l'incomprensió i els judicis d'ignorants ..."vols dir que no te molta imaginació..?".."Ara s'ha posat de moda i en parlen a tothora".... "no sé que els hi ve ara, després de tants anys".

A mi em resulta molt difícil  perdonar fets d'aquestes característiques, tot i així em vull sentir més a prop de "perdona'ls perquè no saben el que es fan" que del "ull per ull, dent per dent". Els abusos en general m'enrabien, m'enerven.

Homes contra dones, patrons contra treballadors, governants conta ciutadans. Utilitzar el poder, sigui físic, sigui social o polític per aconseguir satisfacció o el manteniment d'aquest poder, és molt greu, però utilitzar-lo amb infants és el pitjor del pitjor, més encara si són representants de l'església que predica l'amor, la bondat, la humilitat, la compassió.

fotos- imatges Google

L'únic que pot ajudar a perdonar en aquests casos és que aquests assumeixin públicament la responsabilitat del dany i el mal ocasionat i n'acceptin les conseqüències.
La prudència fa que no m'estengui més i millor serà passar  a donar serenor a l'anima, amb una bona sopa de farigola, all i romaní.
El perdó requereix un exercici d'humilitat i uns plats humils entre els humils són les sopes de pa aromatitzades. A més resulten reconfortants per l'esperit i l'estómac, els més danyats pels trastorns que ocasionen tota classe d'abusos.
Ingredients a triar segons gustos:
Pa (sense gluten) torrat; li donarà contingut i espessor a la sopa (si no teniu problemes amb el gluten, pa de blat)
La farigola és estimulant, afavoreix la digestió, la circulació i ara (abril) està en la seva plenitud.
L'all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l'energia del cos a més d'anticoagulant, i hipotensor.
Podem afegir romaní que és un tònic que revitalitza. És útil contra l'astènia, l'esgotament, la depressió o menta que a més de deixar un bon aroma és un bàlsam per l'estómac.
No porta gaire feina; posarem primer a bullir l'aigua necessària, 1/4 de litre per cap, amb la branca de farigola i un all (romaní i menta, si voleu).
Mentrestant posarem el pa a la torradora. Passats uns deu minuts, temps necessari per infusionar les herbes, les retirarem i hi tirarem el pa torrat i triturarem juntament amb els alls, salarem, deixarem que cogui uns minuts i ja podem servir.

Que us faci profit i recordeu que el silenci o mirar cap un'altra banda és el gran aliat dels abusadors.
Salut i anar fent

DILLUNS DE PASQUA 2 - MONA DE PASQUA LLEUGERA SENSE GLUTEN NI LLET

Mentre la Fina va pelant les patates jo em puc dedicar a LA MONA, que ja vaig començar el dia abans,  deixant-ho tot a punt de muntar.

Ingredients d'una Mona per a vuit persones:

Per la crema de llimona:

160 g de sucre
Pell ratllada de dues llimones
El seu suc
60 g de margarina (o mantega si tolereu la llet)
2 ous
40 g de maizena.

Pel pessic:
4 rovells + un ou
4 clares
100 g de sucre, 50 i 50
50 g maizena
50 g de Mix Dolci de Shar o preparat similar per rebosteria
Pell de llimona
1/2 culleradeta de cafè de canyella.

Pel guarniment:
Mantega dolça (veure l'altra recepta)
ametlla crocant
200 g de xocolata de cobertura (sense gluten ni llet) o si voleu ous de xocolata ja fets
Sucre per cremar la crema.
Plomalls i pollets

Primer farem la CREMA. Jo la faig amb thermomix, però la podeu fer igual posant tots els ingredients en un caçó i batre-ho ben batut amb la batedora, posar-lo a foc baix i sense parar de remenar esperar que espesseixi al punt de crema pastissera.

Amb thermomix, posarem el sucre, la margarina,, la pell ratllada i el suc de les dues llimones, la maizena i mesclem 1/2 minuts a velocitat 2.
Incorporem els ous i batem 1/2 minut a velocitat 4.
Programem 10 minuts a 80° velocitat 2
al final mireu si ha quedat prou espessa i en tot cas afegiu un parell de minuts més.

-Aquí ajuntem els dos procediments-
La deixem reposar una estona perquè perdi temperatura i després de donar-li unes voltes amb l'espàtula -al fons del pot sol ser més espès- ho aboquem a la mànega pastissera, si no en teniu, us la podeu fabricar amb una bossa de congelar i la guardeu a la nevera quan hagi refredat.

Anirem ara pel PESSIC. He utilitzat la recepta de braç de gitano del bloc "Que hi ha de postres" adaptant-la per fer la base de la mona. La podeu seguir en aquest enllaç fins al punt de posar la pasta a la plata.

Jo la poso en un motlle rodó d'aquells que s'eixamplen, amb el fons folrat de paper de cuina per no tenir problemes per desemmotllar -com que en tinc dos he pogut avançar feina- i amb la mànega pastissera anirem fent espiral des de fora cap a dins. ho faig en dues vegades per tenir els pisos fets i no haver de tallar, que sempre és un problema.

Els tindrem al forn 5 minuts, un darrere l'altre, prèviament escalfat a 200°. Millor no perdre'ls de vista doncs cada forn és un món i no fos que ens passéssim o ens quedéssim curts. Els traurem, deixarem refredar i guardarem a la nevera fins l'hora de muntar-la.

Abans de muntar prepararem una mantega amb sucre tal com explico en l'altra recepta.

Una de les dues parts la deixem en el fons del motlle, doncs, la pasta és molt delicada, i la posarem alçada sobre un pot o bol per facilitar la feina. Farcirem amb la crema de llimona i taparem amb l'altre pessic.

Ara és el moment de cobrir tota la vora amb la mantega dolça i aquesta amb el crocant. A continuació cobrirem tota la part de dalt amb la crema que queda, escamparem sucre per sobre i el cremarem.

Només ens quedarà el guarnit final amb els plomalls, pollets o ninots que pugueu trobar; també hi podeu posar ous ja fets i si preferiu que sigui més vostra podeu fer aquestes piruletes de xocolata que vaig fer jo i que trobareu l'explicació clicant aquí.

Només ens quedarà gaudir amb la família d'aquestes menges.

Ara deixaré uns dies de compartir escrits amb vosaltres doncs he de construir un assecador solar i posar ordre en el taller......i a mi mateix.

Salut i república.....
amb la salut vaig trampejant,
però la república, tal com van les coses,
no sé si els meus ulls la veuran.

Mentrestant.....anar fent.

QUARESMA - BACALLÀ AMB CIGRONS A LA CATALANA

La quaresma ja no és el que era, almenys pels de la meva edat o més vells que jo.  Aquesta setmana tan sols han fet "Ben-Hur" a no sé quina cadena i a TV2 "el Judas", una d'aquelles pel·lícules amb veu de NO-DO.
Res de "Quo vadis" ni "La túnica sagrada" ni "Barrabàs" o "La Historia más grande jamás contada"....res de res.

Guardo alguns records de la quaresma, millor dit de la Setmana Santa preconciliar i dels primers canvis del concili.
Em venen records de les figures de Sants de l'església, cobertes amb uns draps morats, la parafernàlia dels oficis.
Diumenge de rams, dia en que estrenavem roba o sabates.
En una ocasió al papa li va "tocar" fer d'apòstol a l'ofici del dijous Sant i per tant el mossèn li havia de rentar els peus, tot un esdeveniment, del que jo no entenia per què, si li havien de rentar els peus a l'església, se'ls havia de rentar abans a casa. Tenia sis o set anys.
Recordo un senyor que el divendres Sant passava pel carrer amb una galleda plena de "peixet" i al crit de "venc peixet", baixàvem a comprar-n'hi.
També tinc alguna imatge del Viacrucis que es feia pel carrer Olzinelles, devia ser  després de concili doncs es feia en català,...."per vostra passió sagrada...." no recordo com segueix.
                                                           Sí que recordo l'oncle Ton portant el Sant

Crist, vestit amb la sotana negra i l'arnès que sostenia la creu. Un altre, vestit de la mateixa manera portava una mena de carraca que ens anunciava el nou pas. Les campanes, ni campanetes no es podien tocar durant tota la Setmana Santa.
El que em ve més al cap, és la mona que anàvem a buscar a ca'ls Tiets
Més endavant, entre infància i adolescència, aquesta setmana representava temps de campaments amb els escoltes.... Això ja era molt més divertit.
En la primera joventut, tot va canviar, vaig conèixer a la Fina, ens vam casar i uns anys després vam venir a viure a Bellcaire on "Setmana Santa" volia dir "Bandera de Catalunya", representació històrica que reviu la fi del comtat d'Empúries....de seguit em van trobar un paper  i des de l'any 81 que hi faig el paper de peregrí a més d'algun altre que he anat fent en alguna ocasió.

Si alguna cosa he conservat del temps de quaresma, a més de ser dies de retrobament amb família i amics, ha estat alguna recepta tradicional com els brunyols, el bacallà del divendres Sant i el xai i la mona del dilluns de Pasqua.
Encetaré aquesta tanda de receptes amb el bacallà amb cigrons que vaig fer aquest divendres.
Hi hauria molt a parlar del bacallà, els preus i la qualitat. El millor és, si no esteu molt fets en la compra del bacallà, us deixeu aconsellar pel bacallaner que ben segur s'acomodarà als vostres desitjos i possibilitats.

Ingredients:
Un tall de bacallà per cap d'uns 150/200 g per cap. Després explico com dessalar-lo, però també el podeu comprar dessalat.
Uns 100 g de cigrons cuits, després explico com coure'ls a casa, però també els podeu comprar cuits.
Un all tendre per cap
Una ceba per quatre
Puré de tomata
Dos pebrots del piquillo, per quatre
Dos o tres ous durs, per quatre.
Brou dels cigrons

Per la picada:
Dos alls
un grapat d'ametlles
julivert

Per coure els cigrons:
un porro
una ceba
una pastanaga
una fulla de llorer
una branqueta de farigola

per l'oli del bacallà:
Dos grans d'all i bitxo al gust
pebre al gust

Dessalat:

Per si voleu dessalar-vos el bacallà, us explico tal com m'ho va explicar el senyor que me'l venia al mercat de l'Escala.

Primer hem de calcular el dia que el volem cuinar i posar-lo en remull un mínim de 8 dies abans; ell em va dir 10. El primer dia el posarem amb suficient aigua perquè el cobreixi i afegir-hi un grapat de sal. Sé que això us sorprendrà, igual que em va sorprendre a mi. El fet és que això permetrà que s'infli abans que comenci a dessalar-se. Aixi el tindrem -ell em va dir 5 dies, però jo li tinc tres o quatre- sense tocar-lo;  convindrem doncs, entre 3 i 5 dies. Els següents 4/5 dies li anirem canviant l'aigua diàriament i el darrer dia tallarem un bocinet de bacallà per tastar-lo, per si fos massa salat pel vostre gust i canviar-li l'aigua unes vegades més o si fos massa dessalat, afegir-li un polsim de sal.

Tot això us ho podeu estalviar comprant el bacallà ja dessalat al vostre bacallaner de confiança o fins i tot congelat, que n'hi ha de molt bo.

Coure els cigrons:
Jo ho faig igual que aquesta recepta de "lacuinadesempre" on explica pas a pas com coure els cigrons, amb algunes diferències que ara us explico, per si voleu seguir-les. De totes maneres també els podeu comprar cuits.

Posarem primer aigua a escalfar a l'olla exprés amb una pastanaga, una ceba, un porro, una fulla de llorer i un branquilló de farigola.
El dia abans haurem posat els cigrons en remull amb aigua suficient, tenint en compte que doblaran la grandària.
Quan l'aigua sigui ben calenta, hi abocarem els cigrons, remullats, escorreguts i esbandits; quan emprengui el bull hi posem els ous..( això ha quedat una mica lleig) i els deixarem els deu minuts necessaris perquè quedin durs, els retirem i ja podem tapar l'olla; quan comenci a xiular abaixarem el foc  i comptarem 15 minuts.
Passat aquest temps, podem retirar l'olla del foc o, si no disposem de gaire temps, podem posar-la sota l'aixeta per descomprimir més ràpidament. Un cop oberta l'olla, és el moment de posar la sal.

Coure el bacallà:
Com queda millor és confitat, però té l'inconvenient que es necessita molt oli que després costa molt de reutilitzar. Per evitar tant gasto, tinc un truc; el poso, amb un bon raig d'oli, en una bossa d'envasar al vuit, però només segellada; poso la bossa en aigua bullent que retiro del foc i ho deixo deu minuts. Queda gairebé igual que confitat però sense gastar tant oli.
En aquest cas he fet un entremig. Un cop ben escorregut i eixugat amb paper de cuina el col·loco en una plata de forn amb la pell cap amunt.

Per altra banda en un cassó posarem a escalfar una bona quantitat d'oli uns quants alls xafats, un tros de bitxo i ho tindrem, a foc suau que no arribi a bullir, més o menys el temps que trigarà a escalfar-se el forn a 100 °. Un cop escalfat  l'oli-si teniu termòmetre, comproveu que no superi els 80 º- l'aboquem a la plata on tenim el bacallà, tapem amb paper d'alumini i tot cap el forn on ho tindrem 10 minuts. Abans de treure'l comprovarem que amb una lleugera pressió se separen les làmines dels talls de bacallà, senyal inequívoca que està fet.

Tenim els cigrons, tenim el bacallà, només ens falta "a la catalana":

En una cassola hi posem els allets tendres i la ceba, tot ben picat. Quan estiguin enrossits  hi afegim el puré de tomata i piquillos i deixem que es vagi fent a foc suau. Quan tinguem aquest sofregit fet incorporem la picada i els cigrons, jo hi poso un cullerot ple per persona i un de propina; ruixem amb el caldo dels cigrons que considerem necessari i deixem que es maridin tots els ingredients una estona a foc suau.

Retirem la cassola del foc i afegim els ous durs picats o a quarts, com més us agradi i el bacallà.
Sacsegem una mica la cassola, agafant de les nanses -si remenéssim podríem trencar el bacallà- i ja està a punt per servir.

Molta salut i més república.....ara més que mai!!!
I anar fent.