ALLIOLI THERMOMIX

He de confessar que el què em va fer decidir a comprar la thermomix va ser que em van assegurar que es podia fer allioli.

Anteriorment quan feia allioli acabava amb el braç engarrotat i anava a lo fàcil que era fer "l'allioli" amb el minipimer, és a dir amb ou.

Amb la thermomix, no tot han estat flors i violes. Té els seus misteris la Thermomix i els que pengen receptes encara més i quan seguia, al peu de la lletra una recepta d'allioli....fracàs assegurat.

He arribat a la conclusió que molts que pengen receptes no l'han fet, sinó que transcriuen receptes d'altres.

Amb les receptes d'allioli he arribat al convenciment que el problema era l'excés d'oli, he acabat reduint dràsticament la quantitat d'oli i ja no se'm talla.

Necessitarem:

200 + 40 g d'oli d'oliva, jo faig meitat i meitat d'oli suau i extra verge. M'agrada sentir el gust d'oli.
50 g d'alls pelats.
Una cullereta de cafè de sal.

Primer pelarem els alls. Jo ho faig posant els alls en un pot de vidre i un cop tapat sacsejo amb energia. Veureu que es pelen sols i els que no la pell els salta només tocar-los.

Posarem al pot els alls els 40 g d'oli i la sal i ho trituraren dos minuts a 37° i a velocitat 6 aturant l'aparell de tant en tant per fer baixar de les parets les miques d'all que si va quedant enganxat.

Ha de quedar una pasta ben desfeta i sense trossos d'all. No us faci res tornar a repetir el triturat fins que ho aconseguiu. La mica de temperatura li matarà un xic la fortor i evitarà que retorni a mitja tarda.

Ara posarem la papallona, taparem i la posarem en marxa a velocitat 3,5 i anirem abocant l'oli molt a poc a poc sobre la tapa, gota a gota com si el féssim al morter.

Com veieu a la fotografia, ho faig amb un biberó de cuina col·locat de manera que no l'he d'estar aguantant i mentrestant puc anar fent altres coses. Ara bé, hem d'estar atents que no surti l'oli massa de pressa.

Al cap de 20 minuts ja tindrem l'allioli llest i a punt de ser menjat i a més es pot conservar a la nevera setmanes, diuen, doncs a casa mai ha passat dels deu dies.

Si no teniu thermomix i voleu un allioli autèntic, sense ou i a mà, aquí teniu una bona recepta:
http://www.lacuinadesempre.cat/2013/09/allioli-autentic.html

Salut, República i.....anar fent

MONGETA TENDRA A LA MARINERA

Estem al pic de la mongeta tendra, ho hem d'aprofitar i el món no s'acaba amb la patata i mongeta tendra bullida.


Us vull proposar un plat exquisit i de molt senzilla elaboració.

Anem per feina, aquest cop sense preliminars.




Necessitarem:

Mongeta tendra, uns 150/200 g per cap. Com que som tres, mig quilo.

(Les quantitats que venen ara, depenen de si en feu un primer plat o un plat únic, és per això que no us poso quantitats i ho deixo a la vostra decisió. També hi podeu afegir el que us vingui de gust, gambes, musclos, sèpia...)

Cloïsses.
Calamars.
Llagostins.
Alls.
Bitxo.

El primer que farem serà posar les cloïsses en aigua salada perquè deixin anar la sorra, per si en tinguessin no ens malbarates el plat.

Ja ens podem posar a netejar i tallar la mongeta a la mida que us agradi. Jo la deixo llarga.

Un cop neta i tallada la posarem a l'olla de vapor i les courem entre deu i quinze minuts. És la manera més saludable de coure les verdures. si en voleu saber més.

Mentrestant podrem anar preparant el que acompanyarà les mongetes i elevarà el seu sabor als altars.

Primer, amb una mica d'oli a la paella, li donarem volta i volta als llagostins i els reservarem.
Farem el mateix amb els calamars.

Afegirem una mica més d'oli, tirarem els alls aixafats, el bitxo i quan siguin ben daurats, quasi cremats i abocarem les cloïsses que haurem escorregut abans.

Quan es vagin obrint hi afegirem la mongeta, ja cuita, els calamars, els llagostins i ho deixarem coure uns minuts per tal que s'agermanin els sabors.

I ja ho tenim.

En menys de mitja hora tenim un plat de diumenge, que ens pot servir de primer, de guarnició o, com nosaltres, com a plat únic, acompanyat d'una bona amanida de tomata amb alls picats.

A la Marta li va encantar, espero que a vosaltres també.

Salut,
República
I......anar fent

PA D'ALL, SENSE GLUTEN

Fa uns mesos vaig compartir amb vosaltres una recepta de pa. És pràcticament la mateixa canviant algun ingredient i sobretot canviant el procediment.

A vegades el canvi d'ingredients vénen condicionats per la manca d'algun d'ells i si el resultat és bo, te'l quedes.

També pot ser que tinguis el dia inspirat i decideixis improvisar.

Això si, he agafat el costum d'apuntar qualsevol canvi, doncs m'havia passat que, havent adaptat algun ingredient a les circumstancies, després no recordava el que havia fet.

En aquest cas s'han donat totes les condicions per una recepta nova, adaptació d'algun ingredient, un xic d'inspiració, a més de recuperar el procediment que utilitzava quan feia el pa amb blat; pastar al vespre i enfornar al matí.

Veureu també que les quantitats són més grans; és que faig el pa cada dos o tres dies, amb l'estalvi de feina i de despesa elèctrica.

La part d'improvisació és que un dia que vaig fer allioli pels musclos, en va sobrar i el vaig afegir a la recepta substituint la quantitat d'oli. Ens va agradar tant que ara sempre hi afegeixo alls a la recepta.

Ingredients:
260 g de preparat panificable ADPAN.
100 g de BEIQUER.
80 g de PROCELI
40 g de farina d'arros
20 g de farina de cigrò.
20 g de farina de fajol.
450 g d'aigua
40 g d'oli d'oliva verge + un rajolí
3 o 4 grans d'all.
Una pastilla de llevat fresc LEVITAL.
Un pessic d'orenga.
Un grapat de llavors (lli, sèsam, chia, pipes....)
Una cullereta de llevat químic.
Un pessic de sal

Que us indiqui marques no té intenció publicitària, és perquè els preparats panificables sense gluten varien molt d'una marca a l'altra i per tant el resultat final. La resta de farines només us heu d'assegurar que no tinguin traces.

Començarem triturant els alls amb l'oli; desfarem el llevat a l'aigua temperada i ho barrejarem tot plegat abocant-ho al bol de la pastera.

Pesarem les farines i juntament amb les llavors, el llevat i l'orenga ho afegirem al bol de la pastera.
Pastarem a velocitat 2 ajudant amb l'espàtula que no quedi res en les parets del bol.
Tindrem la màquina pastant uns 5 minuts i el l'últim moment hi tirarem un rajolí d'oli que ens permetrà treure i manipular amb facilitat la pasta.

Donarem la forma desitjada -normalment faig quatre barretes però en aquesta ocasió en vaig fer tres perquè volia que fossin mes grans- i ho posarem a la plata del forn que haurem espolsat amb farina i deixarem un parell d'hores en un lloc que no tingui corrents d'aire i mantingui la temperatura constant com per exemple el forn -si és hivern, podeu escalfar-lo mínimament una estona abans. És convenient cobrir la pasta amb un drap humit.

Passat aquest temps portem la plata a la nevera on passarà la nit.

Al matí la traurem de la nevera i la deixarem que reposi una bona estona perquè agafi temperatura i emprengui un altre cop la fermentació.

Escalfem el forn a 200° i programem 35 minuts repartits en 25 només a baix i els 10 restants dalt i baix.

Espero que ho proveu.
Salut i república JA!, i ....anar fent.

MADUIXES I CIRERES DESHIDRATADES.

Els que em seguiu ja veu veure el procés per construir una assecadora de fruites i verdures, els que no, podeu clicar aquí.
Avui us mostro el resultat de la primera prova amb cireres i maduixes que ha estat un èxit.
Vull insistir en el fet que us en feu una, encara que sigui de mides reduïdes o en cas que no tingueu suficient sol a casa vostra, us en compreu una elèctrica, val la pena.





He tallat les maduixes per la meitat i les cireres les he espinyolat. Col·locant-les a les safates de manera que no es toquin.
Posarem les safates a l'assecador i les maduixes, en 36 o 48 hores les tenim llestes, depèn de la grandària.
Les cireres necessiten més temps.

Ara em caldrà esperar que estiguin a un preu raonable, comprar-ne en quantitat i proveir-nos per l'hivern.
A finals d'estiu faré un escrit amb tot el que hagi assecat.

Salut i ......... anar fent.

FAVES I PÈSOLS AMB BACALLÀ CONFITAT

Ara que estem a les darreries de la temporada de faves, almenys a casa, m'he decidit per aquest plat que feia temps que volia provar.

M'agrada molt el bacallà i també les faves, però així com el bacallà tenim el costum de fer-lo de diverses maneres, confitat, amb samfaina, amb arròs, amb cigrons i mil maneres més, les faves, en canvi, estem ancorats a fer-les a la catalana i en poques ocasions les he fet d'altra manera.

Vull dedicar aquesta recepta al meu nebot Carles, cuiner al Restaurant Debut de l'Hospitalet de Llobregat.

Carrer de Lleida, 32 
L’Hospitalet de Llobregat

Ingredients per quatre:
400 g de faves i pèsols
Bacallà dessalat. La quantitat i la qualitat del bacallà dependrà de les possibilitats i de si voleu fer un entrant o una tapa o un plat complet.
Si voleu dessalar-lo vosaltres, aquí explico com.
Quatre tomates seques amb oli. Podeu fer un sofregit però el resultat final no és el mateix.
Una ceba mitjana
Un gra d'all
Llom o pernil
Botifarra negra (al gust)
Ratafia i vi ranci, si cal.
Oli d'oliva, llorer, alls i cireret (bitxo) pel confitat

Començarem per confitar el bacallà. Buscarem un recipient que pugui anar al foc i s'adeqüi a la quantitat de bacallà, per tal d'estalviar oli.

De totes maneres, si és un xic més gran, podem acabar d'omplir-lo amb talls de patata com es veu a la foto.

Aquest truc me'l va ensenyar l'amic Carles, de qui ja he parlat en alguna ocasió i amb qui compartim el gust per la cuina.

Entretant anava preparant el confit, la Fina m'anava pelant la fava..Ai! anava pelant les faves, no sé en que estaria pensant...



En un caçó hi posarem la quantitat d'oli que necessitarem per després cobrir el bacallà, amb un parell d'alls una fulla de llorer, un trosset de cireret i el posarem a foc suau que es vagi infusionant.
Mentrestant anirem preparant el sofregit amb l'all i la ceba, que haurem picat ben petit i sense oblidar-nos de la sal.

Quan la ceba sigui ben rostida triturarem les tomates amb una copeta de ratafia i ho ajuntarem al sofregit; tallarem a dauets el llom o pernil, la botifarra,  i tot cap a l'olla.
-Vull fer un incís; la ratafia que jo uso és feta meva i és molt poc anisada; la comercial té, per mi, un gust massa anisat. És per això que us aconsello que la barregeu amb la mateixa quantitat de vi ranci; meitat per meitat.

Deixarem que perdi l'alcohol i hi abocarem les faves i els pèsols -crec, sense haver-ho tastat, que quedaria igual de bo amb pèsols sols o faves soles- amb una mica d'aigua que ajudarà a coure tot plegat entre vint minuts i mitja hora; serà el moment de tastar per si cal salar; penseu que la botifarra és salada i les tomates seques també són fortes de sabor.

Quan posem les faves serà també el moment de posar l'oli calent que cobreixi el bacallà i el deixarem sobre el foc apagat el temps que trigaran a coure les faves.

Quan les donem per cuites hi afegim el bacallà escorregut, sacsegem agafant de les nanses i ho deixem reposar una estoneta, que tots els sabors es facin amics.
Doncs bé, ja ho tenim a punt de muntar i servir.

Salut, república i ....anar fent

EL PERDÓ - SOPA DE FARIGOLA i ALL SENSE GLUTEN

foto- imatges Google

Perdonar, demanar perdó, perdonar-nos, tot forma part d'un mateix pac. No podem demanar perdó si no som capaços de perdonar i no sabrem perdonar si no arribem a perdonar-nos.
És un fet que generalment lliguem a la religió, per la tradició històrica jueu-cristiana que influencia la cultura dita occidental, sense oblidar la petja deixada per l'islam al sud d'Europa. Les darreres dècades també hem rebut influències de religions orientals com l'hinduisme o el budisme.
Totes elles tenen el perdó com a tema central, però és principalment el cristianisme que a més de Déu, en fa protagonista també a les persones.

foto- imatges Google

Segons el diccionari perdonar és deixar passar sense càstig una falta.
La Wikipedia s'estén una mica més en l'explicació: El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.
En psicologia també es recalca la importància del perdó, definint-lo com el pas dels pensaments i conductes destructives contra qui t'ha fet mal i com a dany col·lateral contra un mateix, cap a conductes i pensaments constructius.
Les preguntes que em faig són, es pot perdonar?
Es pot perdonar tot?
És bo i saludable perdonar?
Em responc que si a tot, amb més o menys dificultat, amb més o menys temps es pot perdonar, es pot perdonar tot i sobretot és bo i saludable perdonar perquè ens ajuda a alliberar pensaments i sentiments negatius com l'odi, la venjança o malestars que no arribem a comprendre'n l'origen.

Ara bé, hi ha coses molt difícils de perdonar. Hi ha mals i danys que no es poden restituir i només el pas del temps ens en facilitarà el perdó, però no podem confondre el perdó amb l'oblit. Podem perdonar però mai oblidar.
Aquests dies als mitjans ha ressorgit el tema dels abusos sexuals a menors, gràcies als casos que s'han denunciat dels maristes de les Corts, a Barcelona.

fotos- imatges Google

A molts els ha remogut els records que tenien amagats en un racó del pensament, a d'altres els ha encoratjat a retrobar els seus botxins i encarar-s'hi, denunciar-ho i fer les paus amb ells mateixos. Tot i que a vegades topen amb l'incomprensió i els judicis d'ignorants ..."vols dir que no te molta imaginació..?".."Ara s'ha posat de moda i en parlen a tothora".... "no sé que els hi ve ara, després de tants anys".

A mi em resulta molt difícil  perdonar fets d'aquestes característiques, tot i així em vull sentir més a prop de "perdona'ls perquè no saben el que es fan" que del "ull per ull, dent per dent". Els abusos en general m'enrabien, m'enerven.

Homes contra dones, patrons contra treballadors, governants conta ciutadans. Utilitzar el poder, sigui físic, sigui social o polític per aconseguir satisfacció o el manteniment d'aquest poder, és molt greu, però utilitzar-lo amb infants és el pitjor del pitjor, més encara si són representants de l'església que predica l'amor, la bondat, la humilitat, la compassió.

fotos- imatges Google

L'únic que pot ajudar a perdonar en aquests casos és que aquests assumeixin públicament la responsabilitat del dany i el mal ocasionat i n'acceptin les conseqüències.
La prudència fa que no m'estengui més i millor serà passar  a donar serenor a l'anima, amb una bona sopa de farigola, all i romaní.
El perdó requereix un exercici d'humilitat i uns plats humils entre els humils són les sopes de pa aromatitzades. A més resulten reconfortants per l'esperit i l'estómac, els més danyats pels trastorns que ocasionen tota classe d'abusos.
Ingredients a triar segons gustos:
Pa (sense gluten) torrat; li donarà contingut i espessor a la sopa (si no teniu problemes amb el gluten, pa de blat)
La farigola és estimulant, afavoreix la digestió, la circulació i ara (abril) està en la seva plenitud.
L'all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l'energia del cos a més d'anticoagulant, i hipotensor.
Podem afegir romaní que és un tònic que revitalitza. És útil contra l'astènia, l'esgotament, la depressió o menta que a més de deixar un bon aroma és un bàlsam per l'estómac.
No porta gaire feina; posarem primer a bullir l'aigua necessària, 1/4 de litre per cap, amb la branca de farigola i un all (romaní i menta, si voleu).
Mentrestant posarem el pa a la torradora. Passats uns deu minuts, temps necessari per infusionar les herbes, les retirarem i hi tirarem el pa torrat i triturarem juntament amb els alls, salarem, deixarem que cogui uns minuts i ja podem servir.

Que us faci profit i recordeu que el silenci o mirar cap un'altra banda és el gran aliat dels abusadors.
Salut i anar fent

QUARESMA 2 - BRUNYOLS DE L'EMPORDÀ, SENSE GLUTEN

No vaig saber que existien els brunyols fins que vaig arribar a aquestes terres empordaneses. Coneixia els bunyols de vent, més suaus i tendres en boca i molt més si eren farcits de crema.

Els d'aquí són més contundents, segueixen la lògica del dejuni i l'abstinència a la que obligava l'església, però també més gustosos i sucats amb una mica de garnatxa són unes postres de primera.

Quan vam arribar a Bellcaire veia amb sorpresa i admiració com les dones compraven farina, llevat i matafaluga a ca la Pepita, botiga de queviures,estanc, quiosc on també venien pa, però que està tancada de fa uns quants anys. A la Pepita petita li van detectar un càncer de mama, després la Pepita gran va emmalaltir i van haver de tancar.

Ara la mateixa operació es repeteix encara a la botiga de fruites i verdures Font -ca la Pepeta- i també al super Nuri. Esperem que les noves generacions segueixin amb la tradició.

Fa pocs anys que vaig començar a fer brunyols, encara no s'havia declarat clarament la celiaquia i la intolerància a ningú de la família i segueixo la mateixa recepta que em va passar la Carme Miàs, dona de'n Miquelet de cala Pepeta. Encara la guardo escrita en puny i lletra per ella mateixa, només he canviat la farina de blat per farina sense gluten, l'anís per ratafia, el moscatell per garnatxa i el procediment, que l'he fet a la meva manera i amb la maquina de pastar.

Ingredients:

Un quilo de farina, jo he fet servir Mix de Gallo.
6 ous
100 g de llevat sense gluten, jo Levital
120 g de sucre
40 g de mantega, margarina o llar segons les vostres preferències o necessitats
Un potet de vainilla. (vigileu les traces)
Una culleradeta de cafè de canyella
Una copeta d'anís (com que no en tenia he posat ratafia)
Una copeta de moscatell ( garnatxa) Pell de 3 llimones
50 g de matafaluga en pols
30 g en gra
Un sobre de llevat químic, tipus Royal, vigilant les traces.
80 ml de llet (jo llet d'arròs)
Un polsim de sal
Oli per fregir (podeu fer amb oli de gira-sol, jo amb oli d'oliva suau)

Posem primer al bol els ous, el sucre, el llevat ben esmicolat, la mantega tova, la matafaluga, la vainilla, les ratlladures de llimona i ho batem ben batut. Tot seguit hi afegim la farina, el llevat en pols, la sal i començarem a pastar.

Quan la farina comenci a estar incorporada reguem la pasta amb l'anís i el moscatell i seguirem pastant i afegint la llet fins que la massa agafa el seu el punt, ni massa espessa ni massa clara, que no s'enganxi a les mans, ha de quedar com la massa de pa.

En total estarem pastant uns 20 minuts; arribat el moment li donarem forma de bola, l'empastifarem amb un raig d'oli i la tornarem al bol que cobrirem amb un drap humit i la deixarem que llevi fins que dobli el volum; això voldrà dir un parell d'hores més o menys, depenent del temps que faci, calorós, humit, fred... un bon lloc és el forn, lliure de corrents d'aire i a temperatura estable.

Passat aquest temps, farem talls de la massa i d'aquests talls en farem uns xurros de dos dits de gruix i en tallarem porcions de mida d'una nou, de les que en farem boles que anirem col·locant a les plates de forn sobre paper de cuina i separades suficientment, doncs ha de llevar una segona vegada, doblant la grandària. Tornarem al forn una hora i mitja més.

Com veieu entre el pastat, el primer llevat, donar forma, el segon llevat i fregir, passaran de 4 a 5 hores; això vol dir que ens hi haurem de posar de bon matí o -amb els brunyols no ho he fet mai però amb el pa sí- fent la primera fase a la vigília, deixant que la pasta faci el primer llevat a la nevera.

Hem arribat al desenllaç i hem de posar al foc una cassola amb abundant oli on fregir els brunyols. Quan sigui ben calent, començarem a fregir -penseu que ha de ser una cocció rapida però no gaire, perquè ens quedarien torrats per fora i crus per dins; ni massa lenta que ens quedarien oliosos; si teniu termòmetre a uns 140°, podem comprovar tirant un pessic de la pasta-. En aquest moment, hem de fer una operació important per tal que quedin ben cuits per dins. Cada bola que agafem pressionarem amb el polze i l'índex quedant enfonsat el centre de la bola.

Quan veiem que comencen a enrossir els girem, esperem que uns segons i ja el podem retirar sobre paper absorbent. Només quedarà, si us agraden més dolços, ensucrar-los  per sobre.

No cal que sigui quaresma per fer-ne, els podem fer tot l'any i són un bon substitut dels croissants o els dònuts.

Salut i....anar fent

HERÈNCIA – CREMA DE SANT JOSEP (sense gluten ni llet)

Abans d'ahir mentre feia la crema de sant Josep em va passar pel cap que quan parlem d’herència quasi sempre la relacionem amb diners, béns o propietats.
D’aquestes no n’he rebut cap i ho veig difícil per ara, a no ser que aparegui algun familiar que hagués anat a fer les Amèriques.

Jo em vull referir als béns intangibles, als aprenentatges, coneixements que identifiquem amb alguna persona, o les coses que tenen un valor afectiu més que material.

Dels avis de França n’he heretat l’interès per la política, de la iaia Bienvenida la calma i de l’avi Pepito a més, una enciclopèdia Catalana de l’any 1913 i uns llibres de medecina natural i herbes medicinals.

De la tieta Esther l’autosuficiència, en el sentit d'aprendre a fer-te les coses; ella es feia, entre tantes coses, els cistells, les botifarres, adobava la pell dels conills que escorxava i provava de fer tot el que podia. En conservo la màquina manual de trinxar i embotir. També una guitarra.

Dels avis de Barcelona, la proximitat, l’acolliment i de les tietes també el sentit de l’humor i la passió per la música i el cant.

De la mama, l’interès pel coneixement i la cuina.
Del papa tot el que es refereix a les arts, a l'artesania i a més, a ser autosuficient.
Era un "manetes" i alguna cosa m’ha quedat.

De l’herència culinària de la mama en podria explicar moltes receptes, algunes ja us les he descrit en altres escrits: els arrossos, els musclos revolucionaris, la carn amb bolets i algunes que encara no he compartit.

A casa hi havia uns quants Joseps, començant pel papa, també el meu germà, un tiet, i l’avi de França. Fins a finals dels 70, que es va renovar el calendari de festius, el 19 de març era festa i a casa festa grossa.

La mama preparava crema  i a la tarda venien familiars i amics a felicitar els Joseps i a menjar-ne.

La recepta que jo us explico no és exactament com la feia ella, que l'havia tret de "La Teca".
 L'he adaptada a les intoleràncies que hi ha a casa canviant el midó de blat pel de blat de moro (maizena) i la llet per llet d’arròs.

Ingredients per vuit cassoletes:
Vuit ous
Un litre de llet d’arròs
200 g de sucre
40 g de maizena
pell de llimona
pell de taronja
un canó de canyella
sucre per cremar
50 g de sucre per les clares muntades.


Primer posarem a infusionar la canyella i les pells de taronja i llimona escalfant la llet – de la que haurem reservat un got per diluir la maizena - sense que arribi a bullir.

En un bol gran i abocarem els rovells que, haurem separat de les clares i afegint el sucre batrem amb contundència fins quedi ben lligat i emulsionat. Incorporem la maizena i seguirem batent.

Acabada aquesta operació retirarem les pells i la canyella i incorporarem els rovells batuts a la llet infusionada i retornant el pot al foc suau fins que agafi consistència de crema remenant sense parar.

Ho repartirem a les cassoletes i deixarem refredar.
El fet de cremar-la és optatiu, la mama no ho feia i servia la crema amb una mica de les clares muntades que no tenen més secret que batre-les amb força i anant afegint el sucre fins que quedin amb consistència de punt de neu.

Si com jo disposeu de sifó, us facilitarà una mica la feina, doncs només haureu de batre una mica les clares amb el sucre, omplir-lo, enroscar la càpsula de gas i agitar. Traurem la càpsula, posarem l'embocadura decorativa i deixarem reposar a la nevera.

Si decidiu cremar-la i no disposeu de la planxa de cremar, jo faig sevir un bufet de gas que vaig comprar quan ens van instal·lar-la vitroceràmica i no tenia manera de socarrimar les restes de plomes dels pollastres.

He compartit amb vosaltres aquesta part de la meva herència, per fer un petit homenatge a la mama, que precisament avui hauria fet 91 anys.

Bones postres, salut i......anar fent.