AUTOESTIMA - SARDINES CONFITADES EN ESCABETX.

http://www.bing.com/images

Al meu entendre les persones es diferencien entre les que s'estimen, les que no s'estimen i les que s'estimen massa.

Si aquesta afirmació és certa, en conseqüència, les nostres accions, sentiments, emocions, parteixen d'ella.

Els que s'estimen, segur que saben estimar.
Els que no s'estimen, és difícil que se sentin estimats.
Els que s'estimen massa, no tenen temps per res més.


Ben mirat, però, per regla general va a moments o a temporades i tots, en un moment o altre passem per tots i cada un aquests estats.

http://www.bing.com/images

Hi ha dies, sense saber-ne el motiu m'aixeco amb molta energia, he dormit bé, trobo a la Fina més guapa que mai i li ho faig saber, vaig pel carrer amb el cap ben alt, faig bromes amb la gent que em trobo; en dies així segur que cuino millor, em sento content de mi mateix, en definitiva m'estimo o com diuen els llibres, tinc bé l'autoestima.

http://www.bing.com/images

Hi ha dies que, sense saber-ne el motiu, dormo poc i malament, m'aixeco cansat, ni m'adono que tinc la Fina al costat, preferiria no sortir al carrer i no haver-me de trobar amb ningú.
En dies així la cuina és un refugi.

Resumint tinc l'autoestima baixa.


Segur que hi ha dies que em crec millor que ningú, que

http://www.bing.com/images

vaig donant lliçons a tort i a dret i em creuré un Ferran Adrià a la cuina; dit d'una altra manera, que tinc l'autoestima sobredimensionada.
Però fent honor a aquest estat, no tinc temps ni capacitat per adonar-me'n.

No sé si és primer l'ou o la gallina, si l'actitud que tens davant la vida fa que tinguis alta o baixa l'autoestima o és a l'inrevés, l'alta o baixa autoestima condiciona l'actitud davant la vida.
Segurament a dies és l'ou i a dies la gallina i precisament l'autoestima fa que la memòria es vagi tornant selectiva i vagi esborrant o desactivant els mals records.

foto imatges google

Aconseguir objectius vitals com el fet de mantenir la flama encesa després de quaranta-dos anys de convivència amb la Fina, a pesar de les tramuntanes.
Veure a la Marta, a tocar dels quaranta, sent feliç amb un plat de macarrons i fent abraçades.
Veure la valentia, l'empenta i la capacitat d'empatia de l'Esther.
Veure créixer en Marc fent-se un homenet, la Laura a punt de deixar la infantesa i en Martí avançant amb rapidesa, doncs ja es troba amb el camí fet.

La companyonia dels amics i família, sentint-los a prop tot i la distància.

Els petits objectius quotidians com tenir cura de les hortalisses, de les gallines.

Anar a la fleca i passar una bona estona mentre prenem cafè.

Fer un vol amb la bicicleta i fer servir mínimament l'ajut del motor, a mes de, com diu la Neus Garriga en un dels seus escrits al Facebok:  "la bellesa del paisatge m'emociona. El verd intens, les muntanyes, els prats alimenten cada racó del meu cos"....  i això és com carregar les bateries.

Cuinar un bon àpat i aportar-hi alguna cosa que creus que no ha fet ningú".

Això és el que vaig fer amb les sardines escabetxades que us presento. Segurament que algú les ha fet d'aquesta manera, però jo estic cofoi de pensar que he estat el primer -una beneiteria com qualssevol altra -.
Tot va venir per la necessitat d'eliminar fregits i de la manera que generalment faig el bacallà.

Necessitarem -penseu que és una conserva i val la pena fer-ne forces-:
1 quilo de sardines
tres fulles de llorer
una branca de farigola
una branca de romaní
una cabeça d'alls
uns grans de pebre
una cullerada de pebre vermell
sal
dos bitxos petitons
dos gots d'oli
1/2 de vinagre de vi blanc
1/4 de vinagre balsàmic
un rajolí de ratafia
una cullereta de mel.

Netejarem les sardines traient el cap, les tripes, les escates, les posarem a escórrer i les salarem.
Posarem en un caçó la resta d'ingredients i farem  arrencar el bull.
Apagant el foc i tapant, deixarem infusionar uns 10 minuts.

Col·locarem capiculades les sardines en una cassola, paella o recipient de vidre que aguanti l'escalfor i les hi podem deixar després; la posarem al foc abocant-li l'escabetx pel damunt.
Quan veiem que torna a fer bombolles baixem el foc al mínim i deixem sense tapar entre 12 i 15 minuts.

Les podem servir calentes, tèbies o fredes. El que sí us puc assegurar que és millor menjar-les -si us en podeu estar- l'endemà i com que no les acabareu totes d'una vegada veureu que a mesura que passen els dies els puja l'autoestima i són molt més bones.

Bon profit, salut, republica, ara més que mai  i  ...... anar fent