divendres, 17 d’abril de 2015

DINAR DE FESTA MAJOR-1 : MUSCLOS REVOLUCIONARIS,

Aquest cap de setmana és festa major a Bellcaire d'Empordà, el poble on visc des de l'agost de 1980.
En realitat és la festa petita; amb el temps que porto aquí encara no m'hi he acostumat. Per a mi tenim dues festes majors, aquesta -La Divina Pastora- i la major de veritat per Sant Joan Degollat,-el mateix Joan Baptista, però amb el cap en una safata-que és el patró de Bellcaire, però d'aquest ja en parlaré en un'altra ocasió. Penseu que jo vinc de Sants, actualment barri de Barcelona, on només tenim una festa major per Sant Bartomeu.
La Divina Pastora té una característica no gaire corrent : no te data fixa, això vol dir que es guia pel calendari lunar i sempre cau 15 dies després de Pasqua. Així doncs, a casa serà doble festa major; una per la diada i l'altra perquè és dissabte, dia en que setmanalment ens reunim la família -filles, gendre i nets- L'Esther i en Pere, en Marc, la Laura i en Martí i nosaltres la Fina, la Marta i jo.
Encetarem l'àpat amb els "musclos revolucionaris". Aquest plat que a casa nostra va ser fixa del dinar de Sant Esteve. La recepta, la mama l'havia tret del llibre de cuina "La Teca". Permeteu-me que aquests escrits siguin un homenatge a la meva mare de qui he heretat la passió per la cuina i a Ignasi Domènech cuiner i autor d'aquest llibre editat per primer cop el 1924 (ja va per la 18a edició); el de la meva mare (a la foto) es de la edició del 1945. Us deixo aquest fragment de la introducció:
"En escriure aquest llibre que porta per titol  LA TECA, ho he fet amb la idea d'oferir-vos una obreta molt documentada en l'art del bon cuinar, tant apreciat per tothom especialment per aquells que tenen un remarcat interès en disfrutar d'una bona taula"

Aquesta recepta la presenta així: "Tiberi de musclos amb xampanya begut en porró i dedicat especialment a la dependència de la casa -Fills de Francesc Sabater- de Barcelona, els quals han donat nom a aquest plat d'una manera humorística"
La mama ja va adaptar al recepta suavitzant-la una mica i jo darrerament li he tornat una mica del foc revolucionari original.
Les quantitats dependran de la gent que sigueu, per cada quilo de musclos prepararem : 
En la recepta original son sis o set alls crus; la mama els escalivava i en deixava un de cru; jo n'escalivo quatre i quatre crus. Una bona quantitat d'ametlles torrades, una dotzena més o menys; jo les compro crues i me les torro jo - tenen un sabor més potent-. Dues o tres tomates escalivades sense pell ni llavor, jo hi afegeixo una nyora remullada sense les llavors . Els rovells de tres ous durs dels que en reservarem les clares per decorar. Oli d'oliva, naturalment verge.

Primer courem els musclos al vapor amb un dit d'aigua i una llimona tallada a quarts. 
Per fer la salsa ho posarem tot, excepte l'oli a la batedora o si ho voleu fer com la recepta original anant posant al morter en l'ordre que he anat dient i picant fins deixar una pasta fina i després anant afegint l'oli com si fos un allioli. Jo ho faig amb la batedora seguint el mateix procediment. Jo faig aquesta salsa el dia abans, queden tots els sabors molt més assentats.
Quan ja ho tenim tor a punt ja podem preparar el plat; els musclos els anirem col·locant als plats traient una closca i farcint-los amb la salsa amb una cullereta o millor encara amb la manega pastissera.
I per acabar el plat decorarem amb la clara ratllada escampada per sobre

Demà entraré el rostit i les postres

1 comentari:

  1. Aquests posts tant suculents, més que publicar-los ens els hauries d'enviar fets a casa.
    Esperem el rostit per demà

    ResponElimina