dilluns, 20 d’abril del 2015

TRIOMF - FRACÀS. GELATINA DE MADUIXES

A vegades es guanya, a vegades es perd; a vegades es triomfa, a vegades es fracassa; ara be, crec que podrem acordar que entre una vessant i l'altre, sense que haguem de caure en l'autoengany, com fan la majoria de polítics després de les eleccions, hi ha una colla de matisos que ens ajuden a assumir quina sigui d'aquestes vessants en la que ens trobem abocats.
Ara mateix estic diagnosticat de càncer de bufeta; No crec que ningú ho pugui considerar un èxit o un motiu per estar content, però hi ha mecanismes que ens ajuden a què no ho considerem un fracàs, encara que només sigui dient-nos que hi ha càncers pitjors o que el doctor el té controlat. El que si que està clar és que tot depèn del moment en que ens trobem, em refereixo a l'edat o sobretot a l'estat d'ànim que farà que suportem amb "alegria" el més greu dels nostres mals o ens enfonsem per un ull de poll. Tot això és pot extrapolar a qualssevol activitat o incident de la nostra vida.
A la cuina ens hi trobem sovint; abans d'ahir, per no anar més lluny, les postres no em van sortir be; vaig fer una gela tina de maduixes, però no em va quallar prou be va quedar una mica, bastant aixafat :

aixafat, -ada
1 &adj_cat; afligit, aclaparat, amargat, atuït, aplanat, abatut*, compungit, entristit, dolorit, tribulat, moix.
Antònims: alegre, animat.

Us poso el resultat del diccionari de sinònims per què us en feu una imatge, ja que no vaig ser capaç de fotografiar ho.  Com que l’errada només havia estat en la quantitat de gelatina i no en el sabor en la vàrem menjar i tothom va quedar content.
El que passa és que quan portem temps cuinant ens creiem més llestos que ningú i podem fer les coses a ull i això en pastisseria no hi cap. Com que estava molt entretingut amb els musclos i el rostit, no vaig voler perdre temps en anar a buscar l’arxiu de la recepta i vaig voler confiar en la meva memòria....això em va portar a no calcular be les proporcions entre líquid i gelatina i d’aquí el resultat tan “espatxurrat” ( disculpeu el castellanisme, però no he trobat cap paraula en català que definís més be el resultat).
Us passo la recepta tal com diu l’arxiu que vaig ignorar:

500 g de maduixes.
6 lamines de gelatina.
un got d’aigua.
un pot de ¼ k de melmelada de maduixa.

Posem les lamines de gelatina a remullar
Rentem i tallem a trossets mitjans les maduixes i les reservem; si ho preferiu podeu deixar-les senceres

En un pot posem a escalfar el got d’aigua; no cal que bulli; escorrem les lamines de gelatina ja estovades i les aboquem a l’aigua calenta agitant amb les barilles perquè es desfaci del tot. Quan estigui ben dissolta hi afegirem la melmelada i ho barrejarem .
Preparem un motlle antiadherent ; jo faig servir el de fer corones. Hi posem primer les maduixes quan les tinguem ben distribuïdes pel motlle hi aboquem el líquid que haurem deixat refredar una mica. Quan sigui fred del tot el posem a la nevera ( ha d’estar un mínim de tres hores ). Jo ho faig el dia abans, assegurant així, un millor quallat de la gelatina.
Bon profit i disculpeu la manca de fotografies.

A dalt de tot a l'equerra teniu la opció d'incriure-us per rebre un avis quan hi hagi una entrada nova

1 comentari:

  1. En la primera part del post, ja saps que estic tan aclaparat com tu.
    Intentarem que tot surti bé.
    En el tema de les maduixes... ja no m'hi poso.

    Salut i maduixes!

    ResponElimina