VISITA A L'URÒLEG I FAVES A LA CATALANA

Ahir tenia cita amb l'Uròleg, per comentar els resultats de la biòpsia i decidir el camí a seguir. Com que contava que em tindria el mati ocupat i no em donaria temps de fer el dinar, el dia abans ja l'havia deixat preparat, a punt de l’últim cop de foc.

Al matí la Fina havia collit i pelat les faves i jo comprat a Can Santi -la carnisseria- el costelló, la ventresca i la botifarra negra, a ca la Pepeta -botiga de queviures- m’havia firat  un farcellet d’herbes, que fan ells mateixos, amb llorer, menta, marduix, farigola i julivert a més d’uns allets i cebes tendres.

A la tarda, un cop acabada “la Riera” em vaig posar a la feina.

Jo les faig d’aquesta manera:

Primer enrosseixo el costelló i la ventresca, remenant amb tendresa i a foc suau. Un cop estan al seu punt de rostidets, que és el vostre, hi afegeixo la resta d’ingredients seguint aquest ordre -no crec que sigui molt important l'ordre, però a mi m’agrada seguir aquest ritual- primer els allets; li dono un parell de voltes i segueixo amb la ceba tendra, les faves, el farcellet d’herbes i un vaset de vi ranci. Un pessic de sal, un de pebre i deixo que es vagi fent a foc lent, donant-li una ullada de tant en tant, uns vint minuts. Quan ha passat un quart d’hora hi poso la botifarra negra tallada a rodelles i sense pell que deixarà anar el seu característic sabor en aquests minuts que queden de cocció.

-Els temps de cocció depenen molt de lo tendres que siguin les faves.-

Un instant abans d’apagar el foc hi tiro un rajolinet de ratafia; temps enrere hi tirava anís, però la ratafia li dona un toc especial.

No cal dir que, ahir, tornant de Girona, el pensar amb el plat de faves que m’esperava i un cop a casa menjar-lo, em va ajudar a esvair el regust que m’havia deixat la visita al metge, doncs a més del carcinoma papil·lar que m’havia tret en la darrera intervenció (RTU), la biòpsia havia donat com a resultat un carcinoma “in situ”, això si, sense infiltració. 

I anar fent.