Hi ha moltes maneres de mirar, tantes com de sentir-te mirat.
En general totes van acompanyades d’un gest que ens ajuden a
interpretar-les o a confondre'ns.
Mirades de solidaritat...
Mirades que et fan posar vermell.
Mirades de “ai no sé
que dir...”
Mirades de reüll.
Mirades encantades.
Mirades de desig.
Mirades de condol.
Mirades de sorpresa innocent......
Però també ens trobem, o així les interpretem, amb mirades
que eviten creuar la mirada, amb mirades de rebuig, de “pietat”, d’incomprensió,
d’intolerància, amenaçadores.....que ens poden pertorbar.
A casa, pels nostres handicaps, estem acostumats a tota
classe de mirades i hem après a interpretar-les de la manera més positiva
possible; és una qüestió de supervivència emocional.
Un exemple: quan les nenes eren petites i encara vivíem a
Barcelona; la Marta cap a dos anys i l’Esther encara no un, si feia bo, teníem
el costum d’anar a fer un vol per les Rambles de Barcelona; érem conscients que, sense voler-ho, fèiem un espectacle. Sé que
és difícil fer-vos una imatge, però proveu : la Fina asseguda a la seva cadira
de rodes amb l’Esther a la falda, empenyent el cotxet on anava la Marta, que
pels que no ens coneixeu, te la síndrome de Down i jo empenyent la Fina i entre
tots formant un tràiler
Fa dies que, pel meu estat, en rebo o interpreto moltes de
les primeres.
La que rebo cada dia i a tota hora és la de la Fina. Una
mirada que resulta ser compendi de totes les primeres i que em carrega
d’energia i m'és un bàlsam per l’anima.
....I anar fent.
Disculpeu, però avui no hi ha recepta; a veure
si demà us passo la dels canalons.
La recepta dels canalons serà benvinguda, però em sembla que m'agrada més el que expliques avui.
ResponEliminaAl llarg de la vida hem fet moltes mirades.
Potser algunes les rectificaríem i d'altres les faríem durar més.
Afegeix una mirada que us envio des de casa.
Una mirada d'amor.
És molt bonic parlar de mirades, i també molt bonic saber-les llegir i interpretar.
ResponEliminaÉs un regal veure les vostres mirades.
Tant vital, intensa, riallera la de la Fina. Plena d'espurnetes. Serena, pacífica, neta, amb un deix de tristesa la teva.
Us envio jo també la meva. A veure si la sé enviar com la vull. Còmplice.
Disculpa que no t'hagi respost, però no estic acostumat a rebre comentaris i a mès no rebo avís. Ara fent un repàs a les entrades l'he vist.
ResponEliminaPer la teva interpretació de les nostres mirades, sembla que ens coneguis de tota la vida.
Si que he rebut la teva complicitat. Moltes gracies