AMOR I CUINA - SOPAR AFRODISIAC

En l’amor, em refereixo a l'amor en la parella, tots fem el que podem, el que sabem o el que hem après, que no sempre lliga  amb el que ens han ensenyat. 

Hi  tenen un pes important les conviccions, siguin ideològiques, ètiques o religioses. També hi té a veure, com no, el sexe. Si t’entens amb la teva parella al llit, és mes fàcil que la resta funcioni millor; amb això no vull dir que el sexe ho arregli tot. 

Però  sobretot, quan parlem d'amor per sempre, hi té a veure la connexió, allò que en diuen la química i que difícilment podem trobar-hi una explicació racional.

 

Primer acord que arribo amb mi mateix, no sé si vosaltres que em llegiu hi estareu, també : “l’amor és irracional”.

Una frase que em va quedar per sempre, és una que forma part del diàleg entre un cavaller croat i la Mort en la pel·lícula“El setè segell”  d’Ingmar Bergman (cliqueu sobre el títol, per saber-ne més) que vaig anar a veure per primera vegada cap els 70 amb en Josep Mª, el meu germà, crec que al cine Femina; deia així: “En un mon d’imperfeccions, la imperfecció més perfecta és l’amor”.

En general quan parlem d’amor estem parlant de parella, però va lligat a diferents vessants de la vida. El diccionari en diu això:

amor

1 1 m. o f. [LC] Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa. Amor paternal, filial. Amor a la pàtria. Amor a la veritat, a la justícia. Posar amor a algú, en alguna cosa.
1 2  [LC] amb amor loc. adv. Amb aquella atenció especial que dicta l’amor a alguna cosa. Estudia amb amor.
1 3  [RE] amor de Déu Amor de l’ésser humà per Déu.
1 4  [PE] [PS] amor propi Estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres, a no fer un mal paper, etc.
1 5  [LC] per amor a l’art loc. adv. Desinteressadament.
1 6  [LC] per l’amor de Déu loc. adv. Per caritat.
2 1 m. o f. [LC] Afecció tendra i apassionada per una persona. L’amor que sentia per aquella dona.
2 2 m. o f. [LC] Passió sexual. Recordava els amors de la seva joventut.
2 3 m. o f. [LC] per ext. Els amors dels ocells.
2 4  [LC] [FLL] amor cortès Concepció de les relacions amoroses, enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama.
2 5  [LC] amor lliure Llibertat en les relacions sexuals.
2 6  [LC] fer l’amor Tenir relacions sexuals.
2 7  [LC] fer l’amor a algú Festejar-lo. Fa temps que li fa l’amor però ella no es decideix.
3 m. o f. [LC] Objecte de l’amor. Les obres d’art són el seu amor.

No hi diu res de l’amor en la cuina; “amor a la cuina....cuinar amb amor “ però ho podríem incloure en  l’accepció 1 2  :  "Amb aquella atenció especial que dicta l’amor a alguna cosa."

Un dels ingredients indispensables en la cuina és l’amor; no diré que no es pot cuinar sense amor, però es nota en el resultat final.

Digueu-me obsés però jo relaciono la cuina amb el sexe. 

Unes vegades és un “pim pam”, - uns ous ferrats -. 

Altres, improvisat, però amb elaboració i culminació ben acurades,- una torrada sucada amb all, tomata i oli i una mica d'embotit. 

Sovint rutinari o de manteniment - bullida i tall a la planxa -.

Altres, previst...imaginat, preparat amb preliminars elaborats, es a dir, el que en diem una nit de passió, - que a la cuina seria un dinar de festa major -.

Per una nit de passió, una bona manera de començar és amb un sopar d’aquells que en diuen “afrodisíacs”, encara que el veritable afrodisíac, som nosaltres mateixos.

Cal que aquest àpat no sigui gaire carregat i no haurem d’abusar de l’alcohol per no fer malbé el final feliç.

Per començar farem unes figues amb anxova i escates de parmesà, acompanyades de rúcula regada amb una vinagreta de mel.

Seguirem amb unes cloïsses amb carxofes al vapor.

I rematarem, vull dir, començarem a rematar, amb una crema de llimona amb encenalls de xocolata.

Per fer l’amanida no precisem gaires explicacions; fora de temporada de figues es pot fer amb boletes de meló. 

Si son les figues, després d’haver-les netejat, les partim per la meitat amb pell i tot, hi posem mig filet d’anxova i unes escates de parmesà, crec que amb un parell de figues ja fareu i al voltant hi posarem les fulles de rúcula. 

La vinagreta la farem amb una part de mel, una d’oli d’oliva, una del vinagre que preferiu (el balsàmic queda molt bé) jo hi poso un que em faig jo amb mores, (algun dia us l’explicaré) una de mel i un xic de mostassa.

Pel segon plat, pelarem les carxofes i les tallarem a octaus, procurant deixar un tros de la cua i les courem al vapor uns 5 minuts, després de tenir-les una estona en un bol amb aigua i llimona. Reservem.

En una paella o cassoleta i posarem un bon raig d’oli uns quants alls amb pell, però esclafats i els deixarem que es facin fins a torrar-se, sense que s’arribin a cremar; si us agrada una mica el picant, hi podeu posar un bitxo petit. Hi abocarem les cloïsses que haurem tingut una hora abans en aigua i sal, perquè treguin la possible sorra i ens estalviem així un disgust al ben mig del sopar. Quan s’obrin hi afegirem les carxofes i li donarem un parell de voltes ja fora del foc.

Per fer la crema de llimona us passo la recepta que faig sevir, només amb l’afegit dels encenalls de xocolata - cliqueu aquí , aquesta és amb Thermomix i en aquest altra, per fer-la a ma - cliqueu aquí .

Bon profit, salut i...anar fent