En Pere, el meu consogre, em va portar una altra galleda de tomates xerri, set quilos i escaig. Tenim molt bona relació amb els consogres i fan goig els dinars que fem els Solés Puig/Pujol Perez. És una sort això, conec poca gent que la tinguin com nosaltres. Ja ens coneixíem des de que vivim a Bellcaire i abans que l'Esther i en Pere comencessin a anar junts ja la fèiem petar quan ens trobàvem pel carrer. Resulta encara més agradable pel fet que som molt diferents, tant d'edat com de manera de ser i de fer, però tenim una cosa en comú, ens agrada la família. Com podeu veure torna a sortir la família; digueu-me antic però com ja he dit altres vegades crec que, per bé o per mal, tot parteix, passa o acaba en la família.
L'altre l'he feta omplint la plata del forn de les tomates, escampant-li per sobre dues cebes tallades juliana, uns quants alls xafats i esmicolats, farigola, romaní, orenga, alfàbrega, sal, pebre i un bon raig d'oli i un altrae d'oporto. Ho he posat al forn a foc suau, uns 150º, durant mitja hora, mes o menys fins que es comencen a pansir. Tot seguit els he empotat deixant una mica d'espai per posar-hi unes olives negres i a continuació els he emplenat d'oli d'oliva bo, jo li poso de Pau.
Fets així poden ser un bon acompanyament en amanides o guarnició per carn o peix. Caldrà esperar un temps perquè els sabors s'agermanin i arribin al seu punt òptim per consumir-los.
Bon profit, salut i .....anar fent
Com que ja tinc ketxup per tot l'any, per tota la família i amics, amb les que ja m'ha anat portant, amb aquestes he pensat fer algun altra tipus de conserva. Així doncs, he anat a fer un passeig per internet a veure quines altres possibilitats tenia. Pels que ens agrada la cuina, internet és una mina, suposo que per altres coses deu ser igual. Moltes receptes les faig al peu de la lletra altres les adapto a la meva manera i moltes, la majoria, en faig un compendi de vàries. N'he trobat dues i l'altra me l'he construït jo, encara que segur que en algun lloc ja està inventada. Les dues primeres no les descric, doncs millor les veieu directament allà on les he tret .La primera és una conserva al natural : Clica aquí (només hi he afegit un rajolí de vi ranci). Aquesta és amb vinagre : clica aquí. (en aquesta he canviat les escalunyes per ceba de Figueres)
L'altre l'he feta omplint la plata del forn de les tomates, escampant-li per sobre dues cebes tallades juliana, uns quants alls xafats i esmicolats, farigola, romaní, orenga, alfàbrega, sal, pebre i un bon raig d'oli i un altrae d'oporto. Ho he posat al forn a foc suau, uns 150º, durant mitja hora, mes o menys fins que es comencen a pansir. Tot seguit els he empotat deixant una mica d'espai per posar-hi unes olives negres i a continuació els he emplenat d'oli d'oliva bo, jo li poso de Pau.
Bon profit, salut i .....anar fent
Quin vermell els tomàquets. Quin goig les conserves!
ResponElimina