font: google |
-Sí, sí, Cesc a la puta merda tot plegat!!
-Però a què ve això Quico...?
-Doncs que ja n’estic un pel fart d’aquesta puta merda de
vida!!
-Vols dir que no en fas un gra massa.
-Potser si, però això no treu que en tingui un fart.
-Però Quico, tens una dona que t’estima i estimes...
-Si.....
-Tens unes filles i uns nets que t’estimes i t’estimen
-Si...
-Vas a fer un vol en bicicleta pels camins de Bellcaire, La Tallada, Tor, Albons, Ullà......
-Sí ....però..
-Vas a cantar..
-Però no tinc feina....ni crec que en pugui tenir., no
tinc salut, ni il.lusions, ni esperances.
-També has de reconèixer que tampoc has fet gaire per trobar
feina.
-Ja ho sé Cesc, però em reconeixeràs que quan m’ha sortit una
possibilitat he hagut d’advertir del meu estat de salut i els handicaps
familiars.
font: google |
-Tampoc calia..ets tant pur, tant primmirat..sempre trobes excuses; ..primer agafes
la feina, que a lo millor en mesos o anys no et rebrota. I això que dius dels handicaps, ja hi trobaríem solució.
-Això, Cesc, no ho sé fer, a més en l’ultima feina que vaig
tenir, al cap de quinze dies em ve la merda d’ictus ....només em
va fer perdre dos dies de feina, perquè va ser en cap de setmana, però ja tens
penjat el cartell de perill. Ja no m’han tornat a cridar més.
-Tot el que vulguis, però el país està ple d'aturats en
condicions molt pitjors que tu i en quant al ictus, no va ser res....
-També tens raó....sempre hi ha algú que està pitjor.
font google |
Però és que...Cesc, reconeix-me que ni malalties sé tenir.
Tinc un ictus i és una merda d’ictus.... és el que té l’hipertensió, la
malaltia invisible, en diuen; la vellesa prematura, en deien. I ja està, ningú
se’n adona, si no és que t’agafa un
ictus, encara que sigui un puto microictus de merda...quedes senyalat. El càncer de
bufeta, una puta merda de càncer, que no dona molesties , que no provoca
dolor ni cap classe de símptoma, però que, només aquest any, en cas
d’estar treballant hauria perdut, posats l’un sobre l’altre, entre crioscòpia,
ecografies, analítiques, rebrot del càncer amb la seva corresponent intervenció
i quimioteràpia posterior, cap a quaranta dies laborables.
-D’acord, Quico una mica de raó tens, però quants voldrien
estar com tu, lliure tot el dia, fent el que t’agrada, anat cada mati a fer el cafè
a la fleca amb la teva estimada, que per cert, ella si que té raons per
queixar-se.
-Hosti Cesc, ara sí que m’has tocat de ple, m’estàs dien soc
un egoista que només em miro el melic. I tens raó, comparat amb ella no em puc
queixar de rés i porta un any que deu ni do; però, convindràs amb mi que, ben mirat, el que li passa a ella
em passa a mi també.
-Veus com només penses en tu!!!.....és ella que pateix els seus mals.
-Sí, d'acord i jo els meus,.....però ens repercuteixen. Ens hi vàrem comprometre, recordes “ jo
et prenc a tu muller / marit, i et prometo que estaré amb tu en la prosperitat i en l'adversitat,
en la salut i en la malaltia, i que t'estimaré i t'honraré tota la vida”. Sí,
noi, des de fa quaranta anys, formem un pack i no me'n he arrepentit mai. Potser per això, per l’any que
portem, que d’una cosa hem anat a l’altre, amb només un parell de mesos de
descans..... ens va minant per dintre i et venen ganes d’engegar-ho a la puta merda
tot plegat.
-Bé Cesc, ja en tinc prou d’aquesta cançoneta, aixeca l’ànim,
que els nostres ens necessiten; para ja de fer el ploricó, i aprofita l’ara que
ja comença a ser tard.
font: google |
-Va Quico deixa'm estar, ja m’ho sé tot allò de .... “el
problema no és el problema sinó com l’afrontes”...o, “si el problema no té
solució, perquè et preocupes i si en té....perquè et preocupes” .....o, “la vida és
tot allò que passa mentre estàs ocupat amb els teus problemes”; frases que
queden molt bé al feisbuc, però que em posen dels nervis. Així que deixa'm
estar, deixa'm gaudir del rebolcar-me en la meva pròpia merda, com si fos un garrí,........ que ja em passarà.
-Doncs fins aqui he arribat, Cesc, no aguanto més aquesta
pudor, si et rebolques tu, m’enmerdes a mi. Així que amunt, que hem d’anar a
votar......per cert ja saps a qui votaràs?
-No sé si hi aniré, però en tot cas estic per votar a “En Comú”
-Doncs
jo vull votar en clau catalana i només em queda ERC, així que ens haurem de
posar d’acord que només tenim una papereta.
T'aplaudeixo calorosament aquest diàleg. És d'una gran profunditat i planteja reflexions per passar-nos-hi la resta de la vida. Sempre hi estem ficats en diàlegs interiors. Milors o pitjors. Aquest és dels bons!!!
ResponEliminaAmunt en Cesc! Molts ànims i molta admiració, per aquests Cesc positiu i creatiu...
Que sense en Cesc que tots portem dins (malauradament també hi portem un Quico) no aniríem enlloc.
Però saps? També vull trencar una llança a favor d'en Quico, perquè què coi? també tenim dret a protestar una mica d'allò que ens fa mal. Només faltaria!!! Ben fet, Quico, tu rondina una mica, desfoga't i després, creu-me, fes cas a en Cesc i et sentiràs molt millor.
Una abraçada ben forta, Francesc!!! Amb els millors desitjos de salut i d'amor...
Si només teniu una papareta, a
Gràcies per les teves paraules....porto uns dies molt Cesc i en Quico és qui em posa a lloc crec has confos els noms. Tens raó trencant una llança per en Quico( en realitat Cesc,); sense ell seria un xaiet, conforme i resignat.
EliminaJa he anat a votar fent cas a en Quico que em recomenava fer-ho en clau catalana.
Ah! Jo entenc que el que diu a la "puta merda tot plegar", com que anomena en Cesc, ha de ser en Quico... Però l'autor ets tu i tu manes...
EliminaDe tota manera ens fan falta tots dos... Tens raó!
Tens raó!!....soc jo que a vegades ja no sé qui soc!!! i em faig un embolic amb mi mateix....
EliminaQuico-Cesc: coincidim en tantes coses...
ResponEliminaEn el nom, en la malaltia, en tenir l'estimada també malalta, en el vot, en la bicicleta, en els dubtes...
En la feina no, però t'haig de dir que en aquestes circumstàncies llevar-se cada dia per anar al tall no és cap ganga.
Ara estava escoltant el "don't worry be happy" en la versió en català que ha enregistrat el quartet Mèlt en el CD de la Marató: "Somriure és fàcil". No ho és pas Cesc. Però només ens podem salvar de la "depre" nosaltres mateixos. Ningú més ho pot fer.
O sigui, endavant. Somriure (Sí, sí) és fàcil. I xiular content de viure mentre pedalem també.
Sort en tinc del Cesc que m'empeny i em fa viure, veure i apreciar el que tinc, més que queixar-me del que em falta.
ResponEliminaAvui pot ser un gran dia.