de retrobament.
Abraçades amoroses,
amigues,
tendres,
intimes.
Abraçades compromeses,
mediàtiques,
diplomàtiques,
Confesso que no soc d’abraçades, no perquè no m’agradin sinó
perquè no en sé reconèixer l’ocasió, l’oportunitat, la necessitat, la conveniència
o senzillament per vergonya, pudor, escrúpols, timidesa o incapacitat
per copsar com serà rebuda. Per sort tinc a casa la reina de les abraçades, que
m’ajuda a treure’m les manies. La Marta no es pregunta si caurà bé o no, si
serà oportuna o no, ella abraça a tothom i en tot moment. Algunes son rituals i
altres espontànies però totes igualment sentides. L’Esther també és d’abraçar,
han sortit a sa mare que és molt d’abraçar i ho fem sovint però on més a gust
ens abracem és al llit, allà estem al mateix nivell i més còmodes. Ho dic, pels
que no ens coneixeu, perquè anant, ella, asseguda jo m’he d’ajupir i això costa
cada cop més. Recordo encara quan érem joves, abans de tenir les nenes, quan
ella podia caminar a estones amb els bitutors i bastons, ens podíem abraçar
drets........( aquí he fet un sospir que no sé com transcriure i no sé si ha
estat per enyorança d'abraçades verticals o enyorança de joventut).
Les abraçades donen escalfor, acolliment, afecte, amor,
sentiment, et fan sentir que formes part d’alguna cosa que va més enllà de tu
mateix. Et donen i dones energia, encara que només sigui per un instant.
Fins que ens van trobar la intolerància al gluten, cada dissabte
i diumenge, la Marta tenia per esmorzar croissant. Ara li faig magdalenes o
coca que li agraden molt i les agraeix amb una abraçada. Ahir vaig fer-les de
llimona –tinc el llimoner a vessar- i mandarina; és una variant que he adaptat d’una
recepta de coca de taronja que vaig trobar a internet (cliquéu aquí)
Ingredients:
Una llimona, si és petita, dues
Una mandarina
Dos ous
200g de farina de rebosteria sense gluten
110g d’oli d’0liva suau
250g de sucre
un sobre de llevat s/gluten
un polsim de sal
un grapat de gotes de xocolata s/gluten
Rentem la llimona i la mandarina i en fem trossos, havent
retirat el blanc central i els possibles pinyols; ho posem en un pot gran i ho triturem
amb la batedora elèctrica. Afegim la resta d’ingredients i ho batem fins que
quedi una crema esponjosa.
Jo omplo sis motlles de magdalena i la resta en una plata de
coca de 24 cm on he posat un paper de cuina al fons i hi tiro les gotes de
xocolata, ajudant a que s’enfonsin picant una mica la plata i pitjant amb l'ajuda d'un
escuradents. Ho posem tot a la nevera uns 30 minuts. Entretant escalfem el forn
a 180º i quan hagi passat aquest temps ho introduïm al forn on estarà entre 25
a 30 minuts. Punxeu per comprovar.
Jo ho he fet amb la Thermomix i podeu veure el procediment a l'enllaç que us he adjuntat més amunt,
Un bon esmorzar després d’una bona abraçada amb la persona
estimada.
Salut i .......anar fent
Feu-me un lloc a aquestes abraçades (amoroses-amigues-tendres) tan dolces com les magdalenes.
ResponEliminaAquest cap d'any espero tindrem molt temps d'abraçar-nos.
EliminaNo en podem deixar escapar ni una d'abraçada... la vida sense les abraçades seria molt trista. Tens sort de tenir la reina de les abraçades amb les seves dames d'honor que també ho són.
ResponEliminaHe de provar aquestes magdalenes...
Amb el temps he aprés a no deixar-ne escapar ni una....darrerament fins i tot els arbres abraço.
EliminaSi no tens conflicte amb el gluten, amb farina de blat queden més flonjes, però no més bones.
Confirmo que la Marta es d'abraçades sentides !!!
ResponEliminaSon la meva medicina diaria..."més abraçades, menys ansiolitics"
Elimina