LA CUINA I LA MUSICA

La música, com la cuina, han estat presents en la meva vida des que vaig néixer i segurament ja abans. El papa era músic, autodidacte tot i que li va  donar  classes la senyora Prunera, professora de música , per qui van passar la majoria de músics d’aquella època que vivien a Sants.

De jove havia tocat a l’orquestra del “Iris”, sala d’espectacles del carrer València. Tocava el violi, el saxo i el piano. 

Va haver de deixar de dedicar-s’hi professionalment, en plena postguerra, per ajudar a l’avi Ramon que era representant comercial.

Va ser d’aquesta manera que va conèixer a la mama que, recent tornada de França, vivia a cal tiet Agustí, germà de la iaia Bienvenida i tenia botiga de queviures -“colmado”- a la cantonada del carrer Andalusia amb Sagunt -“Saguntu”- en dèiem. 

Per fer diners per casar-se, es va vendre el saxo. El piano i el violí que teníem a casa l’havia comprat als encants. Va seguir l’activitat musical a l’Escola Cantorum del Centre Catòlic de Sants, de la que va arribar a ser director. Va composar algunes peces de les que recordo, sobretot el vals “Isabel” dedicat a la mama. Dels quatre germans només la Isabel, la petita, va seguir estudis musicals. Ha estat en la següent generació que han ressorgit els músics. L’Aleix , fill d’en Ramon, el germà gran, toca la guitarra i està i ha estat, en diferents grups. L’Adrià i en Carles, fills de la Isabel, la germana petita, toquen la bateria, tot i que en Carles està més decantat cap a la cuina, l’Adrià s'hi vol dedicar més de ple, ha fet musicologia i ara està fent interpretació.

L’Esther, la meva filla, va fer tots els estudis de musica i fins a quart de piano, i actualment canta al Cor Gospel Viu.    Cap s’hi pot guanyar la vida, però son joves encara.

Jo només vaig arribar a rascar una mica la guitarra, entossudit a no aprendre solfa, tot i la insistència del papa. Me’n he penedit tota la vida. Però sempre he tingut algun contacte amb la música, participant durant anys als cors de Bellcaire o en tallers musicals.

A casa, temps enrere, el tocadiscs o la casset, ara el CD o l’ordinador i sempre la radio, eren els encarregats d’embolcallar l’ambient de música. A la cuina, cuinant, sempre acompanyat de música. Música de fons i la musica que crea el que s’està cuinant; la musica del sofregit, del bullit, del guisat, de la batedora, de remenar la cassola, el molinet, el ganivet de serra quan tallem el pa recent comprat i cruixent –això era abans, ara el pa sense gluten no cruix sinó és just al sortir del forn–

Taller de cant polifònic a Bellcaire

Qualssevol soroll que es produeix mentre cuines pot resultar musical, perquè....què és la musica sinó sorolls harmonitzats.
Que tingueu una bona entrada d'any i la resta també, a ser possible, amb bona cuina, bona música, salut i .....anar fent.