REPTES - ARRÒS NEGRE A L'OLLA EXPRÉS

La vida és un repte, diu una frase d'aquestes que volen dir molt però no diu gairebé res.
Jo la completaria dient, "la vida és un conjunt de petits i grans reptes; uns que busquem, altres que ens vénen donats i fem el que podem amb ells".

Tothom té els seus i els que per uns són de gran dificultat per altres són d'allò més fàcils. De ben petits ens anem enfrontant a tota classe de reptes que ens van formant i ens fan créixer, no només quan els superem, també quan no assolim l'objectiu fixat....."fent i desfent es fa l'aprenent".

A vegades, assolir petits reptes et deixen més satisfet que altres més grans i plens de dificultat. Això m'ha passat a mi aquest diumenge. Com més gran et fas menys reptes et queden per assolir i menys ganes de proposar-te nous desafiaments. En tenia un pendent i ja sé que quan us l'expliqui us semblarà una poca-soltada.

Ja us he comentat en algun escrit que la mama era la reina dels arrosos, que fins i tot era capaç de fer-ne en l'olla exprés i jo sempre he anat trobant excuses per no provar-ho, sobretot per la por al resultat final, al calcul del temps....em faltava atreviment.

Darrerament ja faig una part de l'arròs a l'olla exprés, per tal que les viandes quedin més tendres i fàcils de mastegar.
Aquest diumenge quan va arribar l'hora de posar-hi l'aigua em vaig omplir de valor i com aquell que es llença al vuit em vaig dir "és el moment". Amb l'ajut de l'amic Google em vaig assegurar del temps de cocció i comptant que els déus m'estaven a favor, el resultat final va ser un arròs que ningú hauria dit com estava fet.

Tot plegat va venir perquè tenia assaig de cant de Bandera de Catalunya a les 12 h i no podia ni volia renunciar a l'arròs dominical.

Doncs, som-hi.
Ingredients per quatre:
300 g d'arròs
800 g de brou o aigua
una tira de costelló tallat petit
4 salsitxes
una sèpia
les potes, ales i tinta que em van sobrar dels calamars a la romana que vaig fer el dia abans
4 galeres
un grapat de gambes blanques, que són quasi igual de bones i a la meitat de preu
8 alls xafats, no tallats
1/2 pebrot verd, tallat a daus
un gotet de puré de tomata
una tasseta de vi ranci
sal i pebre

Posarem a rostir les carns a l'olla exprés amb un bon raig d'oli, havent salpebrat el costelló; quan estiguin ben tustades, les reservem.

Tot seguit donarem volta i volta a les gambes i galeres i reservem.
Després hi tirarem els alls i quan comencin a enrossir, afegim el pebrot, la sèpia i restes de calamar, remenant tot plegat amb il·lusió.

Aquestes operacions excepte les carns ho farem a foc fort, per tant hem d'estar-hi a sobre.
És el moment de regar-ho amb un bon raig de vi ranci i quan ens sembli que ha evaporat l'alcohol hi aboquem el puré de tomata i a continuació, després d'haver remenat bé tirarem la bosseta de tinta.

Jo prefereixo la tinta del calamar a la de la sèpia; potser és mania però quan hi he posat la de la sèpia he tingut la digestió més pesada. El mateix em passa amb la melsa.

Després de comprovar que no estigui massa eixut, en aquest cas hi afegirem un xic d'aigua o brou, ja podem tapar l'olla; en el moment que comenci a xiular abaixarem el foc i comptarem 15 minuts. Es fa imprescindible, si sou de fàcil distracció, un avisador que ens evitarà desastres no desitjats i de difícil solució.

Passat aquest temps retirarem l'olla del foc per descomprimir i poder obrir l'olla.
Com que arribat a aquest punt vaig haver de marxar a l'assaig, vaig deixar que es descomprimís lentament conservant així tots els sabors i nutrients.

Tornant de l'assaig vaig destapar l'olla i posar a foc viu el pot amb l'aigua on hi havia afegit els caps de les gambes. Mentrestant abocava l'arròs a l'olla que també tenia a foc viu, per tal de sofregir-lo una mica mentre bullia l'aigua. Arribats a aquest punt hi vaig abocar l'aigua bullent i després de donar-li unes voltes i salar, vaig tapar l'olla i quan va començar a xiular vaig programar 5 minuts  l'avisador.

Un cop culminat el temps, com que era una mica tard vaig anar pel dret, posant l'olla a l'aigüera sota l'aixeta d'aigua freda es va descomprimir en un moment.
Quan destapem l'olla hi afegirem les galeres i les gambes que s'acabin de fer amb l'escalfor.

He de dir que el moment d'obrir l'olla i veure el resultat és difícil d'explicar en paraules, com és difícil d'explicar les sensacions d'haver assolit un repte, per petit que sigui i haver-me acostat al nivell arrossaire de la mama.
Espero que ho proveu i us deixo amb un tast de Bandera de Catalunya.

Bon profit, salut, república.....ara més que mai, i ..... anar fent.