HERÈNCIA – CREMA DE SANT JOSEP (sense gluten ni llet)

Abans d'ahir mentre feia la crema de sant Josep em va passar pel cap que quan parlem d’herència quasi sempre la relacionem amb diners, béns o propietats.
D’aquestes no n’he rebut cap i ho veig difícil per ara, a no ser que aparegui algun familiar que hagués anat a fer les Amèriques.

Jo em vull referir als béns intangibles, als aprenentatges, coneixements que identifiquem amb alguna persona, o les coses que tenen un valor afectiu més que material.

Dels avis de França n’he heretat l’interès per la política, de la iaia Bienvenida la calma i de l’avi Pepito a més, una enciclopèdia Catalana de l’any 1913 i uns llibres de medecina natural i herbes medicinals.

De la tieta Esther l’autosuficiència, en el sentit d'aprendre a fer-te les coses; ella es feia, entre tantes coses, els cistells, les botifarres, adobava la pell dels conills que escorxava i provava de fer tot el que podia. En conservo la màquina manual de trinxar i embotir. També una guitarra.

Dels avis de Barcelona, la proximitat, l’acolliment i de les tietes també el sentit de l’humor i la passió per la música i el cant.

De la mama, l’interès pel coneixement i la cuina.
Del papa tot el que es refereix a les arts, a l'artesania i a més, a ser autosuficient.
Era un "manetes" i alguna cosa m’ha quedat.

De l’herència culinària de la mama en podria explicar moltes receptes, algunes ja us les he descrit en altres escrits: els arrossos, els musclos revolucionaris, la carn amb bolets i algunes que encara no he compartit.

A casa hi havia uns quants Joseps, començant pel papa, també el meu germà, un tiet, i l’avi de França. Fins a finals dels 70, que es va renovar el calendari de festius, el 19 de març era festa i a casa festa grossa.

La mama preparava crema  i a la tarda venien familiars i amics a felicitar els Joseps i a menjar-ne.

La recepta que jo us explico no és exactament com la feia ella, que l'havia tret de "La Teca".
 L'he adaptada a les intoleràncies que hi ha a casa canviant el midó de blat pel de blat de moro (maizena) i la llet per llet d’arròs.

Ingredients per vuit cassoletes:
Vuit ous
Un litre de llet d’arròs
200 g de sucre
40 g de maizena
pell de llimona
pell de taronja
un canó de canyella
sucre per cremar
50 g de sucre per les clares muntades.


Primer posarem a infusionar la canyella i les pells de taronja i llimona escalfant la llet – de la que haurem reservat un got per diluir la maizena - sense que arribi a bullir.

En un bol gran i abocarem els rovells que, haurem separat de les clares i afegint el sucre batrem amb contundència fins quedi ben lligat i emulsionat. Incorporem la maizena i seguirem batent.

Acabada aquesta operació retirarem les pells i la canyella i incorporarem els rovells batuts a la llet infusionada i retornant el pot al foc suau fins que agafi consistència de crema remenant sense parar.

Ho repartirem a les cassoletes i deixarem refredar.
El fet de cremar-la és optatiu, la mama no ho feia i servia la crema amb una mica de les clares muntades que no tenen més secret que batre-les amb força i anant afegint el sucre fins que quedin amb consistència de punt de neu.

Si com jo disposeu de sifó, us facilitarà una mica la feina, doncs només haureu de batre una mica les clares amb el sucre, omplir-lo, enroscar la càpsula de gas i agitar. Traurem la càpsula, posarem l'embocadura decorativa i deixarem reposar a la nevera.

Si decidiu cremar-la i no disposeu de la planxa de cremar, jo faig sevir un bufet de gas que vaig comprar quan ens van instal·lar-la vitroceràmica i no tenia manera de socarrimar les restes de plomes dels pollastres.

He compartit amb vosaltres aquesta part de la meva herència, per fer un petit homenatge a la mama, que precisament avui hauria fet 91 anys.

Bones postres, salut i......anar fent.