EL NOSTRE PA DE CADA DIA – PA SENSE GLUTEN.

“El pa nostre de cada dia”, és una frase que utilitzem sovint quan volem expressar la quotidianitat, referint-nos a coses que fem a diari: anar a comprar, a fer el cafè,  cuinar, treballar, pendre les pastilles....algunes d'aquestes coses, varies vegades al dia.

El seu origen està en el “Pare nostre”, oració principal dels Cristians de totes les seves branques i deu la seva importància a que, segons l’evangeli, va ser ensenyada pel mateix Jesús. Fa referència a que no ens falti l’aliment diari.

Ahir veient, amb els meus nets “El chico” de Charlot, en un moment donat es posen a resar al costat del llit; en Martí, el petit, em va preguntar que feien, li vaig respondre que estaven resant i ell va dir ....que vol dir resar?. Em vaig adonar que en els darrers 50 anys hem passat de tenir la religió centrant les nostres vides, d’una manera obligada, consentida o desitjada, a no saber-ne res o molt poc. Ho vaig trobar xocant.

No soc partidari de les classes de religió a l’escola, però sí que en alguna assignatura estigués inclosa la història de les religions i la influencia que han tingut, sovint dramàtica, fins i tot tràgica, en les civilitzacions.

            Pare nostre que esteu en el cel,
            Sia augmentat sovint el nostre sou,
            vingui a nosaltres la jornada de set hores,
            faci’s un xic la nostra voluntat
            així com la d’aquells que sempre manen.

            El nostre pa de cada dia
            doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
            perdoneu els nostres pecats
            així com nosaltres perdonem
            els dels nostres encarregats
            i no ens deixeu caure a les mans del director,
            ans advertiu-nos si s’apropa.

            Amén.

                             Miquel Martí i Pol,
                             de La Fàbrica.

Jo també diria :

"Benaurats els que no tenen problemes amb el gluten, 
perquè podran gaudir d'unes bones llesques de pa torrat".

La recepta del pa que us proposo, no fa falta que sigueu celíacs o intolerants al gluten per provar-la, és molt gustós.

Hi he arribat després de moltes provatures amb diferents receptes i variacions que hi anava introduint. Els que ja coneixeu el tema sabeu que varia molt d’una marca de farina a l’altre i és per això que us poso la marca i on la trobo, no per fer-ne publicitat. Jo l’he amassat amb la thermomix, però ho podeu fer amb altres amassadores o a ma.

Amb aquests ingredients em surten dues barretes i com que som tres, en tinc per dos dies.

Ingredients:

¼ de litre d’aigua

40g d’oli d’oliva verge extra*

160g de farina panadera ADAPAN (hipercor)

50g de farina Beiker (mercadona)

20g de farina d’arròs (mercadona)

10g de farina de cigrons (bonpreu)

10g de farina de fajol (sarraceno) (dietètiques)

12g de llevat levital

un grapat de llavors variades (lli, sèsam, chia, pipes...)

un pessic de sal

¼ de cullereta de goma xantana (opcional)

a vegades hi poso alguna herba aromàtica (orenga, farigola...)

*L’oli que faig sevir l’he aromatitzat abans, us explico:

cada setmana compro olives negres d’Aragó en pot, si tenen suc el trec i l'omplo amb oli i és aquest oli que faig servir pel pa i també per les amanides, li dóna un gust especial.

Primer de tot posarem al pot l’aigua, el llevat, l’oli i programem 2 minuts a velocitat 2,  a 37º.

A continuació afegim la resta d’ingredients, excepte la sal, li donem unes voltes perquè es barregi be, hi tirem la sal i programem 2 minuts a velocitat espiga.

Un cop pastat, amb l’ajuda duna llengua de gat, l’aboquem sobre el marbre lleugerament enfarinat. Amb l'ajuda de aquesta llengua donarem unes voltes a la massa perquè s'enfarini i no se'ns enganxi a les mans. Ens enfarinem les mans i comencem a donar-li forma allargada, després partim en dos, fem les dues barretes i ja les podem posar a la plata si no disposeu de baguetera, sempre amb paper de cuina.

Cobrirem amb un drap i deixarem reposar un mínim de ¾ d’hora. A l’hivern el poso al forn que he temperat una estona abans.

Passat aquest temps treiem el drap, li fem uns talls amb un ganivet esmolat, encenem el forn i partint de fred, el programo 40 minuts a 180º, només la part de baix amb ventilador.

Quan ha passat mitja hora encenc dalt i baix i el ruixo amb aigua ensucrada, que li donarà un color més daurat.

Quan hem arribat als 40 minuts el podem treure, deixar refredar i al cap d’una estona ja el podrem menjar.

Bon profit, i.....anar fent.