dimecres, 22 d’abril del 2015

MIRADES - SENSE RECEPTA



Hi ha moltes maneres de mirar, tantes com de sentir-te mirat.
En general totes van acompanyades d’un gest que ens ajuden a interpretar-les o a confondre'ns.
Mirades de complicitat, quan et piquen l’ullet.
Mirades de solidaritat...
Mirades que et fan posar vermell.
Mirades de  “ai no sé que dir...”
Mirades de reüll.
Mirades encantades.
Mirades de desig.
Mirades de condol.
Mirades de sorpresa innocent......
Segur que s'us acudirà alguna més.
Però també ens trobem, o així les interpretem, amb mirades que eviten creuar la mirada, amb mirades de rebuig, de “pietat”, d’incomprensió, d’intolerància, amenaçadores.....que ens poden pertorbar.
A casa, pels nostres handicaps, estem acostumats a tota classe de mirades i hem après a interpretar-les de la manera més positiva possible; és una qüestió de supervivència emocional.
Un exemple: quan les nenes eren petites i encara vivíem a Barcelona; la Marta cap a dos anys i l’Esther encara no un, si feia bo, teníem el costum d’anar a fer un vol per les Rambles de Barcelona; érem conscients  que, sense voler-ho, fèiem un espectacle. Sé que és difícil fer-vos una imatge, però proveu : la Fina asseguda a la seva cadira de rodes amb l’Esther a la falda, empenyent el cotxet on anava la Marta, que pels que no ens coneixeu, te la síndrome de Down i jo empenyent la Fina i entre tots formant un tràiler
Fa dies que, pel meu estat, en rebo o interpreto moltes de les primeres.
La que rebo cada dia i a tota hora és la de la Fina. Una mirada que resulta ser compendi de totes les primeres i que em carrega d’energia i m'és un bàlsam per l’anima.
....I anar fent.
Disculpeu, però avui no hi ha recepta; a veure si demà us passo la dels canalons.

3 comentaris:

  1. La recepta dels canalons serà benvinguda, però em sembla que m'agrada més el que expliques avui.
    Al llarg de la vida hem fet moltes mirades.
    Potser algunes les rectificaríem i d'altres les faríem durar més.
    Afegeix una mirada que us envio des de casa.
    Una mirada d'amor.

    ResponElimina
  2. És molt bonic parlar de mirades, i també molt bonic saber-les llegir i interpretar.

    És un regal veure les vostres mirades.

    Tant vital, intensa, riallera la de la Fina. Plena d'espurnetes. Serena, pacífica, neta, amb un deix de tristesa la teva.

    Us envio jo també la meva. A veure si la sé enviar com la vull. Còmplice.

    ResponElimina
  3. Disculpa que no t'hagi respost, però no estic acostumat a rebre comentaris i a mès no rebo avís. Ara fent un repàs a les entrades l'he vist.
    Per la teva interpretació de les nostres mirades, sembla que ens coneguis de tota la vida.
    Si que he rebut la teva complicitat. Moltes gracies

    ResponElimina