DESHIDRATADOR DE FRUITES I HORTALISSES

Com us vaig prometre, us presento el meu deshidratador solar que he estat fent aquestes darreres setmanes, a poc a poc, sense presses, lluitant amb mi mateix, doncs quan començo una cosa voldria que ja estigués acabada.
Mirant de no cometre errors - les presses sempre porten errors-. Tot i així n'han aparegut, resolent-los sobre la marxa amb bastant èxit.

La pregunta més habitual aquests dies, quan comentava el que estava fent era, "perquè serveix?" i suposo que molts de vosaltres també la faríeu. Als països del sud d'Europa no hi ha tant costum d'assecar aliments excepte algunes fruites, com les figues, les prunes o les panses.

És un sistema de conserva que no requereix cap classe d'additiu ni conservant i això ens va molt bé els que hem de prescindir de la sal o el sucre.

Els últims dies s'ha endarrerit una mica per raons que no vénen al cas; els que ens coneixeu ja sabeu de què parlo i els que no, si ho voleu saber, veieu aquest enllaç.

M'ho he tornat a passar molt bé; he recordat quan, acabats de casar vaig fer alguns mobles de casa.
També he pensat molt amb el papa, he heretat moltes coses d'ell i fer de fuster -amb perdó dels fusters- és una d'elles.

He buscat molt per internet i de tot el que he trobat, com si fos una recepta de cuina, adaptant-la a les meves necessitats n'he tret la que us presento.

Les mides que us dono no són exactament les que veieu en les fotos, doncs he corregit algun error, com no tenir en compte les mides estàndard de la planxa de poliestirè i la de composite.
També les podeu adaptar a les vostres necessitats, jo tinc molt espai a l'eixida i l'he fet grossa.

Pel caixó:
Tauler de pi de 120 x 35 x 1,6 cm tallat a:
2 de 117 cm.
2 de 55 cm.
8 angles amb els seus caragols per reforçar les escaires
Tauler de composite (material ecològic, reciclat i reciclable) 120 x 55 cm. -vaig agafar aquest perquè estava d'oferta, però podeu triar qualsevol tauler de 0,5 cm.
Puntes de 3 cm
puntes de 1,5 cm. o grapes 14 mm.

Per les lleixes:
llistó d'avet de 2400 x 3 x 1,5 cm tallat a:
12 de 45 cm
12 de 51,5 cm
llistó d'avet de 2400 x 1,5 x 1 cm tallat a:
12 de 5
tela mosquitera.
He fet servir grapes de fuster (14 mm) que podeu substituir per puntes de 1,5 cm.

Per la porta:
Llistó d'avet de 2400 x 4,5 x 2 cm. tallat a;
2 de 120 cm.
2 de 55 cm.
Tauler de poliestirè transparent 115 x 50 (substitut del vidre)
tapajunts de 2400 x 3 x 0,3 cm. tallat a:
2 de 119 cm.
2 de 54 cm.
2 frontises i els seus caragols
Una balda
Rivet aïllant autoadhesiu

Per les potes:
llistó de 2400 x 38 x 38 tallat a:
2 de 77 cm.
2 de 30 cm.
caragols
si voleu, hi podeu posar rodes.

També necessitarem cola blanca i pintura negra ecològica.

Ara que tenim tots els materials ja podem començar i ho farem muntant el caixó, col·locant els taulers curts per sobre els llargs, quedant d'aquesta manera un caixó de 120 x 55 cm.
Reforçarem amb els 8 angles i vigilarem les escaires.
També hem de recordar que és important encolar sempre les peces que anem a clavar entre elles. Aquest avís val per tots els passos.

El segon pas serà clavar les guies per les lleixes als laterals interiors del caixó.
Marcarem primer a llapis on han d'anar situades. Donarem una separació de 12 cm. i en angle de 45º respecte al cantó on anirà la porta.
Apuntarem els claus en els llistons que faran de guies i els clavem seguin les línies que ja hem marcat.
Fet això ja podem clavar el tauler del fons. Jo ho he fet amb grapes, també ho podeu fer amb puntes.

Ja podem anar per fer les lleixes, que seran les safates on posarem els productes que volem assecar.
Seran com marcs de tela de pintor que en comptes de tela hi posarem mosquitera.
El primer pas serà marcar els encaixos a tots els llistons i després serrar-los com es veu a les fotos.
Després ja els podrem muntar controlant les escaires i clavant amb grapes o puntes.
Recordeu encolar.

Quan els marcs siguin secs, ja podrem grapar la tela mosquitera, que primer haurem tallat a mida.

Serà el moment de fer els forats a dalt i a baix del caixó, per la circulació de l'aire i posar-hi també mosquitera.

Ara anirem per fer les potes. Potser és el que necessita una feina més acurada, ja que hem d'aconseguir que tot plegat quedi ben anivellat.
Buscarem un punt on sostenir el caixó simulant la posició final, amb una alça a la part de baix, comprovant l'angle amb el cartabó i el nivell com veiem a la fotografia.
Marcarem la posició de les potes segons les indicacions del croquis, sempre comprovant angle i nivell.

Recolzarem el caixó a terra, sobre el lateral, per poder collar les potes amb més comoditat. Presentarem les potes en el lloc marcat i collarem amb caragols de 5 cm.

Per bastir la porta farem els encaixos igual que les lleixes i muntarem vigilant, com sempre, les escaires i recordant d'encolar.
Reforçarem els cantons amb uns angles.

Tallarem els tapajunts que subjectaran el polietilè i ja ens podem posar a pintar.
Com veieu a la foto, un dels laterals és doble. És així per adaptar-me a les mides estàndard de la planxa de polietilè, que vaig comprar més tard.. Amb les mides que us he donat ja està rectificat en el caixó.

Per pintar he comptat amb l'ajuda del meu nét Marc, el més gran, que li agrada molt això de fer coses.
Vaig consultar a la botiga de pintures de l'Escala que regenten els nostres veïns Antònia i Esteve per assegurar-me que fos una pintura que amb l'escalfor del sol, no desprengués substàncies tòxiques.

Un cop sec, podem acabar de muntar la porta acoplant la planxa de polietilè amb silicona segelladora, clavant els tapajunts i col·locar-la al caixó juntament amb les viseres pels forats superiors.
És aconsellable reforçar les vores de la porta amb un rivet autoadhesiu per evitar pèrdues d'aire pels costats.
Com veieu a la foto, per col·locar la porta al caixó, vaig comptar amb l'ajuda, en aquesta ocasió, de la Fina.

I ja la tenim acabada, jo engreixat de satisfacció per la feina bastant ben acabada. El papa sempre deia que quan una feina està a prop de bé, millor deixar-la com està. perquè si no encara la podem espatllar.
Ara esperant que faci sol i la puguem estrenar.

Salut, república........i anar fent.
PD: si teniu algun dubte en les explicacions no dubteu en preguntar, sigui en un missatge o via mail. Penseu que m'ha costat molt més explicar el procés que construir-lo i segur que alguna cosa no l'hauré explicat del tot bé.

FAVES I PÈSOLS AMB BACALLÀ CONFITAT

Ara que estem a les darreries de la temporada de faves, almenys a casa, m'he decidit per aquest plat que feia temps que volia provar.

M'agrada molt el bacallà i també les faves, però així com el bacallà tenim el costum de fer-lo de diverses maneres, confitat, amb samfaina, amb arròs, amb cigrons i mil maneres més, les faves, en canvi, estem ancorats a fer-les a la catalana i en poques ocasions les he fet d'altra manera.

Vull dedicar aquesta recepta al meu nebot Carles, cuiner al Restaurant Debut de l'Hospitalet de Llobregat.

Carrer de Lleida, 32 
L’Hospitalet de Llobregat

Ingredients per quatre:
400 g de faves i pèsols
Bacallà dessalat. La quantitat i la qualitat del bacallà dependrà de les possibilitats i de si voleu fer un entrant o una tapa o un plat complet.
Si voleu dessalar-lo vosaltres, aquí explico com.
Quatre tomates seques amb oli. Podeu fer un sofregit però el resultat final no és el mateix.
Una ceba mitjana
Un gra d'all
Llom o pernil
Botifarra negra (al gust)
Ratafia i vi ranci, si cal.
Oli d'oliva, llorer, alls i cireret (bitxo) pel confitat

Començarem per confitar el bacallà. Buscarem un recipient que pugui anar al foc i s'adeqüi a la quantitat de bacallà, per tal d'estalviar oli.

De totes maneres, si és un xic més gran, podem acabar d'omplir-lo amb talls de patata com es veu a la foto.

Aquest truc me'l va ensenyar l'amic Carles, de qui ja he parlat en alguna ocasió i amb qui compartim el gust per la cuina.

Entretant anava preparant el confit, la Fina m'anava pelant la fava..Ai! anava pelant les faves, no sé en que estaria pensant...



En un caçó hi posarem la quantitat d'oli que necessitarem per després cobrir el bacallà, amb un parell d'alls una fulla de llorer, un trosset de cireret i el posarem a foc suau que es vagi infusionant.
Mentrestant anirem preparant el sofregit amb l'all i la ceba, que haurem picat ben petit i sense oblidar-nos de la sal.

Quan la ceba sigui ben rostida triturarem les tomates amb una copeta de ratafia i ho ajuntarem al sofregit; tallarem a dauets el llom o pernil, la botifarra,  i tot cap a l'olla.
-Vull fer un incís; la ratafia que jo uso és feta meva i és molt poc anisada; la comercial té, per mi, un gust massa anisat. És per això que us aconsello que la barregeu amb la mateixa quantitat de vi ranci; meitat per meitat.

Deixarem que perdi l'alcohol i hi abocarem les faves i els pèsols -crec, sense haver-ho tastat, que quedaria igual de bo amb pèsols sols o faves soles- amb una mica d'aigua que ajudarà a coure tot plegat entre vint minuts i mitja hora; serà el moment de tastar per si cal salar; penseu que la botifarra és salada i les tomates seques també són fortes de sabor.

Quan posem les faves serà també el moment de posar l'oli calent que cobreixi el bacallà i el deixarem sobre el foc apagat el temps que trigaran a coure les faves.

Quan les donem per cuites hi afegim el bacallà escorregut, sacsegem agafant de les nanses i ho deixem reposar una estoneta, que tots els sabors es facin amics.
Doncs bé, ja ho tenim a punt de muntar i servir.

Salut, república i ....anar fent

EL PERDÓ - SOPA DE FARIGOLA i ALL SENSE GLUTEN

foto- imatges Google

Perdonar, demanar perdó, perdonar-nos, tot forma part d'un mateix pac. No podem demanar perdó si no som capaços de perdonar i no sabrem perdonar si no arribem a perdonar-nos.
És un fet que generalment lliguem a la religió, per la tradició històrica jueu-cristiana que influencia la cultura dita occidental, sense oblidar la petja deixada per l'islam al sud d'Europa. Les darreres dècades també hem rebut influències de religions orientals com l'hinduisme o el budisme.
Totes elles tenen el perdó com a tema central, però és principalment el cristianisme que a més de Déu, en fa protagonista també a les persones.

foto- imatges Google

Segons el diccionari perdonar és deixar passar sense càstig una falta.
La Wikipedia s'estén una mica més en l'explicació: El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.
En psicologia també es recalca la importància del perdó, definint-lo com el pas dels pensaments i conductes destructives contra qui t'ha fet mal i com a dany col·lateral contra un mateix, cap a conductes i pensaments constructius.
Les preguntes que em faig són, es pot perdonar?
Es pot perdonar tot?
És bo i saludable perdonar?
Em responc que si a tot, amb més o menys dificultat, amb més o menys temps es pot perdonar, es pot perdonar tot i sobretot és bo i saludable perdonar perquè ens ajuda a alliberar pensaments i sentiments negatius com l'odi, la venjança o malestars que no arribem a comprendre'n l'origen.

Ara bé, hi ha coses molt difícils de perdonar. Hi ha mals i danys que no es poden restituir i només el pas del temps ens en facilitarà el perdó, però no podem confondre el perdó amb l'oblit. Podem perdonar però mai oblidar.
Aquests dies als mitjans ha ressorgit el tema dels abusos sexuals a menors, gràcies als casos que s'han denunciat dels maristes de les Corts, a Barcelona.

fotos- imatges Google

A molts els ha remogut els records que tenien amagats en un racó del pensament, a d'altres els ha encoratjat a retrobar els seus botxins i encarar-s'hi, denunciar-ho i fer les paus amb ells mateixos. Tot i que a vegades topen amb l'incomprensió i els judicis d'ignorants ..."vols dir que no te molta imaginació..?".."Ara s'ha posat de moda i en parlen a tothora".... "no sé que els hi ve ara, després de tants anys".

A mi em resulta molt difícil  perdonar fets d'aquestes característiques, tot i així em vull sentir més a prop de "perdona'ls perquè no saben el que es fan" que del "ull per ull, dent per dent". Els abusos en general m'enrabien, m'enerven.

Homes contra dones, patrons contra treballadors, governants conta ciutadans. Utilitzar el poder, sigui físic, sigui social o polític per aconseguir satisfacció o el manteniment d'aquest poder, és molt greu, però utilitzar-lo amb infants és el pitjor del pitjor, més encara si són representants de l'església que predica l'amor, la bondat, la humilitat, la compassió.

fotos- imatges Google

L'únic que pot ajudar a perdonar en aquests casos és que aquests assumeixin públicament la responsabilitat del dany i el mal ocasionat i n'acceptin les conseqüències.
La prudència fa que no m'estengui més i millor serà passar  a donar serenor a l'anima, amb una bona sopa de farigola, all i romaní.
El perdó requereix un exercici d'humilitat i uns plats humils entre els humils són les sopes de pa aromatitzades. A més resulten reconfortants per l'esperit i l'estómac, els més danyats pels trastorns que ocasionen tota classe d'abusos.
Ingredients a triar segons gustos:
Pa (sense gluten) torrat; li donarà contingut i espessor a la sopa (si no teniu problemes amb el gluten, pa de blat)
La farigola és estimulant, afavoreix la digestió, la circulació i ara (abril) està en la seva plenitud.
L'all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l'energia del cos a més d'anticoagulant, i hipotensor.
Podem afegir romaní que és un tònic que revitalitza. És útil contra l'astènia, l'esgotament, la depressió o menta que a més de deixar un bon aroma és un bàlsam per l'estómac.
No porta gaire feina; posarem primer a bullir l'aigua necessària, 1/4 de litre per cap, amb la branca de farigola i un all (romaní i menta, si voleu).
Mentrestant posarem el pa a la torradora. Passats uns deu minuts, temps necessari per infusionar les herbes, les retirarem i hi tirarem el pa torrat i triturarem juntament amb els alls, salarem, deixarem que cogui uns minuts i ja podem servir.

Que us faci profit i recordeu que el silenci o mirar cap un'altra banda és el gran aliat dels abusadors.
Salut i anar fent

DILLUNS DE PASQUA 2 - MONA DE PASQUA LLEUGERA SENSE GLUTEN NI LLET

Mentre la Fina va pelant les patates jo em puc dedicar a LA MONA, que ja vaig començar el dia abans,  deixant-ho tot a punt de muntar.

Ingredients d'una Mona per a vuit persones:

Per la crema de llimona:

160 g de sucre
Pell ratllada de dues llimones
El seu suc
60 g de margarina (o mantega si tolereu la llet)
2 ous
40 g de maizena.

Pel pessic:
4 rovells + un ou
4 clares
100 g de sucre, 50 i 50
50 g maizena
50 g de Mix Dolci de Shar o preparat similar per rebosteria
Pell de llimona
1/2 culleradeta de cafè de canyella.

Pel guarniment:
Mantega dolça (veure l'altra recepta)
ametlla crocant
200 g de xocolata de cobertura (sense gluten ni llet) o si voleu ous de xocolata ja fets
Sucre per cremar la crema.
Plomalls i pollets

Primer farem la CREMA. Jo la faig amb thermomix, però la podeu fer igual posant tots els ingredients en un caçó i batre-ho ben batut amb la batedora, posar-lo a foc baix i sense parar de remenar esperar que espesseixi al punt de crema pastissera.

Amb thermomix, posarem el sucre, la margarina,, la pell ratllada i el suc de les dues llimones, la maizena i mesclem 1/2 minuts a velocitat 2.
Incorporem els ous i batem 1/2 minut a velocitat 4.
Programem 10 minuts a 80° velocitat 2
al final mireu si ha quedat prou espessa i en tot cas afegiu un parell de minuts més.

-Aquí ajuntem els dos procediments-
La deixem reposar una estona perquè perdi temperatura i després de donar-li unes voltes amb l'espàtula -al fons del pot sol ser més espès- ho aboquem a la mànega pastissera, si no en teniu, us la podeu fabricar amb una bossa de congelar i la guardeu a la nevera quan hagi refredat.

Anirem ara pel PESSIC. He utilitzat la recepta de braç de gitano del bloc "Que hi ha de postres" adaptant-la per fer la base de la mona. La podeu seguir en aquest enllaç fins al punt de posar la pasta a la plata.

Jo la poso en un motlle rodó d'aquells que s'eixamplen, amb el fons folrat de paper de cuina per no tenir problemes per desemmotllar -com que en tinc dos he pogut avançar feina- i amb la mànega pastissera anirem fent espiral des de fora cap a dins. ho faig en dues vegades per tenir els pisos fets i no haver de tallar, que sempre és un problema.

Els tindrem al forn 5 minuts, un darrere l'altre, prèviament escalfat a 200°. Millor no perdre'ls de vista doncs cada forn és un món i no fos que ens passéssim o ens quedéssim curts. Els traurem, deixarem refredar i guardarem a la nevera fins l'hora de muntar-la.

Abans de muntar prepararem una mantega amb sucre tal com explico en l'altra recepta.

Una de les dues parts la deixem en el fons del motlle, doncs, la pasta és molt delicada, i la posarem alçada sobre un pot o bol per facilitar la feina. Farcirem amb la crema de llimona i taparem amb l'altre pessic.

Ara és el moment de cobrir tota la vora amb la mantega dolça i aquesta amb el crocant. A continuació cobrirem tota la part de dalt amb la crema que queda, escamparem sucre per sobre i el cremarem.

Només ens quedarà el guarnit final amb els plomalls, pollets o ninots que pugueu trobar; també hi podeu posar ous ja fets i si preferiu que sigui més vostra podeu fer aquestes piruletes de xocolata que vaig fer jo i que trobareu l'explicació clicant aquí.

Només ens quedarà gaudir amb la família d'aquestes menges.

Ara deixaré uns dies de compartir escrits amb vosaltres doncs he de construir un assecador solar i posar ordre en el taller......i a mi mateix.

Salut i república.....
amb la salut vaig trampejant,
però la república, tal com van les coses,
no sé si els meus ulls la veuran.

Mentrestant.....anar fent.

DILLUNS DE PASQUA - RODÓ DE XAI FARCIT

Tancaré aquesta tanda de plats de cuina quaresmal amb el menú del dilluns de Pasqua, a casa "el dia de la Mona".

Segueixo la tradició de Barcelona i la mengem el dilluns, a diferència d'aquí que ho fan el diumenge de rams i a més contrasta amb la nostra en què té forma de tortell, per cert més semblant amb les originals.
(Ho faré en dues entregues per no abusar de la vostra paciència)

També és tradicional segons "la Teca", llibre del qual ja us he parlat en més d'una ocasió, el xai rostit.
La majoria de les vegades he fet les espatlles senceres rostides al forn, senzillament amb unes herbes oli i vi ranci. 

Aquest dilluns la vaig fer una mica més elaborada, igualment al forn,  però feta de manera diferent, desossada i farcida, agafant idees d'aquí i d'allà. 
Una especialment, per curiosa, del programa de TV3 "cuines" on, aquell xicot del tupè afegeix olives a la salsa.

De primer plat, tradicional acompanyant de tots els plats de carn, patates fregides o rosses, com diuen per aquí, de les que us vaig explicar la meva manera de fer-les (cliqueu aquí) i de postres "la mona" que també us vaig explicar fa un any (cliqueu aquí) però avui us en presento una altra recepta, amb crema de llimona.

Començarem pel començament - a Barcelona bé ho fan- i anirem pel primer plat.

Ingredients per 8:

Dues espatlles de xai desossades.
1/4 de quilo de carn picada de vedella.
Fruites seques, pensés, prunes, dàtils, pinyons....(vigileu les traces).
Unes branques de romaní.
Mostassa sense gluten.
Dues cebes tendres o quatre si són petites.
Un porro.
sal i pebre.
oli d'oliva.
Vi ranci.
Olives -al vostre gust- jo negres d'Aragó. (si les compreu a granel, vigileu les traces)

Per la picada:
Un grapat d'ametlles crues amb la pell (vigileu les traces)
Tres grans d'all
Uns brins de julivert

Tinc per costum marinar les carns que he de fer al forn el dia abans, així que salpebrarem les peces i empastifarem amb una mica d'oli i les col·locarem en la mateixa plata que l'endemà farem servir per al forn, amb unes branques de romaní; embolcallarem tot plegat amb film i cap a la nevera.

Al mateix temps posarem a remullar amb vi ranci -que demà farem servir per al toc final de la salsa i la picada- les fruites seques.
També mentre fem el sopar podem posar a rostir els ossos al forn, i quan estiguin ben daurats en farem un brou amb l'aigua justa per cobrir-los.

L'endemà ens posarem a preparar el xai. Heu de tenir en compte que entre el preparat, marcat, enfornat, reposat per refredar i poder tallar i tornat a escalfar amb la salsa, passaran com a mínim
unes tres hores. Penseu també, si decidiu fer el menú complet de dilluns de Pasqua per acabar la mona i fer les patates.

Primer de tot picarem el porro i les cebes; les posarem a la plata on després aniran les espatlles, amb una mica d'oli , sal, pebre, un bon raig del brou dels ossos i cap al forn, que tindrem escalfat a 180°, que es vagin fent mentre preparem les espatlles.

Estendrem les espatlles i les farcirem amb la carn picada la mostassa, les fruites seques i ja podem lligar amb cura de contenir el farcit que no se'ns escapi.
Un cop lligat, el marcarem a la mateixa cassola que el final, quan l'haurem tallat ho lligarem amb la salsa.

Quan les tinguem ben rostides les entrarem a la plata del forn on la ceba i el porro ja estan avançats , el baixarem a 150° i ho tindrem cap a una hora i mitja, anant-les voltejant de tant en tant.

Arribats a aquest punt les traurem del forn i les posarem a una altra plata perquè es refredin i així poder-les
tallar sense que se'ns desmuntin i abocarem la salsa amb la ceba i el porro a la cassola. A foc baix deixarem que vagin reduint, mentre preparem la picada posant tot junt al morter amb un xic de sal i picarem fins que quedi una pasta ben fina; finalment hi tirem una copeta de vi ranci per aclarir-la.

Quan tinguem les espatlles refredades, les deslligarem i tallarem a rodelles d'uns dos dits, tirarem la picada a la cassola i si ha reduït massa, ho remullem amb una mica de brou. Afegirem el xai, unes miques més de fruita seca i un bon grapat d'olives. Deixarem uns segons que maridin els sabors, sacsejant la cassola agafant per les nanses, la taparem i la tornarem al forn que ja tindrem apagat que mantingui l'escalfor mentre fem les patates i muntem la mona.

continuarà.....

QUARESMA 2 - BRUNYOLS DE L'EMPORDÀ, SENSE GLUTEN

No vaig saber que existien els brunyols fins que vaig arribar a aquestes terres empordaneses. Coneixia els bunyols de vent, més suaus i tendres en boca i molt més si eren farcits de crema.

Els d'aquí són més contundents, segueixen la lògica del dejuni i l'abstinència a la que obligava l'església, però també més gustosos i sucats amb una mica de garnatxa són unes postres de primera.

Quan vam arribar a Bellcaire veia amb sorpresa i admiració com les dones compraven farina, llevat i matafaluga a ca la Pepita, botiga de queviures,estanc, quiosc on també venien pa, però que està tancada de fa uns quants anys. A la Pepita petita li van detectar un càncer de mama, després la Pepita gran va emmalaltir i van haver de tancar.

Ara la mateixa operació es repeteix encara a la botiga de fruites i verdures Font -ca la Pepeta- i també al super Nuri. Esperem que les noves generacions segueixin amb la tradició.

Fa pocs anys que vaig començar a fer brunyols, encara no s'havia declarat clarament la celiaquia i la intolerància a ningú de la família i segueixo la mateixa recepta que em va passar la Carme Miàs, dona de'n Miquelet de cala Pepeta. Encara la guardo escrita en puny i lletra per ella mateixa, només he canviat la farina de blat per farina sense gluten, l'anís per ratafia, el moscatell per garnatxa i el procediment, que l'he fet a la meva manera i amb la maquina de pastar.

Ingredients:

Un quilo de farina, jo he fet servir Mix de Gallo.
6 ous
100 g de llevat sense gluten, jo Levital
120 g de sucre
40 g de mantega, margarina o llar segons les vostres preferències o necessitats
Un potet de vainilla. (vigileu les traces)
Una culleradeta de cafè de canyella
Una copeta d'anís (com que no en tenia he posat ratafia)
Una copeta de moscatell ( garnatxa) Pell de 3 llimones
50 g de matafaluga en pols
30 g en gra
Un sobre de llevat químic, tipus Royal, vigilant les traces.
80 ml de llet (jo llet d'arròs)
Un polsim de sal
Oli per fregir (podeu fer amb oli de gira-sol, jo amb oli d'oliva suau)

Posem primer al bol els ous, el sucre, el llevat ben esmicolat, la mantega tova, la matafaluga, la vainilla, les ratlladures de llimona i ho batem ben batut. Tot seguit hi afegim la farina, el llevat en pols, la sal i començarem a pastar.

Quan la farina comenci a estar incorporada reguem la pasta amb l'anís i el moscatell i seguirem pastant i afegint la llet fins que la massa agafa el seu el punt, ni massa espessa ni massa clara, que no s'enganxi a les mans, ha de quedar com la massa de pa.

En total estarem pastant uns 20 minuts; arribat el moment li donarem forma de bola, l'empastifarem amb un raig d'oli i la tornarem al bol que cobrirem amb un drap humit i la deixarem que llevi fins que dobli el volum; això voldrà dir un parell d'hores més o menys, depenent del temps que faci, calorós, humit, fred... un bon lloc és el forn, lliure de corrents d'aire i a temperatura estable.

Passat aquest temps, farem talls de la massa i d'aquests talls en farem uns xurros de dos dits de gruix i en tallarem porcions de mida d'una nou, de les que en farem boles que anirem col·locant a les plates de forn sobre paper de cuina i separades suficientment, doncs ha de llevar una segona vegada, doblant la grandària. Tornarem al forn una hora i mitja més.

Com veieu entre el pastat, el primer llevat, donar forma, el segon llevat i fregir, passaran de 4 a 5 hores; això vol dir que ens hi haurem de posar de bon matí o -amb els brunyols no ho he fet mai però amb el pa sí- fent la primera fase a la vigília, deixant que la pasta faci el primer llevat a la nevera.

Hem arribat al desenllaç i hem de posar al foc una cassola amb abundant oli on fregir els brunyols. Quan sigui ben calent, començarem a fregir -penseu que ha de ser una cocció rapida però no gaire, perquè ens quedarien torrats per fora i crus per dins; ni massa lenta que ens quedarien oliosos; si teniu termòmetre a uns 140°, podem comprovar tirant un pessic de la pasta-. En aquest moment, hem de fer una operació important per tal que quedin ben cuits per dins. Cada bola que agafem pressionarem amb el polze i l'índex quedant enfonsat el centre de la bola.

Quan veiem que comencen a enrossir els girem, esperem que uns segons i ja el podem retirar sobre paper absorbent. Només quedarà, si us agraden més dolços, ensucrar-los  per sobre.

No cal que sigui quaresma per fer-ne, els podem fer tot l'any i són un bon substitut dels croissants o els dònuts.

Salut i....anar fent

QUARESMA - BACALLÀ AMB CIGRONS A LA CATALANA

La quaresma ja no és el que era, almenys pels de la meva edat o més vells que jo.  Aquesta setmana tan sols han fet "Ben-Hur" a no sé quina cadena i a TV2 "el Judas", una d'aquelles pel·lícules amb veu de NO-DO.
Res de "Quo vadis" ni "La túnica sagrada" ni "Barrabàs" o "La Historia más grande jamás contada"....res de res.

Guardo alguns records de la quaresma, millor dit de la Setmana Santa preconciliar i dels primers canvis del concili.
Em venen records de les figures de Sants de l'església, cobertes amb uns draps morats, la parafernàlia dels oficis.
Diumenge de rams, dia en que estrenavem roba o sabates.
En una ocasió al papa li va "tocar" fer d'apòstol a l'ofici del dijous Sant i per tant el mossèn li havia de rentar els peus, tot un esdeveniment, del que jo no entenia per què, si li havien de rentar els peus a l'església, se'ls havia de rentar abans a casa. Tenia sis o set anys.
Recordo un senyor que el divendres Sant passava pel carrer amb una galleda plena de "peixet" i al crit de "venc peixet", baixàvem a comprar-n'hi.
També tinc alguna imatge del Viacrucis que es feia pel carrer Olzinelles, devia ser  després de concili doncs es feia en català,...."per vostra passió sagrada...." no recordo com segueix.
                                                           Sí que recordo l'oncle Ton portant el Sant

Crist, vestit amb la sotana negra i l'arnès que sostenia la creu. Un altre, vestit de la mateixa manera portava una mena de carraca que ens anunciava el nou pas. Les campanes, ni campanetes no es podien tocar durant tota la Setmana Santa.
El que em ve més al cap, és la mona que anàvem a buscar a ca'ls Tiets
Més endavant, entre infància i adolescència, aquesta setmana representava temps de campaments amb els escoltes.... Això ja era molt més divertit.
En la primera joventut, tot va canviar, vaig conèixer a la Fina, ens vam casar i uns anys després vam venir a viure a Bellcaire on "Setmana Santa" volia dir "Bandera de Catalunya", representació històrica que reviu la fi del comtat d'Empúries....de seguit em van trobar un paper  i des de l'any 81 que hi faig el paper de peregrí a més d'algun altre que he anat fent en alguna ocasió.

Si alguna cosa he conservat del temps de quaresma, a més de ser dies de retrobament amb família i amics, ha estat alguna recepta tradicional com els brunyols, el bacallà del divendres Sant i el xai i la mona del dilluns de Pasqua.
Encetaré aquesta tanda de receptes amb el bacallà amb cigrons que vaig fer aquest divendres.
Hi hauria molt a parlar del bacallà, els preus i la qualitat. El millor és, si no esteu molt fets en la compra del bacallà, us deixeu aconsellar pel bacallaner que ben segur s'acomodarà als vostres desitjos i possibilitats.

Ingredients:
Un tall de bacallà per cap d'uns 150/200 g per cap. Després explico com dessalar-lo, però també el podeu comprar dessalat.
Uns 100 g de cigrons cuits, després explico com coure'ls a casa, però també els podeu comprar cuits.
Un all tendre per cap
Una ceba per quatre
Puré de tomata
Dos pebrots del piquillo, per quatre
Dos o tres ous durs, per quatre.
Brou dels cigrons

Per la picada:
Dos alls
un grapat d'ametlles
julivert

Per coure els cigrons:
un porro
una ceba
una pastanaga
una fulla de llorer
una branqueta de farigola

per l'oli del bacallà:
Dos grans d'all i bitxo al gust
pebre al gust

Dessalat:

Per si voleu dessalar-vos el bacallà, us explico tal com m'ho va explicar el senyor que me'l venia al mercat de l'Escala.

Primer hem de calcular el dia que el volem cuinar i posar-lo en remull un mínim de 8 dies abans; ell em va dir 10. El primer dia el posarem amb suficient aigua perquè el cobreixi i afegir-hi un grapat de sal. Sé que això us sorprendrà, igual que em va sorprendre a mi. El fet és que això permetrà que s'infli abans que comenci a dessalar-se. Aixi el tindrem -ell em va dir 5 dies, però jo li tinc tres o quatre- sense tocar-lo;  convindrem doncs, entre 3 i 5 dies. Els següents 4/5 dies li anirem canviant l'aigua diàriament i el darrer dia tallarem un bocinet de bacallà per tastar-lo, per si fos massa salat pel vostre gust i canviar-li l'aigua unes vegades més o si fos massa dessalat, afegir-li un polsim de sal.

Tot això us ho podeu estalviar comprant el bacallà ja dessalat al vostre bacallaner de confiança o fins i tot congelat, que n'hi ha de molt bo.

Coure els cigrons:
Jo ho faig igual que aquesta recepta de "lacuinadesempre" on explica pas a pas com coure els cigrons, amb algunes diferències que ara us explico, per si voleu seguir-les. De totes maneres també els podeu comprar cuits.

Posarem primer aigua a escalfar a l'olla exprés amb una pastanaga, una ceba, un porro, una fulla de llorer i un branquilló de farigola.
El dia abans haurem posat els cigrons en remull amb aigua suficient, tenint en compte que doblaran la grandària.
Quan l'aigua sigui ben calenta, hi abocarem els cigrons, remullats, escorreguts i esbandits; quan emprengui el bull hi posem els ous..( això ha quedat una mica lleig) i els deixarem els deu minuts necessaris perquè quedin durs, els retirem i ja podem tapar l'olla; quan comenci a xiular abaixarem el foc  i comptarem 15 minuts.
Passat aquest temps, podem retirar l'olla del foc o, si no disposem de gaire temps, podem posar-la sota l'aixeta per descomprimir més ràpidament. Un cop oberta l'olla, és el moment de posar la sal.

Coure el bacallà:
Com queda millor és confitat, però té l'inconvenient que es necessita molt oli que després costa molt de reutilitzar. Per evitar tant gasto, tinc un truc; el poso, amb un bon raig d'oli, en una bossa d'envasar al vuit, però només segellada; poso la bossa en aigua bullent que retiro del foc i ho deixo deu minuts. Queda gairebé igual que confitat però sense gastar tant oli.
En aquest cas he fet un entremig. Un cop ben escorregut i eixugat amb paper de cuina el col·loco en una plata de forn amb la pell cap amunt.

Per altra banda en un cassó posarem a escalfar una bona quantitat d'oli uns quants alls xafats, un tros de bitxo i ho tindrem, a foc suau que no arribi a bullir, més o menys el temps que trigarà a escalfar-se el forn a 100 °. Un cop escalfat  l'oli-si teniu termòmetre, comproveu que no superi els 80 º- l'aboquem a la plata on tenim el bacallà, tapem amb paper d'alumini i tot cap el forn on ho tindrem 10 minuts. Abans de treure'l comprovarem que amb una lleugera pressió se separen les làmines dels talls de bacallà, senyal inequívoca que està fet.

Tenim els cigrons, tenim el bacallà, només ens falta "a la catalana":

En una cassola hi posem els allets tendres i la ceba, tot ben picat. Quan estiguin enrossits  hi afegim el puré de tomata i piquillos i deixem que es vagi fent a foc suau. Quan tinguem aquest sofregit fet incorporem la picada i els cigrons, jo hi poso un cullerot ple per persona i un de propina; ruixem amb el caldo dels cigrons que considerem necessari i deixem que es maridin tots els ingredients una estona a foc suau.

Retirem la cassola del foc i afegim els ous durs picats o a quarts, com més us agradi i el bacallà.
Sacsegem una mica la cassola, agafant de les nanses -si remenéssim podríem trencar el bacallà- i ja està a punt per servir.

Molta salut i més república.....ara més que mai!!!
I anar fent.