PA D'ALL, SENSE GLUTEN

Fa uns mesos vaig compartir amb vosaltres una recepta de pa. És pràcticament la mateixa canviant algun ingredient i sobretot canviant el procediment.

A vegades el canvi d'ingredients vénen condicionats per la manca d'algun d'ells i si el resultat és bo, te'l quedes.

També pot ser que tinguis el dia inspirat i decideixis improvisar.

Això si, he agafat el costum d'apuntar qualsevol canvi, doncs m'havia passat que, havent adaptat algun ingredient a les circumstancies, després no recordava el que havia fet.

En aquest cas s'han donat totes les condicions per una recepta nova, adaptació d'algun ingredient, un xic d'inspiració, a més de recuperar el procediment que utilitzava quan feia el pa amb blat; pastar al vespre i enfornar al matí.

Veureu també que les quantitats són més grans; és que faig el pa cada dos o tres dies, amb l'estalvi de feina i de despesa elèctrica.

La part d'improvisació és que un dia que vaig fer allioli pels musclos, en va sobrar i el vaig afegir a la recepta substituint la quantitat d'oli. Ens va agradar tant que ara sempre hi afegeixo alls a la recepta.

Ingredients:
260 g de preparat panificable ADPAN.
100 g de BEIQUER.
80 g de PROCELI
40 g de farina d'arros
20 g de farina de cigrò.
20 g de farina de fajol.
450 g d'aigua
40 g d'oli d'oliva verge + un rajolí
3 o 4 grans d'all.
Una pastilla de llevat fresc LEVITAL.
Un pessic d'orenga.
Un grapat de llavors (lli, sèsam, chia, pipes....)
Una cullereta de llevat químic.
Un pessic de sal

Que us indiqui marques no té intenció publicitària, és perquè els preparats panificables sense gluten varien molt d'una marca a l'altra i per tant el resultat final. La resta de farines només us heu d'assegurar que no tinguin traces.

Començarem triturant els alls amb l'oli; desfarem el llevat a l'aigua temperada i ho barrejarem tot plegat abocant-ho al bol de la pastera.

Pesarem les farines i juntament amb les llavors, el llevat i l'orenga ho afegirem al bol de la pastera.
Pastarem a velocitat 2 ajudant amb l'espàtula que no quedi res en les parets del bol.
Tindrem la màquina pastant uns 5 minuts i el l'últim moment hi tirarem un rajolí d'oli que ens permetrà treure i manipular amb facilitat la pasta.

Donarem la forma desitjada -normalment faig quatre barretes però en aquesta ocasió en vaig fer tres perquè volia que fossin mes grans- i ho posarem a la plata del forn que haurem espolsat amb farina i deixarem un parell d'hores en un lloc que no tingui corrents d'aire i mantingui la temperatura constant com per exemple el forn -si és hivern, podeu escalfar-lo mínimament una estona abans. És convenient cobrir la pasta amb un drap humit.

Passat aquest temps portem la plata a la nevera on passarà la nit.

Al matí la traurem de la nevera i la deixarem que reposi una bona estona perquè agafi temperatura i emprengui un altre cop la fermentació.

Escalfem el forn a 200° i programem 35 minuts repartits en 25 només a baix i els 10 restants dalt i baix.

Espero que ho proveu.
Salut i república JA!, i ....anar fent.

MADUIXES I CIRERES DESHIDRATADES.

Els que em seguiu ja veu veure el procés per construir una assecadora de fruites i verdures, els que no, podeu clicar aquí.
Avui us mostro el resultat de la primera prova amb cireres i maduixes que ha estat un èxit.
Vull insistir en el fet que us en feu una, encara que sigui de mides reduïdes o en cas que no tingueu suficient sol a casa vostra, us en compreu una elèctrica, val la pena.





He tallat les maduixes per la meitat i les cireres les he espinyolat. Col·locant-les a les safates de manera que no es toquin.
Posarem les safates a l'assecador i les maduixes, en 36 o 48 hores les tenim llestes, depèn de la grandària.
Les cireres necessiten més temps.

Ara em caldrà esperar que estiguin a un preu raonable, comprar-ne en quantitat i proveir-nos per l'hivern.
A finals d'estiu faré un escrit amb tot el que hagi assecat.

Salut i ......... anar fent.

AUTOESTIMA - SARDINES CONFITADES EN ESCABETX.

http://www.bing.com/images

Al meu entendre les persones es diferencien entre les que s'estimen, les que no s'estimen i les que s'estimen massa.

Si aquesta afirmació és certa, en conseqüència, les nostres accions, sentiments, emocions, parteixen d'ella.

Els que s'estimen, segur que saben estimar.
Els que no s'estimen, és difícil que se sentin estimats.
Els que s'estimen massa, no tenen temps per res més.


Ben mirat, però, per regla general va a moments o a temporades i tots, en un moment o altre passem per tots i cada un aquests estats.

http://www.bing.com/images

Hi ha dies, sense saber-ne el motiu m'aixeco amb molta energia, he dormit bé, trobo a la Fina més guapa que mai i li ho faig saber, vaig pel carrer amb el cap ben alt, faig bromes amb la gent que em trobo; en dies així segur que cuino millor, em sento content de mi mateix, en definitiva m'estimo o com diuen els llibres, tinc bé l'autoestima.

http://www.bing.com/images

Hi ha dies que, sense saber-ne el motiu, dormo poc i malament, m'aixeco cansat, ni m'adono que tinc la Fina al costat, preferiria no sortir al carrer i no haver-me de trobar amb ningú.
En dies així la cuina és un refugi.

Resumint tinc l'autoestima baixa.


Segur que hi ha dies que em crec millor que ningú, que

http://www.bing.com/images

vaig donant lliçons a tort i a dret i em creuré un Ferran Adrià a la cuina; dit d'una altra manera, que tinc l'autoestima sobredimensionada.
Però fent honor a aquest estat, no tinc temps ni capacitat per adonar-me'n.

No sé si és primer l'ou o la gallina, si l'actitud que tens davant la vida fa que tinguis alta o baixa l'autoestima o és a l'inrevés, l'alta o baixa autoestima condiciona l'actitud davant la vida.
Segurament a dies és l'ou i a dies la gallina i precisament l'autoestima fa que la memòria es vagi tornant selectiva i vagi esborrant o desactivant els mals records.

foto imatges google

Aconseguir objectius vitals com el fet de mantenir la flama encesa després de quaranta-dos anys de convivència amb la Fina, a pesar de les tramuntanes.
Veure a la Marta, a tocar dels quaranta, sent feliç amb un plat de macarrons i fent abraçades.
Veure la valentia, l'empenta i la capacitat d'empatia de l'Esther.
Veure créixer en Marc fent-se un homenet, la Laura a punt de deixar la infantesa i en Martí avançant amb rapidesa, doncs ja es troba amb el camí fet.

La companyonia dels amics i família, sentint-los a prop tot i la distància.

Els petits objectius quotidians com tenir cura de les hortalisses, de les gallines.

Anar a la fleca i passar una bona estona mentre prenem cafè.

Fer un vol amb la bicicleta i fer servir mínimament l'ajut del motor, a mes de, com diu la Neus Garriga en un dels seus escrits al Facebok:  "la bellesa del paisatge m'emociona. El verd intens, les muntanyes, els prats alimenten cada racó del meu cos"....  i això és com carregar les bateries.

Cuinar un bon àpat i aportar-hi alguna cosa que creus que no ha fet ningú".

Això és el que vaig fer amb les sardines escabetxades que us presento. Segurament que algú les ha fet d'aquesta manera, però jo estic cofoi de pensar que he estat el primer -una beneiteria com qualssevol altra -.
Tot va venir per la necessitat d'eliminar fregits i de la manera que generalment faig el bacallà.

Necessitarem -penseu que és una conserva i val la pena fer-ne forces-:
1 quilo de sardines
tres fulles de llorer
una branca de farigola
una branca de romaní
una cabeça d'alls
uns grans de pebre
una cullerada de pebre vermell
sal
dos bitxos petitons
dos gots d'oli
1/2 de vinagre de vi blanc
1/4 de vinagre balsàmic
un rajolí de ratafia
una cullereta de mel.

Netejarem les sardines traient el cap, les tripes, les escates, les posarem a escórrer i les salarem.
Posarem en un caçó la resta d'ingredients i farem  arrencar el bull.
Apagant el foc i tapant, deixarem infusionar uns 10 minuts.

Col·locarem capiculades les sardines en una cassola, paella o recipient de vidre que aguanti l'escalfor i les hi podem deixar després; la posarem al foc abocant-li l'escabetx pel damunt.
Quan veiem que torna a fer bombolles baixem el foc al mínim i deixem sense tapar entre 12 i 15 minuts.

Les podem servir calentes, tèbies o fredes. El que sí us puc assegurar que és millor menjar-les -si us en podeu estar- l'endemà i com que no les acabareu totes d'una vegada veureu que a mesura que passen els dies els puja l'autoestima i són molt més bones.

Bon profit, salut, republica, ara més que mai  i  ...... anar fent

DESHIDRATADOR DE FRUITES I HORTALISSES

Com us vaig prometre, us presento el meu deshidratador solar que he estat fent aquestes darreres setmanes, a poc a poc, sense presses, lluitant amb mi mateix, doncs quan començo una cosa voldria que ja estigués acabada.
Mirant de no cometre errors - les presses sempre porten errors-. Tot i així n'han aparegut, resolent-los sobre la marxa amb bastant èxit.

La pregunta més habitual aquests dies, quan comentava el que estava fent era, "perquè serveix?" i suposo que molts de vosaltres també la faríeu. Als països del sud d'Europa no hi ha tant costum d'assecar aliments excepte algunes fruites, com les figues, les prunes o les panses.

És un sistema de conserva que no requereix cap classe d'additiu ni conservant i això ens va molt bé els que hem de prescindir de la sal o el sucre.

Els últims dies s'ha endarrerit una mica per raons que no vénen al cas; els que ens coneixeu ja sabeu de què parlo i els que no, si ho voleu saber, veieu aquest enllaç.

M'ho he tornat a passar molt bé; he recordat quan, acabats de casar vaig fer alguns mobles de casa.
També he pensat molt amb el papa, he heretat moltes coses d'ell i fer de fuster -amb perdó dels fusters- és una d'elles.

He buscat molt per internet i de tot el que he trobat, com si fos una recepta de cuina, adaptant-la a les meves necessitats n'he tret la que us presento.

Les mides que us dono no són exactament les que veieu en les fotos, doncs he corregit algun error, com no tenir en compte les mides estàndard de la planxa de poliestirè i la de composite.
També les podeu adaptar a les vostres necessitats, jo tinc molt espai a l'eixida i l'he fet grossa.

Pel caixó:
Tauler de pi de 120 x 35 x 1,6 cm tallat a:
2 de 117 cm.
2 de 55 cm.
8 angles amb els seus caragols per reforçar les escaires
Tauler de composite (material ecològic, reciclat i reciclable) 120 x 55 cm. -vaig agafar aquest perquè estava d'oferta, però podeu triar qualsevol tauler de 0,5 cm.
Puntes de 3 cm
puntes de 1,5 cm. o grapes 14 mm.

Per les lleixes:
llistó d'avet de 2400 x 3 x 1,5 cm tallat a:
12 de 45 cm
12 de 51,5 cm
llistó d'avet de 2400 x 1,5 x 1 cm tallat a:
12 de 5
tela mosquitera.
He fet servir grapes de fuster (14 mm) que podeu substituir per puntes de 1,5 cm.

Per la porta:
Llistó d'avet de 2400 x 4,5 x 2 cm. tallat a;
2 de 120 cm.
2 de 55 cm.
Tauler de poliestirè transparent 115 x 50 (substitut del vidre)
tapajunts de 2400 x 3 x 0,3 cm. tallat a:
2 de 119 cm.
2 de 54 cm.
2 frontises i els seus caragols
Una balda
Rivet aïllant autoadhesiu

Per les potes:
llistó de 2400 x 38 x 38 tallat a:
2 de 77 cm.
2 de 30 cm.
caragols
si voleu, hi podeu posar rodes.

També necessitarem cola blanca i pintura negra ecològica.

Ara que tenim tots els materials ja podem començar i ho farem muntant el caixó, col·locant els taulers curts per sobre els llargs, quedant d'aquesta manera un caixó de 120 x 55 cm.
Reforçarem amb els 8 angles i vigilarem les escaires.
També hem de recordar que és important encolar sempre les peces que anem a clavar entre elles. Aquest avís val per tots els passos.

El segon pas serà clavar les guies per les lleixes als laterals interiors del caixó.
Marcarem primer a llapis on han d'anar situades. Donarem una separació de 12 cm. i en angle de 45º respecte al cantó on anirà la porta.
Apuntarem els claus en els llistons que faran de guies i els clavem seguin les línies que ja hem marcat.
Fet això ja podem clavar el tauler del fons. Jo ho he fet amb grapes, també ho podeu fer amb puntes.

Ja podem anar per fer les lleixes, que seran les safates on posarem els productes que volem assecar.
Seran com marcs de tela de pintor que en comptes de tela hi posarem mosquitera.
El primer pas serà marcar els encaixos a tots els llistons i després serrar-los com es veu a les fotos.
Després ja els podrem muntar controlant les escaires i clavant amb grapes o puntes.
Recordeu encolar.

Quan els marcs siguin secs, ja podrem grapar la tela mosquitera, que primer haurem tallat a mida.

Serà el moment de fer els forats a dalt i a baix del caixó, per la circulació de l'aire i posar-hi també mosquitera.

Ara anirem per fer les potes. Potser és el que necessita una feina més acurada, ja que hem d'aconseguir que tot plegat quedi ben anivellat.
Buscarem un punt on sostenir el caixó simulant la posició final, amb una alça a la part de baix, comprovant l'angle amb el cartabó i el nivell com veiem a la fotografia.
Marcarem la posició de les potes segons les indicacions del croquis, sempre comprovant angle i nivell.

Recolzarem el caixó a terra, sobre el lateral, per poder collar les potes amb més comoditat. Presentarem les potes en el lloc marcat i collarem amb caragols de 5 cm.

Per bastir la porta farem els encaixos igual que les lleixes i muntarem vigilant, com sempre, les escaires i recordant d'encolar.
Reforçarem els cantons amb uns angles.

Tallarem els tapajunts que subjectaran el polietilè i ja ens podem posar a pintar.
Com veieu a la foto, un dels laterals és doble. És així per adaptar-me a les mides estàndard de la planxa de polietilè, que vaig comprar més tard.. Amb les mides que us he donat ja està rectificat en el caixó.

Per pintar he comptat amb l'ajuda del meu nét Marc, el més gran, que li agrada molt això de fer coses.
Vaig consultar a la botiga de pintures de l'Escala que regenten els nostres veïns Antònia i Esteve per assegurar-me que fos una pintura que amb l'escalfor del sol, no desprengués substàncies tòxiques.

Un cop sec, podem acabar de muntar la porta acoplant la planxa de polietilè amb silicona segelladora, clavant els tapajunts i col·locar-la al caixó juntament amb les viseres pels forats superiors.
És aconsellable reforçar les vores de la porta amb un rivet autoadhesiu per evitar pèrdues d'aire pels costats.
Com veieu a la foto, per col·locar la porta al caixó, vaig comptar amb l'ajuda, en aquesta ocasió, de la Fina.

I ja la tenim acabada, jo engreixat de satisfacció per la feina bastant ben acabada. El papa sempre deia que quan una feina està a prop de bé, millor deixar-la com està. perquè si no encara la podem espatllar.
Ara esperant que faci sol i la puguem estrenar.

Salut, república........i anar fent.
PD: si teniu algun dubte en les explicacions no dubteu en preguntar, sigui en un missatge o via mail. Penseu que m'ha costat molt més explicar el procés que construir-lo i segur que alguna cosa no l'hauré explicat del tot bé.

FAVES I PÈSOLS AMB BACALLÀ CONFITAT

Ara que estem a les darreries de la temporada de faves, almenys a casa, m'he decidit per aquest plat que feia temps que volia provar.

M'agrada molt el bacallà i també les faves, però així com el bacallà tenim el costum de fer-lo de diverses maneres, confitat, amb samfaina, amb arròs, amb cigrons i mil maneres més, les faves, en canvi, estem ancorats a fer-les a la catalana i en poques ocasions les he fet d'altra manera.

Vull dedicar aquesta recepta al meu nebot Carles, cuiner al Restaurant Debut de l'Hospitalet de Llobregat.

Carrer de Lleida, 32 
L’Hospitalet de Llobregat

Ingredients per quatre:
400 g de faves i pèsols
Bacallà dessalat. La quantitat i la qualitat del bacallà dependrà de les possibilitats i de si voleu fer un entrant o una tapa o un plat complet.
Si voleu dessalar-lo vosaltres, aquí explico com.
Quatre tomates seques amb oli. Podeu fer un sofregit però el resultat final no és el mateix.
Una ceba mitjana
Un gra d'all
Llom o pernil
Botifarra negra (al gust)
Ratafia i vi ranci, si cal.
Oli d'oliva, llorer, alls i cireret (bitxo) pel confitat

Començarem per confitar el bacallà. Buscarem un recipient que pugui anar al foc i s'adeqüi a la quantitat de bacallà, per tal d'estalviar oli.

De totes maneres, si és un xic més gran, podem acabar d'omplir-lo amb talls de patata com es veu a la foto.

Aquest truc me'l va ensenyar l'amic Carles, de qui ja he parlat en alguna ocasió i amb qui compartim el gust per la cuina.

Entretant anava preparant el confit, la Fina m'anava pelant la fava..Ai! anava pelant les faves, no sé en que estaria pensant...



En un caçó hi posarem la quantitat d'oli que necessitarem per després cobrir el bacallà, amb un parell d'alls una fulla de llorer, un trosset de cireret i el posarem a foc suau que es vagi infusionant.
Mentrestant anirem preparant el sofregit amb l'all i la ceba, que haurem picat ben petit i sense oblidar-nos de la sal.

Quan la ceba sigui ben rostida triturarem les tomates amb una copeta de ratafia i ho ajuntarem al sofregit; tallarem a dauets el llom o pernil, la botifarra,  i tot cap a l'olla.
-Vull fer un incís; la ratafia que jo uso és feta meva i és molt poc anisada; la comercial té, per mi, un gust massa anisat. És per això que us aconsello que la barregeu amb la mateixa quantitat de vi ranci; meitat per meitat.

Deixarem que perdi l'alcohol i hi abocarem les faves i els pèsols -crec, sense haver-ho tastat, que quedaria igual de bo amb pèsols sols o faves soles- amb una mica d'aigua que ajudarà a coure tot plegat entre vint minuts i mitja hora; serà el moment de tastar per si cal salar; penseu que la botifarra és salada i les tomates seques també són fortes de sabor.

Quan posem les faves serà també el moment de posar l'oli calent que cobreixi el bacallà i el deixarem sobre el foc apagat el temps que trigaran a coure les faves.

Quan les donem per cuites hi afegim el bacallà escorregut, sacsegem agafant de les nanses i ho deixem reposar una estoneta, que tots els sabors es facin amics.
Doncs bé, ja ho tenim a punt de muntar i servir.

Salut, república i ....anar fent

EL PERDÓ - SOPA DE FARIGOLA i ALL SENSE GLUTEN

foto- imatges Google

Perdonar, demanar perdó, perdonar-nos, tot forma part d'un mateix pac. No podem demanar perdó si no som capaços de perdonar i no sabrem perdonar si no arribem a perdonar-nos.
És un fet que generalment lliguem a la religió, per la tradició històrica jueu-cristiana que influencia la cultura dita occidental, sense oblidar la petja deixada per l'islam al sud d'Europa. Les darreres dècades també hem rebut influències de religions orientals com l'hinduisme o el budisme.
Totes elles tenen el perdó com a tema central, però és principalment el cristianisme que a més de Déu, en fa protagonista també a les persones.

foto- imatges Google

Segons el diccionari perdonar és deixar passar sense càstig una falta.
La Wikipedia s'estén una mica més en l'explicació: El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.
En psicologia també es recalca la importància del perdó, definint-lo com el pas dels pensaments i conductes destructives contra qui t'ha fet mal i com a dany col·lateral contra un mateix, cap a conductes i pensaments constructius.
Les preguntes que em faig són, es pot perdonar?
Es pot perdonar tot?
És bo i saludable perdonar?
Em responc que si a tot, amb més o menys dificultat, amb més o menys temps es pot perdonar, es pot perdonar tot i sobretot és bo i saludable perdonar perquè ens ajuda a alliberar pensaments i sentiments negatius com l'odi, la venjança o malestars que no arribem a comprendre'n l'origen.

Ara bé, hi ha coses molt difícils de perdonar. Hi ha mals i danys que no es poden restituir i només el pas del temps ens en facilitarà el perdó, però no podem confondre el perdó amb l'oblit. Podem perdonar però mai oblidar.
Aquests dies als mitjans ha ressorgit el tema dels abusos sexuals a menors, gràcies als casos que s'han denunciat dels maristes de les Corts, a Barcelona.

fotos- imatges Google

A molts els ha remogut els records que tenien amagats en un racó del pensament, a d'altres els ha encoratjat a retrobar els seus botxins i encarar-s'hi, denunciar-ho i fer les paus amb ells mateixos. Tot i que a vegades topen amb l'incomprensió i els judicis d'ignorants ..."vols dir que no te molta imaginació..?".."Ara s'ha posat de moda i en parlen a tothora".... "no sé que els hi ve ara, després de tants anys".

A mi em resulta molt difícil  perdonar fets d'aquestes característiques, tot i així em vull sentir més a prop de "perdona'ls perquè no saben el que es fan" que del "ull per ull, dent per dent". Els abusos en general m'enrabien, m'enerven.

Homes contra dones, patrons contra treballadors, governants conta ciutadans. Utilitzar el poder, sigui físic, sigui social o polític per aconseguir satisfacció o el manteniment d'aquest poder, és molt greu, però utilitzar-lo amb infants és el pitjor del pitjor, més encara si són representants de l'església que predica l'amor, la bondat, la humilitat, la compassió.

fotos- imatges Google

L'únic que pot ajudar a perdonar en aquests casos és que aquests assumeixin públicament la responsabilitat del dany i el mal ocasionat i n'acceptin les conseqüències.
La prudència fa que no m'estengui més i millor serà passar  a donar serenor a l'anima, amb una bona sopa de farigola, all i romaní.
El perdó requereix un exercici d'humilitat i uns plats humils entre els humils són les sopes de pa aromatitzades. A més resulten reconfortants per l'esperit i l'estómac, els més danyats pels trastorns que ocasionen tota classe d'abusos.
Ingredients a triar segons gustos:
Pa (sense gluten) torrat; li donarà contingut i espessor a la sopa (si no teniu problemes amb el gluten, pa de blat)
La farigola és estimulant, afavoreix la digestió, la circulació i ara (abril) està en la seva plenitud.
L'all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l'energia del cos a més d'anticoagulant, i hipotensor.
Podem afegir romaní que és un tònic que revitalitza. És útil contra l'astènia, l'esgotament, la depressió o menta que a més de deixar un bon aroma és un bàlsam per l'estómac.
No porta gaire feina; posarem primer a bullir l'aigua necessària, 1/4 de litre per cap, amb la branca de farigola i un all (romaní i menta, si voleu).
Mentrestant posarem el pa a la torradora. Passats uns deu minuts, temps necessari per infusionar les herbes, les retirarem i hi tirarem el pa torrat i triturarem juntament amb els alls, salarem, deixarem que cogui uns minuts i ja podem servir.

Que us faci profit i recordeu que el silenci o mirar cap un'altra banda és el gran aliat dels abusadors.
Salut i anar fent

DILLUNS DE PASQUA 2 - MONA DE PASQUA LLEUGERA SENSE GLUTEN NI LLET

Mentre la Fina va pelant les patates jo em puc dedicar a LA MONA, que ja vaig començar el dia abans,  deixant-ho tot a punt de muntar.

Ingredients d'una Mona per a vuit persones:

Per la crema de llimona:

160 g de sucre
Pell ratllada de dues llimones
El seu suc
60 g de margarina (o mantega si tolereu la llet)
2 ous
40 g de maizena.

Pel pessic:
4 rovells + un ou
4 clares
100 g de sucre, 50 i 50
50 g maizena
50 g de Mix Dolci de Shar o preparat similar per rebosteria
Pell de llimona
1/2 culleradeta de cafè de canyella.

Pel guarniment:
Mantega dolça (veure l'altra recepta)
ametlla crocant
200 g de xocolata de cobertura (sense gluten ni llet) o si voleu ous de xocolata ja fets
Sucre per cremar la crema.
Plomalls i pollets

Primer farem la CREMA. Jo la faig amb thermomix, però la podeu fer igual posant tots els ingredients en un caçó i batre-ho ben batut amb la batedora, posar-lo a foc baix i sense parar de remenar esperar que espesseixi al punt de crema pastissera.

Amb thermomix, posarem el sucre, la margarina,, la pell ratllada i el suc de les dues llimones, la maizena i mesclem 1/2 minuts a velocitat 2.
Incorporem els ous i batem 1/2 minut a velocitat 4.
Programem 10 minuts a 80° velocitat 2
al final mireu si ha quedat prou espessa i en tot cas afegiu un parell de minuts més.

-Aquí ajuntem els dos procediments-
La deixem reposar una estona perquè perdi temperatura i després de donar-li unes voltes amb l'espàtula -al fons del pot sol ser més espès- ho aboquem a la mànega pastissera, si no en teniu, us la podeu fabricar amb una bossa de congelar i la guardeu a la nevera quan hagi refredat.

Anirem ara pel PESSIC. He utilitzat la recepta de braç de gitano del bloc "Que hi ha de postres" adaptant-la per fer la base de la mona. La podeu seguir en aquest enllaç fins al punt de posar la pasta a la plata.

Jo la poso en un motlle rodó d'aquells que s'eixamplen, amb el fons folrat de paper de cuina per no tenir problemes per desemmotllar -com que en tinc dos he pogut avançar feina- i amb la mànega pastissera anirem fent espiral des de fora cap a dins. ho faig en dues vegades per tenir els pisos fets i no haver de tallar, que sempre és un problema.

Els tindrem al forn 5 minuts, un darrere l'altre, prèviament escalfat a 200°. Millor no perdre'ls de vista doncs cada forn és un món i no fos que ens passéssim o ens quedéssim curts. Els traurem, deixarem refredar i guardarem a la nevera fins l'hora de muntar-la.

Abans de muntar prepararem una mantega amb sucre tal com explico en l'altra recepta.

Una de les dues parts la deixem en el fons del motlle, doncs, la pasta és molt delicada, i la posarem alçada sobre un pot o bol per facilitar la feina. Farcirem amb la crema de llimona i taparem amb l'altre pessic.

Ara és el moment de cobrir tota la vora amb la mantega dolça i aquesta amb el crocant. A continuació cobrirem tota la part de dalt amb la crema que queda, escamparem sucre per sobre i el cremarem.

Només ens quedarà el guarnit final amb els plomalls, pollets o ninots que pugueu trobar; també hi podeu posar ous ja fets i si preferiu que sigui més vostra podeu fer aquestes piruletes de xocolata que vaig fer jo i que trobareu l'explicació clicant aquí.

Només ens quedarà gaudir amb la família d'aquestes menges.

Ara deixaré uns dies de compartir escrits amb vosaltres doncs he de construir un assecador solar i posar ordre en el taller......i a mi mateix.

Salut i república.....
amb la salut vaig trampejant,
però la república, tal com van les coses,
no sé si els meus ulls la veuran.

Mentrestant.....anar fent.